30.03.2015 - 12:55
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat els socialistes Daniel Fernàndez, Manuel Bustos i Francisco Bustos a u any i quatre mesos de presó, a quatre anys i mig d’inhabilitació i a una multa de 60.000 euros per tràfic d’influències en el ‘cas Mercuri’. Se’ls condemna pel nomenament irregular, a dit, d’una alt càrrec de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. També ha estat condemnada a set anys d’inhabilitació, per un delicte de prevaricació, la batllessa de Montcada, María Elena Pérez.
En el moment d’aquells fets, Daniel Fernández era secretari d’Organització del PSC; Manuel Bustos, batlle de Sabadell, i el seu germà Francisco Bustos, regidor en el mateix consistori.
La Sala Civil i Penal de l’alt tribunal català considera demostrat el relat fet per les acusacions i el magistrat instructor. Així, des del gener del 2012 Carmina Llumà, exsecretària general de la Conselleria de Política Territorial durant el tripartit, buscava feina. Com a dona del cap dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Sabadell, els germans Bustos van intentar ajudar-la a buscar feina.
A l’abril, Montcada va convocar un concurs públic per buscar un cap dels serveis territorials. Les bases, publicades en un diari i a la web municipal, requerien tenir formació en urbanisme, dret, economia, administració pública, polítiques ‘o similars’ i experiència en càrrecs públics directius d’urbanisme. Es van establir 18 competències avaluables i l’Ajuntament va demanar a l’empresa de recursos humans contractada que els candidats havien d’obtenir almenys una nota de 6 sobre 10 en la majoria de competències.
La prova grafològica, l’entrevista personal i el test psicotècnic van tenir lloc el 9 de maig. Aquell mateix dia, Llumà es va trobar, segons ella casualment, Manuel Bustos i li va comentar que el tribunal insinuava que havia de desistir d’ocupar el lloc. L’endemà mateix, l’aleshores alcalde de Sabadell va trucar al seu germà, primer secretari de l’agrupació del Vallès Occidental Sud del PSC, i li va dir que anés a parlar personalment amb María Elena Pérez perquè contractés Llumà, cosa que aquest va fer, però Llumà no li va garantir res.
El 15 de maig, l’empresa contractada va comunicar per correu electrònic a un membre del tribunal tècnic avaluador, format per tres alts càrrecs tècnics municipals, que Llumà només aprovava en tres de les competències, en altres deu no arribava a la nota mínima i en cinc més estava molt per sota de la nota mínima exigida, mentre que l’altra candidata que encara optava al càrrec tenia el nivell mínim requerit en la majoria de competències. Aquest informe va ser conegut ‘immediatament’ pels acusats, segons el TSJC, però es desconeix la via. El tribunal considera que aquest informe va provocar ‘serioses reticències’ per part de Pérez a nomenar Llumà. El membre del tribunal va explicar durant el judici que aquell mateix dia 15 es va acordar una reunió amb l’empresa per al dia 18 per abordar l’assumpte.
L’endemà a la tarda, 16 de maig, Manuel Bustos va trucar a Daniel Fernández perquè pressionés Pérez per acabar-la de convèncer de la designació de Llumà. Entre aquell moment i les 9 del matí del 18 de maig, Fernández hauria trucat l’alcaldessa per fer efectiva aquesta pressió.
El dia 18 a primera hora del matí es va reunir l’alcaldessa, la regidora de Recursos Humans, el d’Urbanisme i el membre del tribunal que va rebre el correu de l’empresa amb les dues psicòlogues. En aquella reunió es va aconseguir que l’empresa rebaixés els criteris de selecció i es considerés ‘apta’ la candidata inicialment descartada.
Després d’aquella reunió, aquell mateix migdia, l’alcaldessa es va desplaçar a la seu central del PSC, al carrer Nicaragua de Barcelona, amb la regidora de Recursos Humans, per reunir-se amb Daniel Fernández. En aquella reunió, l’aleshores secretari general dels socialistes hauria acabat de convèncer l’alcaldessa per refermar el nomenament de Llumà. Això és el que va explicar Fernández en una trucada a Manuel Bustos aquella mateixa tarda.
Finalment, el 25 i el 29 de maig el tribunal avaluador es va reunir i va dictaminar que Llumà també complia els requisits mínims exigits i va proposar el seu nom perquè l’alcaldessa la nomenés i el ple ho tingués en compte, cosa que es va confirmar el 31 de maig. En aquell ple, una regidora de l’oposició va recordar que Llumà era dona d’un alt càrrec de l’Ajuntament de Sabadell, però l’alcaldessa va dir que el nomenament es devia a la proposta del tribunal tècnic.
En aquesta primera peça del cas Mercuri que arriba a judici, la fiscalia demanava dos anys de presó, 108.000 euros de multa i sis anys d’inhabilitació pels quatre polítics acusats, a més de dos anys de suspensió de càrrec públic i 3.600 euros més de multa per a l’alcaldessa. L’acusació popular, exercida per la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, demanava dos anys de presó, sis d’inhabilitació i 118.000 euros de multa per als germans Bustos i Daniel Fernández, així com deu anys d’inhabilitació per a María Elena Pérez. Finalment, la pena ha quedat en 16 mesos de presó, 60.000 euros de multa i quatre anys i mig d’inhabilitació per a Fernández i els germans Bustos per tràfic d’influències, i set anys d’inhabilitació per a María Elena Pérez per prevaricació.
