02.09.2014 - 06:00
La consulta del 9-N anirà endavant digui què digui el Tribunal Constitucional espanyol? La qüestió que plana sobre l’univers sobiranista és què decidirà l’executiu català –juntament amb els partits a favor del dret de decidir– si la llei de consultes és suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol, un cop impugnada pel govern de Rajoy.
Malgrat les declaracions encreuades, desobeir el TC no és pas res infreqüent. Recollim exemples de sentències d’aquest tribunal, favorables a la Generalitat, que el govern espanyol ha incomplert.
‘No actuar al marge de la llei’
El president de la Generalitat, Artur Mas, està disposat a convocar la consulta després de l’aprovació de la llei de consultes del dia 19. Ara, no se sap què farà si l’estat la veta. Aquesta decisió s’haurà d’acordar entre tots els partits favorables a la consulta, però membres del govern ja han demanat de no actuar al marge de la llei espanyola.
Ahir mateix, la vice-presidenta, Joana Ortega, va llançar un missatge clar a ERC: ‘Cap força política amb voluntat de govern no pot demanar al govern que actuï al marge de la llei. Som en un estat democràtic i les normes s’han de complir.’ L’enfocament d’Ortega és compartit per alguns membres del govern, com ara el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. ‘Tenim un àrbitre que es diu Tribunal Constitucional, és qui té la responsabilitat de dirimir qui té raó’, va dir la setmana passada.
Beques i ferrocarrils
Tanmateix, no és pas cert que el govern espanyol obeeixi tan escrupolosament les decisions del Tribunal Constitucional. L’any passat l’executiu de Mas va elaborar un informe (pdf) en què recollia un seguit de ‘deslleialtats’ del govern espanyol envers el català, entre les quals es destacaven tot d’incompliments de sentències del TC. En concret, s’hi repassaven els conflictes competencials d’ençà de la sentència contra l’estatut de l’any 2010.
Aquest conjunt no representa la totalitat de processos que el govern de Catalunya manté amb Madrid davant l’alt tribunal espanyol, però sí que n’és un recull significatiu en relació amb l’autogovern català.
Després de la sentència del TC contra l’estatut, la Generalitat ha interposat 34 nous procediments per invasió competencial o reclamació de facultats. S’hi afegeixen 75 procediments dels quals el govern català era part l’any 2010. D’aquests, el TC n’ha resolts 60: 26 amb sentències favorables a la Generalitat i 11 de parcialment favorables. Gairebé una vintena han rebut sentències desfavorables.
El govern català reclama que es compleixin sentències ja dictades pel TC i que ara per ara el govern espanyol menysté.
Un dels casos remarcats per l’informe és el de la gestió i concessió de subvencions amb finalitats d’assistència i serveis socials, dotades amb pressupost de l’estat, una facultat que no s’ha traspassat.
També posa d’exemple la sentència del tribunal en matèria de beques i ajuts per a estudis universitaris i de nivell mitjà. El TC va reconèixer la competència de la Generalitat per a la gestió i la concessió de beques. Segons l’informe del govern, l’estat espanyol ‘no ha donat ple compliment a la delimitació de competències que va establir aleshores el TC’. En la mateixa línia, la sentència sobre el reial decret que crea el Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, que donava la raó a la Generalitat, tampoc no s’ha aplicat.
L’any 2012 el TC també va resoldre favorablement a la Generalitat el recurs d’inconstitucionalitat en matèria de ferrocarrils. En aquella decisió, el tribunal reconeixia que l’estat no podia integrar en la seva xarxa tots els serveis que presta Renfe, perquè els serveis que s’ofereixen només dins Catalunya corresponen a la Generalitat. Per tant, deia que el govern espanyol havia de redefinir la xarxa ferroviària d’acord amb l’àmbit territorial supraautonòmic. De moment, no s’ha fet aquesta redefinició seguint els criteris de la sentència.
Igualment, l’informe recorda que s’incompleix sistemàticament la sentència dels anys noranta sobre el pla Futuras, que obligava l’estat a territorialitzar els fons de subvencions turístiques destinats a empreses i institucions.
