25.11.2014 - 06:00
Aquests dies l’editorial Moll, que fa poques setmanes anunciava que tancaria, ofereix amb un 50% de descompte el miler llarg de títols del seu catàleg, construït durant vuitanta anys d’història. En tot aquest temps, la família Moll no ha destruït ni un sol volum de l’estoc. Per això avui encara s’hi poden trobar grans obres i també rareses que els amants de la literatura poden valorar. Els llibres es poden adquirir des de la web o per mitjà d’un correu electrònic, tal com indica el comunicat fet públic per Moll i que reproduïm.
Segons les darreres notícies, el govern balear podria adquirir-ne el fons editorial. La consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Núria Riera, va anunciar fa una setmana al parlament que el govern tenia la intenció ‘d’assumir la titularitat dels drets d’autor de Moll’. S’anirà veient aquests dies com evoluciona la negociació, perquè, tal com va avançar VilaWeb, la família Moll es va posar de termini fins el 9 de gener per traspassar el fons editorial amb l’objectiu de mantenir el llegat.
Mentrestant han de continuar pagant el sou dels treballadors que hi queden i assumint la resta de despeses. A fi d’aconseguir liquiditat, ofereixen els llibres del fons al 50%. A tall d’exemple, com que davant d’un miler de títols la tria pot ser molt variada, us oferim la selecció d’una trentena de perles no descatalogades, és a dir, disponibles per als lectors.
‘Diccionari català-valencià-balear‘, Antoni M. Alcover
L’obra magna de la filologia catalana, iniciada per Mn. Antoni Ma. Alcover i redactada per Francesc de B. Moll, amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès. Inventari lèxic i etimològic de la llengua catalana antiga i moderna, dialectal i literària: 10 volums, 9.850 pàgines, 160.000 articles.
‘Aplec de rondaies mallorquines‘, Antoni M. Alcover
«L’important de don Antoni Maria Alcover són les seves Rondaies Mallorquines, monument de la nostra llengua, prodigi de palpitació popular, projectat sobre un paper amb una vitalitat impressionant, amb un abraonament dionisíac, amb un sabor únic, directíssim… És un raig impetuós de vida, i en aquest sentit, una obra de renaixement autèntic… el millor que s’ha escrit mai en dialecte mallorquí, en una llengua que capta tots els matisos, tots els racons, totes les intencions de la vida directa i autèntica. Jo us dic que les rondalles d’Alcover, delicioses d’intranscendència, són de les coses més serioses que poden haver estat mai escrites en qualsevol llengua.» (Josep Pla, a ‘Les illes mediterrànies’) .
‘Cançoner popular de Mallorca‘, Rafael Ginard Bauçà
Volum que reuneix prop de 5.000 cançons distribuïdes en una notòria varietat de capítols, que són aquests: animals, arts i oficis, astres i temps, camperoles, casa i vestit, danses, endevinalles humorístiques i satíriques.
‘El que s’ha de saber de la llengua catalana‘, Joan Coromines
Aquest opuscle es va escriure l’any 1950; en anglès, perquè servís de presentació de la nostra llengua als americans que s’interessessin pels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats l’any següent a Nova York. Ha semblat a la direcció de la “Biblioteca Raixa” que valia la pena d’editar-ne una versió catalana, sense fer-hi més que algun retoc ací i allà. Això explica que, excepcionalment, s’hi doni algun detall pensant més en els estrangers que en els catalans. Però ha semblat millor no esborrar-lo perquè també és útil que els catalans sàpiguen com presentar les nostres coses a la gent de fora.
‘Obres selectes de Ramon Llull‘, Antoni Bonner
Aquesta antologia vol mostrar la unitat del pensament de Ramon Llull entorn del nucli central d’un sistema —la seva famosa Art— que ell creia fermament que li havia estat donat per Déu al puig de Randa com a base d’un mètode per a convèncer els infidels de la veritat de la fe cristiana. Es aquesta Art que va interessar figures de la talla de Giordano Bruno i Leibniz, i que fins i tot l’ha fet el precursor llunyà de la ciència moderna de la informàtica. L’antologia vol mostrar com el polifacetisme del beat no és el resultat innocent i desordenat d’un excés de ‘rauxa’, sinó l’aplicació ben conscient d’un intent de persuadir totes les capes de la societat de la validesa del seu missatge. Així que el lector trobarà aquí no tan sols dues obres centrals de l’Art (l’Art demostrativa i l’Art breu), sinó també mostres de les seves aplicacions a l’apologètica (el ”Libre del gentil e dels tres savis’), a la literatura (el ‘Fèlix’ o ‘Libre de les meravelles’), a la ciència (els ‘Començaments de medicina’) i a la mística (les ‘Flors d’amors i flors d’intel·ligència’).
‘La minyonia d’un infant orat‘, Llorenç Riber
Unes pàgines autobiogràfiques del gran escriptor, que han estat proclamades amb tota justícia l’obra més perfecta de la prosa mallorquina contemporània.
‘Els Upanishads‘, Joan Mascaró
Els ‘Upanishads’ són tractats espirituals de diferent llargada, els més antics dels quals foren composts entre els anys 800 i 400 abans de Crist. Amb el temps varen anar augmentant en nombre fins que es varen arribar a escriure en sànscrit uns 112 ‘Upanishads’. Entre els llibres sagrats del passat, els ‘Upanishads’ es poden considerar veritables Himàlaies de l’Ànima. Els seus apassionats viatges de descobriment per trobar el sol de l’Esperit en nosaltres, del qual prové la llum de la nostra consciència i el foc de la nostra vida; la grandesa de les seves preguntes i la simplicitat sublim de les seves respostes; la seva irradiació de joia quan la revelació del Suprem arriba a la seva ànima; les seves paradoxes i contradiccions; les seves històries senzilles on s’expliquen amb exemples concrets les més grans veritats metafísiques amb el llenguatge d’un infant; els seus llampecs de visió que ens revelen la grandesa infinita del nostre món interior…
‘Babels i Babilònies‘, Joan Fuster
A la bibliografia, ja prou abundosa, de l’il·lustre escriptor valencià Joan Fuster —un dels assagistes més profunds de la literatura catalana— s’afegeixen aquestes ‘Babels i Babilònies’, a les quals, amb la seva típica agudesa, tracta l’autor lúcidament una sèrie de temes actualíssims: la violència, la tolerància, la revolució sexual, l’inconformisme, la moral, les modes, la sociolingüística, etc. Ell mateix defineix en aquests termes el contingut, l’abast i la intenció del llibre: Babel i Babilònia insinuen el Mite de la confusió: confusió de llengües, confusió de costums, i confusió de tot, en definitiva. Els papers reunits en el present volum tracten d’això: d’una sèrie de confusions, reals les unes, aparents les altres, que constitueixen la nostra vida de cada dia.’
‘Mirall de la veu i el crit‘, Jaume Vidal Alcover
Conjunt de narracions breus, unes essencialment líriques i unes altres més realistes, escrites en una prosa brillant i àgil.
‘Faust‘, Llorenç Villalonga
L’obra teatral que serví de canemàs a l’autor per a escriure la famosa novel·la ‘Bearn’. El volum conté una altra peça escènica, ‘Viatge a París de Minos i Amaranta en 1947’ plena d’aguda i fina sàtira.
‘L’aprenent de suïcida‘, Ferran Soldevila
Una fina comèdia evocadora de la ‘belle époque’. Completa el volum la peça en un acte titulada ‘L’Amador de la Gentilesa’, exacta i fastuosa estampa de la cort de Joan I.
‘Món, dimoni i carn‘, Ferran Canyameres
Dues novel·les breus, titulades ‘L’home que volia patir’ i ‘El misteri de Clara’.
‘A l’Àfrica minyons!‘, Xavier Fàbregas
‘A l’Àfrica, minyons!’, elaborat a base de texts vuitcentistes —Guimerà, Soler, Josefa Massanés, J. A. Clavé, etc.— de molt diferent to i intenció, al·lusius a la campanya del Marroc, i ‘Francesos, liberals i trabucaires’, síntesi molt reeixida d’algunes peces de Josep Robrenyo. Ambdós muntatges revelen un coneixement profund del teatre català del XIX i encerten a posar en relleu el nou sentit i la nova dimensió que aquells vells texts poden cobrar avui dia.
‘El mirall embruixat‘, Josep Palau i Fabre
Col·lecció d’assaigs en els quals s’examinen diversos aspectes de la literatura dramàtica en la seva dimensió universal i amb referència concreta als problemes del teatre català.
‘Mort d’home‘, Ricard Salvat
Forma nova i actual d’interpretar un tema clàssic del teatre universal. Formen part del mateix volum una obra de caràcter experimental, ‘Els espies’, i sis pantomimes.
‘A totes les illes‘, Baltasar Porcel
‘A totes les illes’ és una bona mostra de la prosa de Porcel, que ens comunica, en aquest cas, una visió molt aguda i molt personal de certes essències del nostre país.
‘Plou i fa sol‘, Jordi Sarsanedas
Jordi Sarsanedas és una de les figures més rellevants de la literatura catalana de la postguerra. Poeta, assagista i crític, és sens dubte en la narració breu on realitza més plenament el seu art d’escriptor; un art subtil i profund, amarat d’ironia, de poesia i de màgia. El volum aplega quatre narracions breus d’una gran perfecció literària.
‘Quan venia l’Esquadra’, Xesca Ensenyat
Aquest llibre de memòries de na Xesca Ensenyat, va guanyar el Premi Ramon Muntaner de l’any 1992. A través de les seves pàgines el lector s’introdueix a la vida del Port de Pollença al voltants dels anys 50-60, on tant per la memòria personal (les ties cosidores, les monges, les berenades, les festes i els funerals, els americans…), com la col·lectiva (la introducció de la televisió a les llars) és recreada amb una fina ironia per l’autora. Així, enllaçant els records ens ofereix un quadre molt viu de la vida al Port de Pollença ‘quan venia l’esquadra’ americana.
‘L’anunciació a Maria‘, Paul Claudel
Text íntegre de la famosa obra del gran dramaturg francès, en una magistral versió catalana.
‘Horacianes‘, Miquel Costa i Llobera
L’any 1906 es va publicar el llibre ‘Horacianes’, que assenyala la fita més alta de l’art poètica de Miquel Costa i Llobera. A més d’un exercici formal arriscat (l’adaptació dels mestres clàssics a la nostra llengua), aquest recull ofereix un contingut poètic molt intens, que transparenta la sensibilitat delicadíssima del poeta. Horacianes representa d’altra banda, una de les primeres plasmacions de l’estètica noucentista, caracteritzada per una profunda assimilació de l’humanisme mediterrani i per una voluntat d’ordre, de serenor i claredat.
‘Cap al tard‘, Joan Alcover
Aquest llibre de poemes, que figura mersecudament entre els més excelsos de la literatura catalana de tots els temps, conté les millors composicions líriques de Joan Alcover, com són ‘La Balenguera’, ‘La Serra’ i les sis immortals ‘Elegies’.
‘Obra poètica‘, Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Aquesta ‘Obra poètica’, una de les creacions més belles i transcendents de la nostra literatura contemporània, ofereix al lector la totalitat de la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel: ‘Nou poemes’ (1933), ‘Quadern de sonets’ (1934) i ‘Imitació del boc’ (1938, pòstum), en una edició revisada i prologada pel seu gran amic Salvador Espriu el 1975, que ara l’Editorial Moll torna a posar a disposició del públic.
‘L’amo de son magraner‘, Pere Capellà
La primera obra de teatre del malaguanyat Pere Capellà, estrenada amb un èxit sense precedents, que va vitalitzar el teatre mallorquí de la postguerra.
‘Fèlix o l’esperit de renaixença‘, Joan Esterlich
La personalitat de Joan Estelrich (1896-1958) està estretament vinculada al plantejament i l’evolució de la ideologia propera al pensament de Prat de la Riba i de Francesc Cambó. Va fundar el periòdic ‘La Veu de Mallorca’ i va esser director, a Barcelona, dels ‘Quaderns d’Estudi’ i de la Fundació Bernat Metge. Com a home de lletres, cal considerar-lo dins el context del noucentisme. Entre les seves obres destaquen l’excel·lent conjunt d’assaigs de crítica literària titulat ‘Entre la vida i els llibres’ i aquest ‘Fènix o l’esperit de renaixença’, brillant exposició de les línies fonamentals del seu ideari.
‘L’hostal de la bolla‘, Miquel dels Sants Oliver
‘L’Hostal de la Bolla’, una de les millors novel·les costumistes d’ambient mallorquí, reflecteix les magnífiques qualitats de N’Oliver com a narrador i humorista; qualitats que confirmen les dues narracions curtes que completen el volum: ‘Concurs d’acreedors’ i ‘Les converses del pedrís’.
‘La rara anatomia dels centaures‘, Miquel Àngel Riera
‘La rara anatomia dels centaures’ inaugura una nova via d’expressió a l’art de Miquel Àngel Riera: el conte. Per mitjà d’una prosa minuciosament i delicadament treballada, el demble proustià de la qual és posat al servei d’una concepció molt personal, l’escriptor aconsegueix de donar forma a un conjunt de petites obres mestres, entre les quals fóra difícil establir diferències qualitatives. Devora Proust, els altres punts de referència podrien ser el món obsessiu de Kafka i certes tècniques del “nouveau roman”. Tot plegat conflueix en un llibre ple d’originalitat, poblat d’estranyes i torbadores fantasies que s’ensenyoreixen del lector a partir de la primera pàgina.
‘Les finestres s’obren de nit‘, Manuel de Pedrolo
Recuperar una de les primeres novel·les de Manuel de Pedrolo, rellegir una de les novel·les més significatives de la primera època pot ser una experiència estimulant, d’extraordinària eficàcia. ‘Les finestres s’obren de nit’ és una novel·la breu, especialment representativa d’aquella primera època, de l’etapa que la crítica ha anomenat «el Pedrolo dels anys cinquanta».
‘Resum de la cistella‘, Salvador Galmés
L’eminent lul·lista Salvador Galmés és també un dels millors narradors de la nostra literatura. Els seus contes, escrits en una prosa de gran bellesa i expressivitat, es caracteritzen per la violenta humanitat dels personatges i per la intensitat de les seves passions que els agiten. La seva visió de la ruralia mallorquina -un àmbit que ell coneixia profundament. és d’un realisme sovint esqueixat, completament allunyada de tota mixtificació idíl·lica. Una fonda pietat endolceix, però, aquestes contarelles, tot i que no ens estalvien cap horror. Les qualitats narratives de Salvador Galmés i l’alt valor de la seva prosa, fan de ‘La dida’ una de les millors «nouvelles» que s’han escrit en català.
‘La set de la terra‘, Jordi Pere Cerdà
Intens drama rural, ambientat en terres del Rosselló, amb personatges vigorosos i ambient copsat amb gran realisme.
‘Ca, barret!‘, Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover
La col·laboració entre la barcelonina Maria Aurèlia Capmany i el manacorí Jaume Vidal Alcover, dos excel·lents escriptors de molt diferent registre, va donar lloc, fa una quinzena d’anys, a una de les aventures més divertides de la nostra sempre polèmica i problemàtica cultura: el plantejament d’un gènere encara per definir, que, provisionalment, podem anomenar ‘teatre de cabaret’. ‘La Cova del Drac’, el local avui ja mític del carrer Tuset, fou l’escenari on tingué lloc l’aparició i el desenvolupament d’aquesta mena d’espectacle que ben aviat va gaudir del favor del públic i de la crítica, mentre contorbava, i àdhuc escandalitzava, algunes mentalitats olímpiques. El present volum recull els textos de quatre d’aquells espectacles. Dins la senzillesa i la funcionalitat indispensables per a l’objectiu que es proposaven, són petites obres mestres, plenes d’agilitat i d’intenció, a la vegada que constitueixen un bell testimoni de la lluita del nostre país per la pròpia cultura.
