06.11.2014 - 08:43
‘La determinació de Catalunya de mantenir la votació simbòlica sobre la independència de diumenge —malgrat haver estat prohibida pel Tribunal Constitucional— ara té un altre element de legitimitat.’ Així comença l’article de l’escriptor i analista Leonid Bershidsky, publicat avui a la prestigiosa cadena Bloomberg. L’element a què es refereix és aquest: ‘El PP, que va anorrear la versió catalana de la “devo-max” fa quatre anys, ha esdevingut tan repugnantment corrupte que no té cap dret de dir a ningú què ha de fer.’
L’article continua amb aquesta contundència: ‘Catalunya no és Somalilàndia, i en el tractament que rep d’Espanya no s’han viscut situacions extremes. Ara, els catalans poden dir que els seus drets primer van ser reconeguts per Madrid i després trepitjats. El 2006, les dues cambres del parlament espanyol —i el poble de Catalunya en referèndum— van aprovar el nou estatut d’autonomia, i el rei Juan Carlos el va signar. […] Atorgava un ampli autogovern i competències fiscals no gaire diferents de les que Escòcia vol atènyer després del referèndum fallit sobre la independència.’
I afegeix: ‘Si aquestes competències s’haguessin mantingut, probablement no hi hauria la qüestió de la secessió damunt la taula.’ Recorda com el Tribunal Constitucional espanyol va passar el ribot a alguns dels articles principals de l’estatut. I la campanya furibunda que va fer el PP, amb Rajoy al capdavant, contra aquell estatut aprovat. ‘D’ençà que el 2011 va tornar al poder, Rajoy ha acudit al Tribunal Constitucional una vegada i una altra […]. I ara sabem que des d’aleshores, en tot aquest temps en què ha estat president, hi ha hagut alguns dels casos de corrupció més greus que s’han revelat a Espanya.’
‘Rajoy —continua— ha demanat disculpes en nom del seu partit. Però amb la disculpa no n’hi haurà pas prou per a explicar als espanyols per què el líder d’un partit que té per lema l’austeritat no ha estat capaç d’imposar-la als seus aliats més pròxims, ni potser a ell mateix.’
També esmenta el cas Pujol. ‘Es va considerar un revés a la campanya pel vot per la independència.’ Però els mals de Pujol —afegeix— ‘són ben poca cosa en comparació amb les malvestats per les quals Rajoy s’ha disculpat.’
I acaba així: ‘Mantenir el país unit li costarà més a Rajoy que no li va costar al primer ministre David Cameron al Regne Unit. Ell, explícitament, no és de confiança. I els catalans poden parlar a bastament d’una maquinària política ben corrupta que nega els seus drets com a nació.’
