La xarxa privada virtual (VPN o XPV)

Primer de tot, una definició: parlarem de VPN i no us penseu que són virus potents no identificats… Es tracta d’una eina informàtica imprescindible, un recurs per a poder subsistir a la feina. La sigla VPN correspon en anglès a ‘virtual private network’, un sistema de comunicacions xifrat que amplia la xarxa privada de les nostres oficines o organitzacions a internet per a permetre l’accés als recursos que tenim a casa o a l’oficina com si hi fóssim físicament. Perquè estableix, com el nom indica, una connexió virtual punt a punt.

Les dades són xifrades i íntegres, semblant a una connexió https. No es poden llegir (xifrades) i les que arriben són les que han sortit (íntegres). És imprescindible l’autenticació de qui és a l’altre costat, per contrasenya, certificat o totes dues coses.

En quins casos es fa servir?

1. Per unir dos llocs de feina

És fins i tot més segur que un cable i molt més que una connexió wi-fi. Una VPN punt a punt (túnel) permet d’eliminar les caríssimes connexions punt a punt (especialment les internacionals).

Dins l’empresa es pot fer allò que s’anomena ‘VPN over LAN’ per a connectar-se a servidors ‘sensibles’ de l’empresa (per exemple, la connexió al servidor que té les dades de les nòmines).

2. Per a treballadors que són fora de les instal·lacions

Els qui practiquen la telefeina, viatgen o s’emporten feina a casa.

Com es fa servir?

1. Amb maquinari especialitzat, molt robust, amb algunes incompatibilitats, però admeten molts clients simultanis (Cisco, Linksys, Nokia, etc.).

2. Per a programari hi ha aplicacions per a Windows, GNU/Linux i Mac com OpenSSH, OpenVPN i FreeS/wan.

I el servei públic de VPN?

El servei públic que fan els servidors com HIdeMyAss protegeix, anonimitza i xifra les nostres comunicacions cap a llocs d’internet (webs, mail, FTP, etc.). És diferent del servidor intermediari (proxy) perquè xifra les dades.