19.05.2015 - 06:00
Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) és periodista i escriptora. Ha publicat, especialment, assaigs sobre cultura, societat i política catalanes. És vice-presidenta de l’Ateneu Barcelonès.
―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Vull la independència perquè puguem prendre les decisions que es corresponen a la nostra realitat. Un dels problemes del desajust entre Catalunya i Espanya és que els models de creixement i els projectes polítics i socials de l’una i de l’altra són antagònics. Catalunya, en l’etapa moderna, es pot definir com un projecte de modernitat, ambició d’excel·lència, Europa, justícia social, explicat a nosaltres mateixos i al món en català. Cap d’aquestes premisses —excepte la justícia, potser— no defineix Espanya. Per tant, és impossible de portar endavant el projecte col·lectiu de Catalunya dins d’Espanya. Les decisions que es prenen des del govern central solen ser contràries a l’esperit de Catalunya, entrebanquen la marxa del país. Quan es fa evident que Espanya pren decisions ‘espanyoles’, la resposta és ‘que se jodan los catalanes’. El catalanisme polític ha intentat, des del 1900, tenir un espai propi dins d’Espanya per a poder desenvolupar aquest projecte; davant la impossibilitat manifesta de tenir-lo, ara Catalunya vol un estat propi.
—Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—Cada comunitat humana —una nació ho és— aporta una manera particular d’estar al món, i així contribueix a la diversitat i la riquesa de la humanitat. Catalunya té un bagatge singular: és un país extraordinàriament creatiu i talentós que ha passat per experiències històriques molt complicades. Per tant, hi ha un capital social i cultural especial. La cultura catalana és la cultura sense estat més potent del món: això, alguna cosa vol dir. Alhora, Catalunya és un exemple de resistència davant l’adversitat; de democràcia secular; d’integració d’enormes onades migratòries des d’una identitat desprotegida; de convivència com a valor col·lectiu; de modernitat des del sud d’Europa. Si traduïm això a valors, l’aportació catalana pot ser fins i tot útil com a exemple per a altres cultures més afortunades. Però sense la independència, Catalunya és invisible. I, cosa que és pitjor, es va ‘espanyolitzant’ precisament quant a valors.
