21.04.2015 - 06:00
Cristòfol Soler (1956) és el nou president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), la plataforma homòloga de l’ANC a les Illes Balears. Soler, que hi substitueix Maria Antònia Oliver, va ser el president de les Illes Balears pel Partit Popular (PP) entre els anys 1995 i 1996. Però es va distanciar del partit i va acabar deixant-lo. Ara no milita enlloc, és obertament independentista i ha decidit de contribuir a impulsar la societat civil. VilaWeb l’entrevista per parlar-hi dels objectius immediats de l’assemblea.
—Vós, que fa anys que éreu del PP, us heu fet independentista ara, o us ve d’enrere?
—És una evolució. N’hi ha que neixen independentistes, i n’hi ha que hi arribam a base de veure la situació. El fet d’haver estat en partits estatals ha fet que pugui conèixer molt bé el funcionament de l’estat espanyol, o Espanya. Si pensàvem que Espanya podia ser plurinacional, sentències com les de l’Estatut de Catalunya són la voladura d’aquesta possible entesa. Als cercles de poder de Madrid tenen la consideració dels territoris de l’antiga confederació catalano-aragonesa com a territori de dret de conquesta. Encara avui dia, i més gent que no puguem pensar. Si hi ajuntes l’espoliació fiscal, acabes dient: què hi faig jo dins un estat on només em consideren territori conquerit. Què hi faig aquí, si van contra la meva llengua?
—L’Assemblea Sobiranista de Mallorca seria com l’ANC?
—És equivalent a l’ANC, sí. Aquí el sentir majoritari era convertir-nos en una territorial de l’ANC. Però l’ANC va optar per circumscriure el seu àmbit d’actuació dins el Principat i prou. Hi ha gent que està molt queixosa amb aquesta qüestió. No va ser possible, i la idea es va reconvertir en l’assemblea sobiranista actual. Hi ha una expressió que diu ‘cada terra fa sa guerra’. Jo la posició de l’ANC la comprenc. Sóc possibilista i entenc que la situació del Principat no és la mateixa que aquí. Nosaltres encara hem de fer passes al nostre ritme. Però el fet important és que es van fent.
—Però les relacions amb l’ANC són bones?
—Pens que les relacions seran bones. I tant. Nosaltres hem de mantenir relacions amb l’ANC i la Plataforma Valenciana per l’autodeterminació. Ens trobarem el 25 d’abril a València. Hi veuré en Jaume Marfany (ANC). Hem de respectar que cada territori té el seu ritme, però les idees i els objectius sí que són coincidents.
—Quin és el full de ruta de l’ASM?
—Les eleccions són el 24 de maig. Doncs el 25 tindrem com a interlocutors als partits de país: Més, PI i Esquerra Republicana. Els altres són partits estatals i no hi confiem perquè en la qüestió de la sobirania ja han dit la seva. Són partits espanyols i actuaran en clau estatal. I això vol dir actuar en contra nostre. Els altres partits que et dic poden ser determinats en la formació d’un nou govern. I per això demanam que ningú se’n vagi de vacances polítiques sense haver resolt quatre punts: recuperar el requisit del català a la funció pública. Recuperar el text de normalització lingüística. Revocació completa del TIL. I la recepció de Canal 33 i 3/24. Aquestes qüestions s’han de deixar resoltes. De moment la resposta dels partits ha estat bona. I després la nostra assemblea ha de continuar fent estructura territorial i sectorial.
—L’independentisme a Mallorca ha de sortit del PP, com el vostre cas?
—El PP havia tengut un planter de vots regionalistes i obtenia majories absolutes. Però en aquest noment el PP és segrestat per un grup espanyolista. De regionalistes dins el PP no en queden. Queden espanyolistes. I l’electorat ho veu. Ara, la tasca partidista no correspon a l’Assemblea Sobiranista, sinó als partits. Nosaltres som l’equivalent a l’ANC i no fem partidisme. Ara, si m’ho preguntes tan directament et responc a la teva pregunta: jo ho veuria així, sí. Però això és jo. I a la banda esquerra també falta fer feina, que és ple de jacobins.
—Hipòtesi: Catalunya arriba primer a la independència, vosaltres segons i el País Valencià en tercer lloc.
—Ha ha! Si Catalunya accelera això serà un catalitzador per al nostre procés. Pens que si Catalunya se’n va Espanya deixa de tenir sentit per a molta gent. Molta gent. Ara, això fa mal de dir quan passarà. No sé posar-hi data. Dit això, nosaltres tenim un avantatge respecte a vosaltres: no depenem de l’economia espanyola. Som la comunitat autònoma amb menys interrelació amb la resta de l’estat. Depenem més de l’economia britànica o alemanya que no de l’espanyola. La internacionalització la tenim feta, ja. I una cosa sí que et puc dir: hi ha una conscienciació cada vegada més gran. Sí que hi és. La petita i mitjana empresa, fins i tot hotelers, tenen una posició que no és gens contrària a aquests principis.
—Heu vist canvi entre la classe mitjana, doncs?
—Al Principat el govern Rajoy i Aznar han fet molta feina per l’independentisme. Aquí la fa el govern Bauzá. Per exemple, que Bauzá sigui només el govern dels grans hotelers fa que la resta d’empresaris n’hagin pres bona nota. I que només s’hagin protegir les gran superfícies en detriment del petit comerç ha fet que el botiguer hagi pres consciència de país. Es noten canvis, sí, que el govern Bauzá ha accelerat.
—Dieu que us han escollit president de l’ASM perquè vau fer una conferència sobre història que els va convèncer. Què hi explicàveu?
—Jo he format part de la Comissió del Tricentenari (1715-2015). Ens hem trobat que a Catalunya no van voler allargar la commemoració fins el 2015 (Ciutat de Palma cau l’11 de Juliol de 1715) i aquí no hem tengut el suport del Consell ni de ningú. Sols ho hem fet. I ho dic com un retret. Dit això, en aquesta conferència vaig comparar els dos sistemes. Com saps més bé que jo, tant el Principat com al regne de Mallorca com al regne de València teníem institucions històriques ja pre-democràtiques. S’elegien els jurats dels municipis (regidors), hi havia criteris de representació i el poble menut tenia participació. A Mallorca encara més perquè no teníem gran noblesa. En el sistema borbònic, en canvi, els regidors els triava el rei, l’administració era militar, etcètera. L’espoliació fiscal comença allà: els doblers dels imposts passen d’1 a 5,2. Per cada lliure que es pagava d’imposts, amb l’arribada dels borbònics es va passar a 5,2 lliures. Imagina’t l’espoliació fiscal que ja van rebre els nostres avantpassats. I encara dura. I això que a vegades no hi donem compte a Espanya sí que ho tenen molt en compte. Als cercles de poder, molt en compte. Es té el sentiment que nosaltres som espanyols per dret de conquesta. Som això que anomenaven al segle XIX l’Espanya assimilada. I aquests enfocaments són els que encara es mantenen a Madrid quan parlen del Principat, del País Valencià o les Illes. Això vaig dir.
