05.11.2014 - 13:02
Càrrecs electes de les diverses institucions de Catalunya, de les corts espanyoles i del Parlament Europeu han presentat i signat una denúncia política per a sol·licitar a les institucions europees i internacionals que facin les actuacions necessàries perquè Catalunya pugui decidir democràticament el seu futur. L’acte de presentació de la carta (llegiu-la íntegra ací) s’ha fet a l’auditori del parlament, on s’ha llegit el document de denúncia en català, castellà, anglès, francès i alemany. Divendres hi ha previst que el text es faci extensiu als ajuntaments catalans perquè el puguin signar batlles i regidors. I diumenge, els ciutadans podran signar la denúncia, paral·lelament a la votació. El comunicat enviat des de diversos partits no especifica com es concretarà la iniciativa el 9-N.
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha destacat que l’acte d’aquest dimecres representa el ‘pluralisme ideològic’ del país i ha reivindicat els drets històrics i la voluntat d’autogovern de Catalunya. ‘Estem en un moment històric, en una cruïlla històrica’, ha assenyalat per després afegir que hi ha una situació d’incertesa però també de moltíssima il·lusió. ‘Hi ha moltes ganes de tirar endavant perquè el poble de Catalunya se’l consideri major d’edat i el 9-N pugui decidir’, ha conclòs.
El manifest ha estat llegit en cinc llengües diferents per part de l’alcaldessa de Cunit, Montserrat Carreras, la diputada de CiU Marta Pascal, la diputada d’ICV Laura Massana, l’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras i l’alcaldessa de Santpedor, Laura Vilagrà.
Catalunya, subjecte polític i jurídic sobirà
El document constata que per ‘raons de legitimitat democràtica’ Catalunya té caràcter de ‘subjecte polític i jurídic sobirà’ i que, com a tal, es coneix a sí mateix el dret a decidir el seu futur polític. En aquest punt, el document recorda que Catalunya, al llarg de la història, ha manifestat i exercit democràticament la voluntat d’autogovernar-se. I cita els drets històrics del poble català, en la seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. Així mateix el text fa referència a l’Estatut que va aprovar el Parlament el 2005 i relata que el Tribunal Constitucional (TC) va ‘modificar-lo substancialment’ evidenciant la seva ‘politització’. Des d’aleshores, segons la denúncia, Catalunya es regeix per un Estatut que no és el que van aprovar els ciutadans.
El segon punt del document fa un repàs de les mobilitzacions a través de les qual en els darrers anys els ciutadans han expressat la seva voluntat de decidir: la manifestació de l’Onze de Setembre del 2012, la Via Catalana, i la ‘V’ humana. Així com el resultat de les eleccions al Parlament del 2012 i les mocions aprovades per 947 ajuntaments a favor del dret a decidir.
El text defensa que el Parlament i el Govern han seguit ‘tots les passos necessaris per poder complir el mandat democràtic derivat de les eleccions’ i que en tot moment s’han seguit ‘els principis de legitimitat democràtica, diàleg, negociació, legalitat, cohesió social’, tal com estava previst en la Declaració de Sobirania. En aquest punt repassa els passos que s’han seguit, des de l’acord polític sobre la data i la pregunta de la consulta, la petició al Congrés del traspàs de la competència per convocar referèndums i l’aprovació de la llei de consultes per part del Parlament.
Denúncia de l’actitud de l’estat espanyol
El document denuncia que la posició espanyola ‘contravé la pràctica internacional pròpia d’estats democràtics de composició plurinacional i el dret internacional’. Concretament, s’especifica que és contrària a l’opinió del Tribunal Suprem del Canadà que en el seu dictamen del 1998 va avalar un referèndum tot i que la constitució canadenca no preveu el dret a l’autodeterminació. Els mateixos principis que, segons el text, van dur al pacte entre la Gran Bretanya i Escòcia per celebrar el referèndum del passat setembre.
També s’estableix que l’actitud del govern espanyol és contrària als ‘fonaments del Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils’ perquè el Tribunal Internacional de Justícia el 2010 va concloure que ‘el dret a l’autodeterminació dels pobles ha evolucionat i que en contra d’aquesta evolució no ha sorgit cap norma, ni costum, en ordre internacional’.
Per tots aquests motius i tenint en compte els antecedents citats el document posa en coneixement dels organismes internacionals que les institucions catalanes han emprat ‘totes les vies legals per poder celebrar un referèndum o consulta sobre el futur polític de Catalunya, incloent l’opció de la independència’. En segon lloc es constata la ‘manca de voluntat política per part del govern espanyol per establir marcs de diàleg i negociació’ i la seva ‘negativa permanent’ a fer possible l’exercici del dret a decidir.
Així mateix, el text afegeix que ‘l’acumulació de dificultats i de negatives’ per part de les màximes institucions polítiques i judicials de l’Estat que ‘rebutgen constantment totes les propostes que s’han fet des de Catalunya’ fa palesa una ‘decidida involució política i democràtica clarament dirigida a debilitar l’autogovern català’. En aquest context, es defensa que Catalunya se sent legitimada per ‘emprendre totes les actuacions polítiques i jurídiques necessàries’ per conèixer la voluntat majoritària del poble català i posteriorment actuar en conseqüència seguin el mandat democràtic.
Sol·licitud de prendre les actuacions necessàries
El document finalitza sol·licitant a les Nacions Unides, al Parlament Europeu, a la Comissió Europea, al consell Europeu i a l’OSCE que ‘portin a terme totes les actuacions necessàries per garantir que la ciutadania de Catalunya pugui decidir, democràticament, el seu futur polític’. Per demanar-ho el manifest s’empara en l’aplicació dels principis democràtics que inspiren la Carta Fundacional de les Nacions Unides i en els successius pactes i tractats internacionals que garanteixen els drets dels pobles a decidir el seu futur polític.
Els més d’un centenar de càrrecs electes presents a l’acte del Parlament han signat un per un el document fent constar també el nom i cognoms, el DNI, codi postal i càrrec. Divendres està previst que el text es faci extensiu als ajuntaments catalans perquè el puguin signar alcaldes i regidor. I diumenge, els ciutadans podran subscriure la denúncia en paral·lel al procés participatiu.
L’acte s’ha clos amb la lectura d’un fragment del text que Pau Casals va pronunciar davant les Nacions Unides el 1971 quan va rebre la Medalla de la Pau i amb el Cant dels Segadors.
