05.07.2014 - 06:00
El 5 de juliol de 1939, pocs mesos després de la fi de la guerra, un tren s’enduia cap a Salamanca les últimes trenta-cinc tones de documents requisats a Catalunya per la dictadura de Francisco Franco. Setanta-cinc anys després, el Ministeri de Cultura espanyol es nega a tornar els darrers documents espoliats a institucions, entitats i particulats catalans que continuen a l’Arxiu de Salamanca perquè diu que no tenen cap propietari clar. La Generalitat ja ha anunciat que anirà als tribunals contra la decisió del ministeri i la Comissió de la Dignitat, per la seva banda, ha fet avui una concentració per a exigir la tornada de tots els papers, tal com explicava Josep Cruanyes, president de la comissió, en aquesta entrevista.
En concret, encara no s’han tornat dues menes de documents: els arxius municipals d’una quarantena de municipis catalans i tot un seguit de documentació de justícia i d’ordre públic.
Per la Comissió de la Dignitat, la negativa del govern espanyol a complir la Llei de Retorn del 2005 és un nou atac a la dignitat de Catalunya i a la voluntat de la seva ciutadania de voler reparar les víctimes del franquisme d’aquell acte de guerra. Per això ha organitzat avui un acte reivindicatiu, juntament amb la Plataforma per la Llengua, el Pen Club Català i el Memorial Democràtic de Catalunya, per a exigir la tornada de la documentació que resta i defensar, alhora, la llengua i la cultura.
Les entitats convocants han exigit la tornada dels papers de Salamanca en un acte que ha aplegat un centenar de persones al parc de Montjuïc de Barcelona, just el dia del setanta-cinquè aniversari del seu ‘segrest’ i poc després de la decisió de l’estat espanyol de no tornar tota la documentació. Un fet que Cruanyes ha qualificat de ‘menyspreu i deslleialtat suprema’. Ha afegit que la tornada dels papers seria un ‘acte de justícia’ amb els catalans i amb totes les víctimes del franquisme. En aquest sentit, la Comissió de la Dignitat ha ofert tot el seu suport al govern, que ja va anunciar que presentarà un recurs contra la decisió de l’estat espanyol.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que també hi era, ha lamentat que una vegada més el govern espanyol incompleixi la llei: ‘És l’expressió d’una manera d’entendre la política absolutament incorrecta.’ I no ha descartat d’apel·lar a organismes internacionals per a reclamar els papers perquè ‘és una qüestió totalment inacceptable’.
El monument a Frederic Mistral, restaurat
L’acte s’ha fet davant del monument a Frederic Mistral, al parc de Montjuïc de Barcelona, i ha servit per a inaugurar la restauració del monument després de l’atac que va patir el 1939 de les tropes franquistes, que van esborrar les inscripcions que hi havia en record a l’escriptor occità i en defensa de la llengua pròpia. ‘Es va voler esborrar físicament i simbòlicament la presència del català i l’occità, un fet que s’agafa com a símbol de la repressió que han patit la nostra llengua i cultura’, explicaven les entitats convocants. La Plataforma per la Llengua, en aquest sentit, ha denunciat que, setanta-cinc anys després, el català encara pateix un ‘atac sistemàtic del govern espanyol.
Entre el centenar d’assistents hi havia l’ex-president del parlament, Joan Rigol, i el portaveu de la CUP, David Fernández.
