23.03.2015 - 16:00
‘Hi ha ningú que em pugui dir quins són els deures de matemàtiques? En Pau no sap quins exercicis s’han de fer.’ Una conversa d’un grup de WhatsApp de pares i mares d’una escola pot començar així. Francesc Núñez, sociòleg i professor dels estudis d’arts i humanitats de la UOC, diu que en un cas com aquest la responsabilitat dels fills queda relegada.
D’aquesta manera, els nens resolen el dubte i els pares esdevenen una mena d’agenda escolar i assumeixen, totalment o parcial, les responsabilitats dels infants. ‘El procés educatiu i maduratiu l’han de fer els nens i els pares han d’acompanyar-los, guiar-los, però no fer-los la feina’, explica Nati Cabrera, professora d’educació i psicologia de la UOC.
Els pares poden pensar que ajuden els nens perquè els faciliten el camí, però en realitat els impedeixen que assumeixen les responsabilitats que els pertoquen. ‘Evitar la caiguda no acostuma a ser bo. Si un dia s’equivoquen, l’endemà estaran més atents. Tot allò que envolta les tasques educatives també són accions, actituds que els fan créixer i madurar, i els educa’, diu Cabrera.
Entendre els usos de WhatsApp
Els pares, segons Núñez, han d’entendre bé els usos i pràctiques del WhatsApp. Aquests nous espais de comunicació són ‘persistents’, és a dir, no s’hi esborra allò que es diu, es reenvia fàcilment de mòbil a mòbil i no se sap mai qui ho pot acabar veient. Són eines molt útils per a comunicar-se, organitzar-se i mantenir-se al dia, però també poden ser una via per a expressar la indignació, la crítica irreflexiva contra professors o bé discussions i generalitzacions que poden crear mal ambient.
Núñez proposa un decàleg perquè els pares facin un bon ús dels grups de WhatsApp de l’escola:
1) Ser respectuós: no fer comentaris ofensius de cap mena.
2) No fer comentaris precipitats: deixar passar un temps prudencial abans de respondre; no respondre missatges a cop calent.
3) Posar en dubte la credibilitat dels continguts: escatir-ne la veracitat i no fer judicis de valor previs.
4) Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta un individu no ha d’afectar necessàriament tothom.
5) Vigilar amb les etiquetes: no crear imatges falses de les persones (professors, estudiants, mares o pares).
6) Tenir present la descontextualització: donar importància al context de producció, recepció i reproducció de les notícies o comentaris.
7) No explicar qüestions personals ni enviar missatges brossa (fotos, acudits o ‘mems’ que a nosaltres ens semblen divertits).
8) Evitar discussions personalitzades.
9) Tenir present ‘l’efecte grandària’: un comentari irrespectuós en un espai públic (com WhatsApp) pren una dimensió que fuig del nostre control.
10) Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.
Nati Cabrera ho resumeix així: ‘El problema no és l’instrument sinó l’ús que se’n fa: una cosa és mantenir bones relacions amb la comunitat de pares i una altra convertir la relació entre pares en una agenda paral·lela que eviti que els nens facin l’esforç que han de fer per a assumir les seves responsabilitats.’
