23.07.2014 - 06:00
El parlament enfila aquesta setmana l’últim ple d’aquest període de sessions. El final del curs polític arriba amb el debat sobre la modificació de la llei del cinema que va aprovar el govern el mes d’abril; aquest canvi en el redactat afecta la pedra angular de la llei del cinema del 2010: s’eliminen les quotes, del 50%, en el doblatge o subtitulació de films en català.
El projecte de llei arriba al plenari amb esmenes a la totalitat del Partit Popular i Ciutadans. Si supera aquest primer pas començarà el tràmit parlamentari, on encara es podrien introduir canvis a l’articulat.
Durant l’última legislatura del president José Montilla, el tripartit va aprovar la llei del cinema amb l’acord del principal grup de l’oposició, CiU en aquell moment. En el text regulador s’establia l’obligatorietat de les distribuïdores de difondre el 50% de les còpies de les estrenes cinematogràfiques en català, tant en la versió doblada com en la subtitulada. En restaven exempts els films produïts originàriament en català o en espanyol i les obres cinematogràfiques europees de les quals es distribuïssin menys de setze còpies a Catalunya.
En cas d’incompliment, la Generalitat podia aplicar sancions a les productores que arribaven fins a 75.000 euros.
Cop de porta de la Comissió Europea
Però l’any 2012 la Comissió Europea va emetre un dictamen segons el qual la llei catalana afavoria les produccions fetes a l’estat espanyol i discriminava les estrangeres. La Comissió va considerar que deixar exempts de doblatge els films en català o espanyol anava contra la lliure competència.
Malgrat això, l’òrgan comunitari sí que va avalar l’objectiu ‘legítim’ de la llei: promoure i normalitzar el català a les sales de cinema.
Ara, la raó que addueix el govern per modificar la llei del cinema del 2010 és precisament l’adaptació a la decisió europea.
S’eliminen les quotes
El canvi principal de la nova llei és que s’hi elimina l’obligació, per part de les empreses distribuïdores, de distribuir un 50% de les còpies en llengua catalana, tant en la versió doblada com en la subtitulada. Així doncs, es prioritzen els acords industrials amb els sectors de la distribució cinematogràfica i audiovisual per tal que progressivament hi hagi una ‘presència normalitzada’ del català en les sales de cinema.
La llei dóna un màxim de deu anys perquè el català assoleixi ‘nivells de consum equilibrats’ amb els altres sectors culturals. En la llei anterior el temps era de cinc anys.
Si no hi ha acord, obligacions
Només en el cas que no hi hagi acord amb les distribuïdores sobre un augment de la presència del català, el govern podrà imposar-los obligacions, que s’establiran en un reglament posterior.
Aquesta llei segueix la línia de l’acord del conseller de cultura Ferran Mascarell amb el gremi d’empresaris de cinema de Catalunya i la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedicine) per doblar films de les ‘majors’ l’any 2011. La intenció era passar de 5 films doblats en català el 2010 a 25, que s’exhibirien a 50 sales, cosa que agafava un 7% de la quota de mercat.
Amb aquell pacte es van tornar a exhibir films doblats al català, com ara ‘Tintín’, ‘Els barrufets’ o ‘Super 3’, cosa que no passava d’ençà que les distribuïdores americanes havien trencat les negociacions amb la Generalitat, després de l’entrada en vigor de la llei del cinema, el 2010.
De les sancions
La llei anterior sancionava amb 75.000 euros les infraccions molt greus, com ara incomplir el nombre de còpies doblades i subtitulades en català que fixava la llei. Amb la modificació, les sancions només són aplicables si no hi ha acord amb les ‘majors’.
Es prioritzen les grans produccions i el cinema infantil
El nou projecte de llei concentra els esforços a doblar en català els films de gran consum i els infantils, amb la idea d’impulsar el doblatge en aquells títols que garanteixin èxit a les taquilles, i en alguns altres optar per la subtitulació en català.
Oposició de Plataforma per la Llengua
La Plataforma per la Llengua diu que el projecte de llei no garantirà el dret dels espectadors al cinema en català perquè ‘elimina les obligacions de doblar o subtitular totes les pel·lícules’ i deixa en mans de l’acord amb el sector les projeccions en català. La nova llei –diuen– no estableix obligacions concretes i ‘s’allunya de la filosofia de la llei del cinema en el sentit d’equiparar el català al castellà’.
L’entitat enviarà propostes alternatives als partits polítics i al Departament de Cultura de la Generalitat per explorar alternatives en el tràmit parlamentari.
