15.02.2015 - 06:00
L’editora Maria Bohigas de Club Editor, sempre punyent, ens parla d’aquesta novel·la sobre la Mallorca contemporània, ‘Sicília sense morts’ de Guillem Frontera, que arribarà a les llibreries a partir del 18 de febrer. L’obra explora la corrupció en aquest laboratori del món que és Mallorca. Llegiu-ne un fragment (pdf). Bohigas diu entre més: ‘Guillem Frontera té un gran sentit del passat que aplica amb sagacitat al moment present: sap dur-nos a rastrejar, en les destruccions modernes, unes passions arcaiques amb capacitat d’adaptació’.
Guillem Frontera va publicar la seva primera novel·la, ‘Els carnissers’, a Club Editor el 1968. Per a Maria Bohigas publicar una altra obra de Guillem Frontera ara, quan fa quaranta-cinc anys de la primera, és tot un privilegi. Potser per això, i perquè Club Editor fa seixanta anys, ‘Sicília sense morts’ també enceta una nova col·lecció, que és una nova aventura editorial: La Montaña Pelada, col·lecció on sortiran les obres del catàleg de Club Editor traduïdes a l’espanyol.
Diu Maria Bohigas de ‘Sicília sense morts’:
‘«La rata i el moix s’estimen i es devoren mútuament –si la rata és molt grossa, és ella qui encalça i mossega el moix.» Amb aquest lema resumia Llorenç Villalonga la primera novel·la de Guillem Frontera, publicada a Club Editor el 1968. Frontera tenia vint-i-tres anys i ‘Els carnissers’ revelava un novel·lista ja armat per convertir en trama vívida el que podria haver estat la tesi d’un assaig: la transmissió de poders entre dos mons que s’odien, els antics senyors de Mallorca i els servidors esdevinguts propietaris de les seves terres.’
‘Tenir l’oportunitat de publicar Guillem Frontera quaranta-cinc anys més tard és, amb tot el pes de la paraula, un privilegi per a qualsevol editor. Autor d’una obra extensa i variada, el fil que la travessa és aquest interès viu pels antagonismes que mouen el món. Un món en miniatura com és la societat mallorquina, on els canvis i les convulsions són ben visibles en el seu excés, però al capdavall idèntics als que sacsegen el planeta. Guillem Frontera té un gran sentit del passat que aplica amb sagacitat al moment present: sap dur-nos a rastrejar, en les destruccions modernes, unes passions arcaiques amb capacitat d’adaptació –igual que les bactèries o les persones. I sap dur-nos-hi agafats de bracet amb personatges que fan una estranya companyia: són gent ambigua que tant pot salvar com liquidar d’un mot allò que més estima. Frontera és un autor en qui conviuen l’apassionament i l’escepticisme. Frontera –i això salta a la vista– és un gran escriptor.’
