02.06.2015 - 06:00
Elies Campo és un emprenedor català que viu a la badia de San Francisco, al rovell de l’ou de la indústria tecnològica mundial. Va arribar-hi fa dos anys, va saber picar portes i va arribar a ser un dels cinquanta treballadors de WhatsApp, l’empresa de missatgeria mòbil més important del món. Des de final del 2014 ja no en forma part i segueix el seu camí d’emprenedor, o ‘començador’, com s’anomena ell. Hi hem parlat per saber més coses de WhatsApp i de la seva experiència a Sillicon Valley.
—Fa pocs uns mesos que vau deixar de treballar a WhatsApp.
—D’ençà que Facebook va absorbir la companyia, l’equip on era jo, el de desenvolupament de negoci, ha passat a mans de Facebook. Ara mateix sóc en una fase de transició, inverteixo en unes quantes companyies i exploro oportunitats diverses, entre les quals hi ha Facebook. A mi m’agrada molt la missatgeria i treballar en empreses petites, per això no veig clar que hi vulgui continuar. De moment m’he pres uns mesos de transició en què avaluo diversos projectes abans de prendre una decisió.
—De què us encarregàveu a Whatsapp?
—Dirigia un equip molt petit de tres persones. La funció era entendre bé com s’usava el producte i veure de quina manera es podia fer que el fes servir més gent. Ens centràvem a l’Amèrica Llatina i l’estat espanyol. El nostre objectiu era fer que el producte repercutís econòmicament en la companyia.
—I com ho fèieu?
—Per exemple, un dels problemes principals de l’estat espanyol que em va tocar de resoldre era que com a companyia érem tan petits i comunicàvem tan poc que hi havia una demanda molt gran d’informació per part dels usuaris. WhatsApp no donava informació i de vegades d’un rumor se’n creava una notícia important. D’aquesta manera la gent es creia coses que no eren certes: assumptes de seguretat, de fiabilitat, que guardàvem els missatges… Una de les meves tasques va ser fer pública la visió i els valors de la companyia perquè la gent ens pogués conèixer i no hi hagués males interpretacions. Per això em vaig reunir amb periodistes perquè entenguessin bé quina era la missió de la companyia, explicar qui hi havia al darrere i què es feia amb les dades.
—A diferència de companyies com ara Google o Facebook, WhatsApp no guarda informació dels seus usuaris. Per què?
—Aquesta idea sorgeix de la història personal de Jan –Koum–, un dels dos fundadors de WhatsApp. És una història molt interessant i molt inspiradora. Ell és d’origen ucraïnès i recorda que de petit la gent no s’explicava coses quan parlava per telèfon perquè sabia que les trucades eren interceptades. Aquest temor de no poder comunicar-se amb llibertat el va marcar molt. Per això WhatsApp no vol saber res dels usuaris, ni dels seus missatges ni de cap mena d’informació.
—Sembla estrany com una multinacional d’aquesta dimensió pot prescindir d’aquests ingressos.
—Sí però aquesta obsessió fa que tecnològicament sigui una companyia molt més eficient, perquè no ha d’emmagatzemar tota aquesta informació. Els missatges només es desen al terminal de l’usuari. Això fa què les necessitats tècniques de la companyia siguin molt inferiors que les d’una companyia que ho desa tot, com Facebook. Si tens una infrastructura tecnològica més petita, pots tenir despeses molt menors perquè t’estalvies les persones que s’encarreguen d’emmagatzemar dades, t’estalvies els equips d’anàlisi de dades… Et centres a tenir un equip que únicament es preocupa de millorar el producte. Actualment només hi ha uns 80 treballadors per 800 milions d’usuaris actius i caminen cap al milió.
—I en què ha canviat la companyia des de la compra de Facebook?
—Bàsicament, la majoria de treballadors són enginyers, però no ha canviat res. Quan van arribar a l’acord de compra-venda amb Facebook l’exigència dels fundadors de WhatsApp va ser de poder continuar operant de manera independent. Ara tampoc no hi ha cap mena d’intercanvi de dades d’usuaris ni de cap classe.
—WhatsApp acabarà posant anuncis a l’aplicació?
—No, perquè considera que quan una empresa posa publicitat deixa de pensar en els usuaris i es preocupa més de vendre anuncis. WhatsApp vol evitar-ho.
—Llavors, si no ven informació ni publicitat com fa els ingressos?
—No puc dir gaire cosa sobre economia perquè és secret, però estic segur que trobaran maneres de transmetre valor a través de la missatgeria i que no sigui amb publicitat ni venda d’informació. Anem cap a un món on la interacció amb els mòbils i els serveis en línia seran per missatge, veu o vídeo. Els sistemes d’intel·ligència artificial seran cada vegada millors i és aquí on WhatsApp podrà trobar un mercat. Trobaran un model per a monetitzar accions que es puguin fer a través del mòbil.
—Us considereu un emprenedor?
—Sí. M’agrada molt solucionar problemes i els emprenedors fem això. En general m’agrada detectar els problemes del dia a dia i que es puguin solucionar a través de la tecnologia. Si això és ser emprenedor, doncs sí que ho sóc. Però a mi m’agrada més dir que sóc un ‘començador’. Començar coses que després es poden convertir en productes.
—I els Estats Units és el millor lloc on començar projectes?
—Cada vegada és més possible de començar coses a tot el món. Estem tots connectats, tenim accés a les mateixes fonts d’informació. Dins els Estats Units, a Sillicon Valley hi ha una gran concentració de talent i d’empreses per a fer acords i negocis. Sillicon Valley té tots els components perquè les coses puguin passar molt de pressa, sense fricció legal i de negociació. Tot està preparat per a les relacions de negocis.
—I a casa nostra hi ha talent?
—Jo crec que, de talent, en tenim moltíssim, sobretot a les escoles d’enginyeria. Ens preparen molt bé per a ser competitius a la resta del món. Però que hi hagi llocs a la resta del món que vulguin imitar Sillicon Valley, a Itàlia, a França, és un error. Jo crec que el Sillicon Valley d’aquí, de Califòrnia, és únic, no es pot repetir enlloc. S’ha d’entendre Sillicon Valley com un recurs disponible a tot el món del qual tothom pot beneficiar-se de la manera que sigui. M’agrada molt el model d’Israel. Té molt talent tecnològic. Creen companyies allà, el gruix de l’enginyeria es queda al país i a Sillicon Valley hi vénen petits equips entre deu i quinze persones que estableixen relacions comercials, de creixement i màrqueting. I la resta de l’equip es queda a Israel, de manera que quan hi ha una venda de la companyia els beneficis repercuteixen al país. A Catalunya tenim aquest desafiament.
—Com són els nord-americans des del punt de vista dels negocis?
—Quan vaig arribar aquí, una de les coses que em va costar més va ser aprendre a comunicar la meva idea. Culturalment, els catalans tenim la tendència a explicar més les parts negatives d’allò que fem i a demanar massa disculpes. En canvi, ells comuniquen més positivament. Són més passionals i saben explicar la realitat de la manera més positiva. Ens falta aprendre el llenguatge dels negocis global, entendre on som globalment, cap on evoluciona el món, sentir-nos-en part i contribuir-hi. Pensar en quines companyies fem i quin problema solucionem a nivell global, no tan sols localment. Hem de poder solucionar problemes que la majoria de persones del món el tinguin i pensar de manera més simple.
—Què us inspira com a emprenedor?
—Vull treballar en productes que tinguin un impacte positiu en la vida de les persones. Tecnologies que puguin millorar la comunicació entre famílies, que puguin utilitzar els governs per comunicar-se amb els seus ciutadans, que serveixin als metges per a diagnosticar més de pressa, a les universitats perquè els seus estudiants puguin millorar les notes… Miro que tot allò que faig sigui tecnologia d’impacte positiu en la humanitat. Per exemple, WhatsApp va començar essent una simple missatgeria, però ara és una eina que fa servir una desena part de la humanitat.
