05.11.2014 - 06:00
Noves aproximacions a l’obra de Verdaguer per ampliar el nombre de lectors del poeta. Aquest és l’objectiu de la nova col·lecció ‘Univers’ de Verdaguer Edicions. Arrenca amb dos títols de categoria, que tenen grapa i que defineixen molt bé la col·lecció: un d’Enric Casasses, ‘Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa de l’Oració‘, on transcriu i comenta tres quaderns d’exorcismes dels quatre que el poeta va omplir de notes entre el 1890 i el 1892. El segon volum, ‘Pàtries‘, és una antologia de poemes patriòtics de Verdaguer a cura de Ricard Torrents i amb pròleg de Vicent Partal. Els dimonis i la pàtria, dos extrems tibants i lluents d’un mateix Verdaguer, que ara han estat llegits d’una manera nova.
Els esperitats de Verdaguer
Enric Casasses explica al pròleg de ‘Dimonis’ que era l’any 1890 quan Verdaguer va començar a freqüentar l’anomenada Casa de l’Oració, al carrer dels Mirallers, un pis rònec on el capellà tortosí Joaquim Pinyol (un capellà carca de pedra picada, d’una religiositat catastrofista) es dedicava a fer exorcismes. ‘Aquest home el va impressionar (Verdaguer deia que era el seu metge i el seu mestre) i el va introduir a la pràctica d’exorcismes’, diu Casasses.
‘Tot sovint aquestes persones malaltes, o “víctimes”, que en diuen ells, i que per cert en llur majoria són dones, el que fan és parlar. Més ben dit: la seva funció principal és parlar. Estranys esperits es manifesten per la boca d’elles: són els dimonis.’ I continua relatant Casasses: ‘Alguna vegada Verdaguer allà mateix pren apunts. Normalment és quan ja ha tornat a la seva “celda” que apunta en un quadern les coses que vol recordar. Rarament explica el que hi passa, sobretot anota el que s’hi diu.’
‘Els Apunts de la casa de l’Oració’ són quatre quaderns que conformen una mena de dietari que va del maig del 1890 fins al novembre del 1892. Després de la mort de Verdaguer van passar per diverses mans i finalment el primer, el segon i el quart van anar a parar a la biblioteca del monestir de Ripoll (actualment, arxiu comarcal) i el tercer a Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya. El segon quadern desaparegué, ‘sostret’ de la biblioteca de Ripoll, pels volts de 1960-1964.
En la presentació, Casasses va explicar la dificultat de moure’s en aquest mar de notes d’uns quaderns que ‘són camps de batalla’. En destacà que totes les notes són en català, però en un català molt diferent del del Verdaguer poeta, que Casasses descriu com un barceloní pre-xava, perquè apuntava els diàlegs tal com els sentia i eren escrits molt de pressa. Per això, Casasses sustenta: ‘Lingüísticament, aquest material ja és una cosa ben curiosa. No es pot considerar un llibre ni una obra pròpiament literària, però és molt misteriosa.’
El poeta i assagista Enric Casasses, que ja va ser el curador de les ‘Perles’ de Verdaguer reeditades l’any 2007 (un llibre molt vinculat a aquesta època d’exorcismes, tot i que és posterior), recorda que en un principi tenia la idea d’aplegar els millors aforismes que els apunts contenen, ‘alguns d’espectaculars’, però quan l’editorial de Folgueroles Verdaguer Edicions li va proposar de fer-ne un llibre, es va decidir a transcriure i interpretar aquestes notes i aquest episodi de la vida del poeta.
I entre les conclusions que n’extreu Casasses, aquesta: ‘El fons del viatge amb els dimonis és trist, és depressiu per a Verdaguer.’ I entre els comentaris irònics i afinats, aquest: ‘On hi ha més dimonis és en el clero, el govern i els rics, no cal dir-ho. És el principal terreny d’actuació dels dimonis.’
La nació en Verdaguer, una mirada nova cap a la pàtria
En el context polític en què ens trobem, en plena revolució i a un pam de la independència, l’especialista en Verdaguer Ricard Torrents n’ha construït una antologia de poemes patriòtics, que permeten de rellegir-lo des d’aquesta realitat nova. Així neix ‘Pàtries’, que parteix de dues antologies que va confegir Verdaguer mateix: per una banda, ‘Pàtria’ i, per una altra, la que s’havia de dir ‘Barcelona’, que no va acabar, però que Francesc Codina ha reconstruït en una tesi doctoral.
Torrents apunta: ‘D’antologies sobre poemes de Verdaguer n’hi ha moltes, però aquesta és nova perquè no s’ha construït com una miscel·lània, sinó que és temàtica. Només aplega la poesia patriòtica. I una cosa que tampoc no fan les altres antologies és seguir el fil narratiu de la vida del poeta. Comença amb un poema autobiogràfic, “L’arpa”, a partir d’un record de quan era petit: a l’Arpa de la Damunt, ermita de Folgueroles, Verdaguer té una revelació i, inspirat per la Musa catalana, se sent cridat a ser poeta. I en l’últim poema, “La veu del Montseny”, que remet al primer, un poeta ja madur sent discutir el Montseny i el Puigmal sobre el futur de la pàtria amenaçat “per la destral del centralisme”. Aquests dos poemes van “del compromís poètic al compromís polític”. I pel mig hi ha el patriotisme local de la plana de Vic i de Folgueroles, etc. Aquest patriotisme local acabarà traspassant-se a Barcelona, que serà quan es convertirà en un patriotisme nacional. I el personalitzarà en Jaume I, portant-lo a l’edat mitjana, quan la nació catalana és sobirana. Verdaguer descobreix la Barcelona comtal, la capital d’un comtat que acabarà essent la capital d’una nació. Barcelona com a sinècdoque del país. I Jaume I vol dir Països Catalans.’
Des d’aquesta perspectiva, el pròleg de Vicent Partal, director de VilaWeb, relliga i focalitza aquesta antologia del Verdaguer més polític, amb el moment actual: ‘La lectura política de Verdaguer remarca entre altres molts aspectes una de les incomoditats màximes del moment: la dinàmica divergent, de moment, entre el Principat i la resta del país. […] Dit de pressa: tot llegint Verdaguer em pregunte com pot ser que el seu catalanisme, d’abans de la consolidació del nacionalisme polític, siga més nacional que el catalanisme polític que el seguirà.’ I rebla: ‘Quin poeta català d’avui posaria Elx, Mallorca i Núria junts en només dos versos?’
