Sant Pancraç, salut i feina al nostre braç!

Quantes vegades hauré escoltat de boca de la gent gran la dita ‘Sant Pancraç, salut i feina al nostre braç’… De fet és una invocació que cerca la protecció del sant per tal que no ens falti salut i feina, les claus del benestar de les persones. La gran popularitat de sant Pancraç fa que sigui una de les imatges més venudes a les botigues del ram, i amb diferència, i també una de les mes reconegudes i identificables per tothom.

Ara bé, compte! perquè la veu popular al voltant d’aquest sant diu que hom pot comprar la imatge però no fer-ne ús, ja que el seu funcionament no seria l’òptim. Les imatges que realment funcionen són aquelles que són regalades. També cal dir que he investigat i no he trobat un full d’instruccions que certifiqui que això és així.

A grans trets l’hagiografia del sant situa el seu naixement cap el segle III a l’Àsia Menor, fill d’una família romana benestant d’origen noble. El pobre noi va quedar orfe i el seu oncle Dionís va dur-lo a Roma, on diuen que va convertir-se al cristianisme. Com ja us podeu suposar en aquell temps això del cristianisme era un pèl arriscat i el nostre protagonista va acabar degollat per ordre de Dioclecià, un emperador amb mala bava que té el rècord Guiness de martiris, degollaments i altres malifetes a sants i santes.

Pel que fa a la iconografia, Sant Pancraç, se’l representa vestit de soldat romà, amb capa i sandàlies, els seus atributs són la palma del martiri, una espasa i un llibre obert on podem llegir en llatí: ‘Veniu a mi i us donaré tota classe de béns’.

Pel que fa a la ritualitat que s’ha desenvolupat al seu voltant, cal dir que és força estès el costum de tenir una llàntia encesa i un ram de julivert fresc a tocar de la imatge. Hi ha qui posa un tros de pa als peus del sant o també una moneda.

Com a curiositats donaré a conèixer indrets singulars on s’ha trobat la presència d’imatges de sant Pancraç més enllà de comerços i tallers. S’explica que en un bordell, del que en aquell temps s’anomenava el barri Xino de Barcelona, sant Pancraç presidia la sala principal de la casa. Sempre amb una llàntia encesa i el ram de julivert, sembla ser que la devoció d’aquelles dones cap el sant tenia la seva recompensa ja que diuen que aquella escala i la porta del pis era un no parar.

Més recentment i també a Barcelona un bon amic m’explicava que en una oficina de l’INEM una funcionària utilitzava una imatge de sant Pancraç com a petjapapers. A la pregunta del meu amic la noia va respondre que era l’únic que podia arreglar la situació, però que, es clar, s’havia de tenir fe.

Enllaços
Array