26.11.2014 - 06:00
L’any 1964 la revista Destino publicava a tota pàgina un anunci de l’editorial Proa. Era l’any que l’havia comprada Joan B. Cendrós, empresari d’èxit, propietari dels productes de perfumeria per a homes Floïd. D’això fa cinquanta anys i, per commemorar-ho, s’ha organitzat una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, dirigida pel crític literari Julià Guillamon. Ell ha investigat i seguit el rastre d’aquesta editorial, nascuda a Badalona el 1928, i creada per dos lletraferits obreristes il·lustrats, formats als ateneus populars i amics de Pompeu Fabra.
És la quarta exposició sobre l’edició a Catalunya que Guillamon coordina a la Biblioteca Jaume Fuster, després de la de la història de Club Editor, la dels trenta anys de Quaderns Crema i la dels cinquanta anys d’Edicions 62. Tota aquesta recerca fa concloure a Guillamon que la cultura catalana, des de la Renaixença, es presenta com una cultura moderna, gairebé de masses. ‘Si no, no seríem on som —diu—. I això es tradueix en unes editorials amb vocació de país normal. Aquest fet comença amb el modernisme i té el gran moment als anys trenta. Això s’ha dit molt, però s’ha estudiat poc.’
Continua Guillamon: ‘En el cas de Proa, hem confrontat dos moments: la creació i els primers anys (vint i trenta), amb seu a Badalona, menada per Marcel·lí Antich i Josep Queralt, enfront d’una etapa de represa (després de la paràlisi de la postguerra), als anys seixanta, quan Joan B. Cendrós recupera el segell i una part del fons.’
Però d’aquesta modesta exposició, allò que fa més impressió i és més innovador és el seguit de troballes relacionades amb els inicis, l’any 1928. En aquell temps, Marcel·lí Antich i Josep Queralt eren dos joves il·lustrats de Badalona provinents de l’obrerisme i dels ateneus, amics de Pompeu Fabra i amb uns contactes literaris i culturals d’àmbit europeu. Així van bastir un primer catàleg extraordinari de noranta-dos títols, fins el 1938, lligats a la contemporaneïtat, a l’edició europea i soviètica. Hi potenciaren els autors joves, oferiren uns llibres molt ben editats i arribaren a un ampli sector de lectors a través d’estratègies de màrqueting modernes.
Un catàleg amb vocació europea
Entre els autors destacats, de l’època i d’àmbit europeu, que Proa va publicar aquells primers anys, hi trobem un joveníssim Alberto Moravia, que ningú no coneixia encara, Stefan Zweig, Virgínia Woolf, André Gide i Irène Némirovsky, que pocs anys després morí a Auschwitz víctima dels nazis.
Guillamon ha anant estirant el fil dels orígens de Proa, tan curiosos i tan desconeguts. Com va ser que aquests dos joves arribessin a crear un catàleg de gairebé un centenar de títols que en conjunt tenen tant d’interès? Caldrà més estudi encara, tot i que el comissari, que ha aconseguit les noranta-dues sobrecobertes originals de color carabassa, ja ha començat a treure’n conclusions.
Recorda que l’any de fundació de Proa, 1928, és un any de revitalització de la cultura catalana, a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera. ‘Tornen a aparèixer molts diaris i projectes culturals que propiciaran el “boom” dels anys trenta. I en aquest context ens trobem Marcel·lí Antich (1895-1968) i Josep Queralt (1896-1965), dos homes de cultura ambiciosos i moderns.’
‘El primer títol de l’editorial dins la col·lecció “A tot vent” fou “Manon Lescaut” de Antoine-François Prévost, tot un clàssic, traduït per Domènec Guansé. Això demostra la vocació europea de l’editorial’, explica. ‘Van encarregar la direcció literària a Joan Puig i Ferrater, que anava alternant un clàssic amb un autor català. Entre els autors catalans, també alternava els modernistes (Prudenci Bertrana, ell mateix…) amb joves escriptors que naixien i creixien amb l’editorial: Maria Teresa Vernet, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Sebastià Juan Arbó, Cèsar August Jordana… Molts d’aquests autors també eren traductors. De manera que podríem dir que l’editorial Proa dels anys trenta tenia una política cultural de conjunt.’
Estratègies de promoció
‘També va crear un sistema de promoció, amb la publicació d’alguns premis literaris, com el Crexells. Analitzar la política d’autor també és interessant, perquè publicaven Trabal i alhora publicaven autors estrangers del seu mateix context, com ara Jean Cocteau i Aldous Huxley. Això demostra que el país tenia una vocació d’anar més enllà del que s’esperava. El catàleg de Proa té els mateixos propòsits que el d’una editorial francesa.’
Continua relatant Guillamon: ‘Era un catàleg adreçat al públic general, amb voluntat de crear lectors, sobretot entre la classe mitjana i el públic burgès. El seu “best seller” fou “Res de nou a l’oest” d’Erich Maria Remarque, traduït per Joan Alavedra. Va tenir tant d’èxit que van fer-ne una edició de butxaca.’
Guillamon fa notar que també hi ha títols amb voluntat obrerista i compromesa, especialment la col·lecció “El Camí”, que dirigia Andreu Nin, dedicada a temes polítics, econòmics i socials, en la qual va publicar les seves traduccions de Trotski. Nin va fer una feina importantíssima de traducció dels clàssics russos. Va aportar al catàleg de Proa Dostoievski, Tolstoi, Txèkhov…
‘Pel què fa al disseny, els primers llibres de Proa eren molt ben fets, tots portaven la camisa taronja, que era delicada, però que li conferia qualitat. La contracoberta servia de promoció: oferia una relació dels títols publicats. També publicaven punts de llibre. I el logotip l’havia fet Josep Obiols.’
El 1935, Proa es va començar a convertir en una editorial d’editorials, quan integrà el segell la Mirada de Sabadell. Però aquest moment esplendorós es va estroncar el 1938, quan editors, autors, traductors, marxaren a l’exili. Els fundadors de Proa van instal·lar-se a Perpinyà, on van deixar el segell en suspens. L’any 1951 Josep Queralt va reobrir Edicions Proa a Perpinyà i va aconseguir d’editar del número 93 al número 99 (fins els dotze volums de ‘El pelegrí apassionat’ de Puig i Ferrater).
La represa
Van haver de passar més de vint-i-cinc anys, acabada la guerra, fins que l’editorial Proa no va poder anunciar: ‘La propera festa del llibre serà de color carabassa.’ Fou el 1964, ara fa cinquanta anys, quan Joan B. Cendrós va començar la seva ofensiva editorial (aleshores ja havia nascut Edicions 62) amb la compra d’Aymà, Proa, la Mirada i el segell de poesia Llibres de l’Óssa Menor, fundat per Josep Pedreira el 1949. Però, tot i ser la mateixa editorial, això ja és una altra història.
Per a qui en vulgui saber més, demà a les 19.30 el comissari de l’exposició, Julià Guillamon, farà una visita guiada. Cal inscriure-s’hi.
