07.07.2014 - 14:30
L’Audiència espanyola ha absolt divuit dels acusats d’haver blocat el parlament el 15 de juny de 2011. Els encausats s’encaraven a penes fins a vuit anys i mig de presó per delictes contra institucions de l’estat, per haver dificultat l’entrada dels diputats a la cambra. Però els jutges Fernando Grande Marlaska, Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel tan sols han condemnat un dels acusats per una falta de danys. El condemna a quatre dies de localització permanent per haver fet una pintada a la jaqueta de la diputada del PSC, Montserrat Tura. Un altre dels acusats no ha comparegut al judici i es troba en situació de cerca i captura.
El 15 de juny de 2011, el moviment 15-M va convocar una concentració al voltant del parc de la Ciutadella amb el propòsit d’impedir el ple del parlament. Els manifestants volien protestar pel desallotjament de l’acampada de la plaça de Catalunya poques setmanes abans i també contra l’aprovació inicial del pressupost prorrogat de la Generalitat. Aquell matí del 15 de juny es van viure intensos enfrontaments entre els mossos d’esquadra i alguns dels concentrats.
La sentència recorda que la manifestació havia estat comunicada, que tenia un lema clar i que els Mossos van decidir obrir només un accés, cosa que deixa entreveure l’Audiència que hauria suposat més risc per als diputats. A més, considera que les actituds dels acusats, posar-se davant dels parlamentaris amb els braços en creu o seguir-los de prop escridassant-los, no es pot condemnar com un delicte contra les institucions de l’estat, ja que entra dins de la llibertat de manifestació i d’expressió, tot i que admet cert abús.
En la seva argumentació, l’Audiència considera que els manifestants no tenien capacitat d’incidir en el vot dels diputats al ple del Parlament que havia d’aprovar els pressupostos i les retallades socials. El tribunal considera que els diputats anaven a la cambra catalana ‘convençuts’ de la seva posició, que havien reflexionat prèviament i, a més, estaven sotmesos a la disciplina de grup. Per això, i com que per limitar un dret fonamental com la llibertat de manifestació calen proves molt contundents, l’Audiència prefereix ser prudent i no condemnar els acusats per aquest delicte.
La sentència admet com a vàlides les fotografies i vídeos aportades a la causa pels Mossos, procedents de la pròpia policia, els mitjans de comunicació o usuaris individuals que ho van penjar a internet. Però alhora admet que en les imatges no es pot identificar clarament cap dels acusats com a autor de les amenaces o agressions, sinó que simplement eren prop dels diputats que accedien a la Ciutadella.
En un vot particular, el magistrat president de la Sala Penal de l’Audiència, Fernando Grande-Marlaska, considera que caldria condemnar deu dels acusats a tres anys de presó per un delicte contra institucions de l’estat, però els altres dos magistrats han considerat que no hi ha prou proves. Marlaska sí que està d’acord amb la condemna a quatre dies de localització permanent per l’únic condemnat parcialment. Segons aquest magistrat, sí que hi havia cert acord entre molts dels manifestants per intentar aturar la celebració del ple, cosa que comportaria la comissió d’un delicte contra institucions de l’estat.
De totes les acusacions, els dos magistrats a favor de la sentència només consideren provades la que afecta el noi que va pintar amb esprai la jaqueta de Montserrat Tura i un altre que va posar els braços en creu davant d’alguns diputats i després va seguir Alfons López Tena amb les mans enlaire i cridant consignes, així com altres que se li van acostar però sense tocar-lo ni impedir-li el pas, cosa que no es considera delictiva.
D’altra banda, la sentència fa una dura crítica al fet que unitats dels Mossos entressin a la Ciutat de la Justícia de Barcelona per detenir sis dels acusats quan aquests ja s’havien personat voluntàriament al jutjat de guàrdia. Segons els magistrats, els Mossos no tenien cap justificació legal per fer les detencions.
