31.12.2014 - 06:00
Engolir dotze grans de raïm la nit de Cap d’Any mentre sonen les dotze campanades és un costum força estès a tots els Països Catalans. L’objectiu és empassar-se cada gra alhora que sona cada campanada que marca la mitjanit i, per tant, el canvi d’any. Diuen que porta bona sort i diners per a l’any que comença.
Tanmateix, no és costum gaire antic. Sembla que es va popularitzar a partir de l’any 1909, un any que al País Valencià hi va haver un gran excedent de raïm després de la verema i uns viticultors del sud, a Alacant, van empescar-se la idea per poder col·locar l’excés de producció. Els va funcionar i sembla que es va estendre ràpidament a la resta del país i a Espanya.
El fet que aquesta tradició no aparegui al costumari català de Joan Amades, publicat el 1952, indica que no era gaire arrelada.
Hi ha qui diu que ja durant el segle XIX era habitual entre les classes altes d’acomiadar l’any menjant raïm i bevent xampany, després d’haver fet un àpat copiós, amb carn o marisc. Potser ho feien pel mateix motiu que es feia a l’antiga Roma: hom creia que menjar raïm ajudava a pair més bé i a pal·liar els efectes dels empatxos.
Estès a tot el país
El costum d’engolir dotze grans de raïm per Cap d’Any es practica al País Valencià, a les Illes, al Principat, a la Franja de Ponent i també –per bé que no tant– a Catalunya Nord.
