30.06.2015 - 06:00
‘Hem parlat amb l’Arnaldo aquesta tarda, fa poca estona. Estava il·lusionat amb aquest acte. Ha dit que esperava poder ser amb tots vosaltres l’any que ve.’ Hodei Otegi és un jove de trenta-quatre anys amb el pare a la presó per haver cercat la pau al País Basc. Ahir era a Barcelona amb la seva mare, Julia Arregi, per a presentar una campanya internacional que exigeix la llibertat del dirigent abertzale. Arnaldo Otegi ja fa cinc anys i mig que va ser detingut i acusat de pertinença a ETA. L’Audiència espanyola no va demostrar mai que Otegi i els altres vuit acusats del cas Bateragune hi tinguessin cap vincle directe, però no els va tremolar el pols a l’hora de signar la sentència de presó.
No es tractava de fer justícia. Miren Zabaleta, Arkaitz Rodríguez, Sonia Jacinto, Rafael Díaz Usabiaga i Otegi van ser condemnats. Primer, a penes de vuit a deu anys, i després, a sis i mig, en una rebaixa del Tribunal Suprem. El delicte: haver fet un esforç ingent per a reconduir l’estratègia de l’esquerra abertzale per vies pacífiques i estrictament democràtiques.
‘El cas Otegi és un escàndol jurídic monumental i un escàndol polític monumental’, explicava ahir August Gil Matamala. L’advocat ‘amic de les causes que costen de guanyar —no de les causes perdudes—’, tal com el va presentar l’activista Gabriela Serra, va explicar aquest doble escàndol amb una capacitat didàctica sorprenent. ‘El 16 de setembre de 2011 la sala quarta de l’Audiència espanyola va declarar Otegi culpable de pertinença a organització terrorista. El Suprem va suprimir l’agreujant del caràcter de dirigent. La pena va passar de deu anys a sis i mig.’ Tanmateix als 144 folis de la sentència no s’hi pot trobar cap imputació d’actes de violència terrorista ni cap referència a la seva integració a una organització terrorista.
Gil Matamala va explicar amb nitidesa com s’havia pogut fer una aberració jurídica com aquesta. Com es podia condemnar algú a presó per pertinença a una organització terrorista sense cap prova ni vincle demostrable? És la línia Garzón, amics. Una línia jurisprudencial per la qual es considera que tota l’esquerra abertzale és o va destinada a ser ETA. Encara que tingui una activitat dins la legalitat i quedi emparada pels drets fonamentals de qualsevol ciutadà. És la teoria de la contaminació terrorista que arrossega tota una ideologia política, explica Gil Matamala. La literatura d’aquesta jurisprudència arriba a parlar de ‘terrorisme desarmat’ per a qualificar el món de l’esquerra abertzale. ‘Tothom qui tingui els mateixos objectius polítics d’ETA és ETA.’ I tan amples que es queden aquests totalitaris enfundats en togues negres. ‘Otegi va ser condemnat per la seva aposta per la pau al País Basc’, va sentenciar lúcidament l’advocat.
L’acte es va fer a l’auditori del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN). La sala es va omplir per escoltar les intervencions de Gil Matamala, Gabriela Serra, que va fer un parell de reflexions i va llegir el manifest, Carles Riera, que va donar la benvinguda en nom de l’entitat que dirigeix, i Hodei Otegi. Cares amigues entre el públic: Josep Maria Espinàs i Isabel Martí (Edicions la Campana), Josep Cots (Edicions de 1984), Eva Serra (històrica independentista), Joan Tardà i David Minoves (ERC), David Fernàndez i Anna Gabriel (CUP), Aureli Argemí (fundador del CIEMEN), l’escriptor Julià de Jòdar, Víctor Tarradellas (CDC), Pernando Barrena (esquerra abertzale), Carles Sastre (Intersindical-CSC), entre més.
El fill d’Otegi, Hodei, no va parlar gaire. Tres o quatre frases comptades. Un home de poques paraules, amb uns ulls petits i penetrants que es van obrir de bat a bat quan va rebre un plançó d’olivera en nom dels organitzadors de l’acte i dels primers signataris del manifest. L’olivera. ‘Que ningú no deixi caure aquesta branca d’olivera’, va demanar Otegi, el pare, amb un braç alçat el 14 de novembre de 2004 al Velòdrom d’Anoeta. Que ningú no deixi perdre l’oportunitat per a la pau. Però els governs espanyol i francès, sords com una campana. Sords i empresonant els constructors de la pau. Sords i cecs. Sords, insensibles i cecs.
‘Per humanitat. Per justícia. Perquè creiem en una solució sense vencedors ni vençuts. Perquè volem la pau. Per això demanem la llibertat d’Arnaldo Otegi i el trasllat dels presoners al País Basc.’ Ho diu el manifest d’aquesta campanya internacional. Ho exigim molts. No es pot empresonar la pau. Ni tampoc l’anhel de llibertat i justícia. Perquè l’anhel és la branca d’olivera. Un plançó que creixerà.
Vegeu el fragment de vídeo de les paraules d’Hodei Otegi a l’acte d’ahir:
Reportatge fotogràfic de Lluís Brunet.
