23.05.2014 - 10:21
“No podem ser presoners d’un estil de vida que no té en compte les necessitats específiques dels nens i nenes, que no es fa ressò de la seva vulnerabilitat i no els protegeix adequadament”
El 2009, en el nostre 25è Aniversari, destacàvem que els reptes enumerats per la UNICEF el 1984 es mantenien vigents, tot i que avui hauríem de matisar aquesta afirmació ja que caldria afegir-ne de nous que han anat fent-se cada vegada més evidents a finals del segle XX i començaments del XXI: la influència de l’entorn en la salut infantil.
Resulta paradigmàtic que, paral·lelament a l’augment de les bosses de pobresa infantil, una de les grans preocupacions en relació a la salut dels nens i nenes al continent europeu sigui l’obesitat, de manera que l’OMS no dubti a qualificar-la d’epidèmia. Però, a més de l’obesitat, podríem esmentar l’asma, la malaltia crònica més freqüent en la infància, també conceptuada com a epidèmia per diversos organismes nacionals i internacionals.
Ambdues disfuncions tenen un impacte molt greu en la salut dels nens i nenes més enllà de la infància i ambdues tenen molt a veure amb la nostra forma de viure la vida. Sí, ja sé que és redundant: no hi ha altra manera d’experimentar la vida que vivint-la. Però no és el mateix viure sent conscient que totes les nostres decisions afecten el nostre entorn, i que després el nostre entorn ens influirà a nosaltres, que viure de forma inconscient, actuant com, si en no pensar en les conseqüències dels nostres actes, aquestes desapareguessin. O com si els nens fossin adults petits que poguessin aguantar qualsevol cosa. Tot el que fem o deixem de fer els adults té impacte en la salut de la població infantil.
No podem ser presoners d’un estil de vida que no té en compte les necessitats específiques dels nens i nenes, que no es fa ressò de la seva vulnerabilitat i no els protegeix adequadament.
Doncs bé, trenta anys més tard de la seva constitució, la Fundació Roger Torné es troba immersa en aquest objectiu (en el qual també semblen estar implicats altres agents socials a nivell internacional), i que suposa oferir a la població informació rellevant que promogui una reflexió activa a favor de la infància, alhora que es fomenta la prevenció de la salut respiratòria infantil.
La trajectòria d’aquests trenta anys no s’ha recorregut linealment sinó que ha anat complint etapes, tot i que podríem destacar dues:
De 1984 a 2005: donant suport a projectes a favor de la infància
La Fundació Roger Torné es va constituir formalment el 22 de maig de 1984 gràcies al seu fundador, el Sr. Josep Torné i Pardell, qui va donar un patrimoni personal a l’entitat perquè pogués iniciar el seu camí sense lligams econòmics.
Des de llavors fins a la defunció de Josep Torné, l’any 2000, la Fundació va tenir una participació activa en la Coordinadora Catalana i en l’elaboració del codi ètic de les fundacions. Durant aquests anys va realitzar una activitat de mecenatge molt diversa, tant en objectius com en la seva ubicació: 84 entitats, així com particulars, van rebre ajut econòmic.
- Àfrica: Burundi, Camerun, Guinea Equatorial, República de Benín, Senegal, República Democràtica del Congo.
- Amèrica del Nord: Mèxic.
- Amèrica Central: El Salvador, Guatemala, Nicaragua.
- Sud-amèrica: Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Equador, Perú.
- Àsia: Bangladesh, Índia, Iraq, Tailàndia, Timor-Leste.
No obstant això, no només van ser projectes internacionals els receptors de suport per part de la fundació: altres entitats molt més properes geogràficament, amb qui compartia el seu compromís amb la infància, van rebre suport per part de la fundació, com 4vents, ARED, Fundació Maria Raventós, Casal dels Infants del Raval, Fundació Joan XXIII, Fundació Pere Tarrés, Fundació Enriqueta Vilavechia i Fundació Vicky Bernadet, per nomenar només algunes.
L’any 2004 la Fundació Roger Torné va ser nomenada soci d’honor d’UNICEF per la seva important contribució a la reconstrucció de Timor.
De 2006 a 2014: actuant en xarxa per la salut infantil i el medi ambient
L’any 2006 va ser l’inici d’una nova etapa per a la Fundació Roger Torné i no només perquè a partir de llavors l’activitat social de la fundació pogués realitzar-se a través d’un projecte social propi, sinó, també, per les característiques inherents al projecte.
El projecte social de la fundació connecta dos conceptes estretament vinculats entre si:
I freqüentment solem recordar que, en parlar de medi ambient ens estem referint a l’entorn que envolta el nen des d’abans de néixer, és a dir, a la suma de l’estil de vida i dels factors ambientals.
Doncs bé, en enllaçar els dos conceptes, la fundació situa el seu projecte social enfront d’un dels elements clau en la desprotecció de la infància en l’actualitat: la influència en la seva salut dels factors ambientals.
I, en fer-ho, no només ens posicionem davant d’una necessitat peremptòria dels nens i nenes del moment present, sinó que posem de manifest com aquestes necessitats aniran en augment, engrandint la vulnerabilitat infantil, si els adults no canviem la nostra forma d’actuar.
A la Fundació Roger Torné estem convençuts que la societat del segle XXI necessita ciutadans informats que entenguin i assumeixin fins a quin punt ells són els artífexs de la seva vida, i que aquesta capacitat la tenim tots, sense distincions.
Ja sé que uns ho tenen més difícil que altres. Ja ho sé, sóc conscient, (els factors socioeconòmics formen part de l’entorn), però també sé que sempre hi ha marge per exercir laresponsabilitat individual. En la nostra tasca quotidiana coneixem moltes famílies, la gran majoria amb greus dificultats econòmiques, però no totes aborden les situacions de la mateixa manera. Mentre que una mare m’explicava que a casa tots van al llit a les deu (té tres fills de deu anys) i així no es veu la televisió i els nens descansen moltes hores, amb la qual cosa arriben al col·legi plens de vitalitat, una altra posava al seu fill de dos anys davant de la televisió perquè conciliés el son i “només” fumava a casa quan el nen és al llit. Com aquest exemple podria donar-n’en més. Davant d’una mateixa situació, la necessitat de descans en els nens i la generació d’un ambient saludable a la llar, la resolució de dues famílies és diferent.
La mare del nen de dos anys no és una mare desconsiderada cap al seu fill. No, en absolut: és una mare que no sap, encara, fins a quin punt la salut del seu fill és fruit del que ella fa o deixa de fer. No ha rebut suficient informació durant prou temps i a través dels canals adequats per poder comprendre en tota la seva extensió que “la salut està vinculada a la nostra forma de vida”. I que sempre, sempre, hi ha marge per a l’acció.
Per aquest motiu totes les nostres activitats de sensibilització busquen la manera de fer accessible el coneixement científic, d’oferir alternatives perquè les famílies incorporin aquest coneixement a la seva vida quotidiana. Al cap i a la fi, transformar positivament la vida de les persones, no hauria de ser la finalitat última del coneixement científic? Però per això cal que la informació sigui accessible i positiva, sense alarmismes innecessaris, propiciant un canvi d’actitud. Aquestes han estat les pautes que regeixen el nostre projecte de sensibilització.
No obstant això, no només busquem la forma de sensibilitzar les famílies, sinó que realitzem unaactivitat directa amb els nens mostrant-los a ells i als seus pares i mares com la seva salut es beneficia en entrar en contacte freqüent amb la natura. Des de fa dos anys, l’ambiciós projecte europeu PHENOTYPE està investigant per demostrar fins a quin punt i de quina manera aquest contacte ens influeix. Altres recerques, de menor abast quantitatiu, ja ho han demostrat. Però la Fundació Roger Torné ha estat pionera a vincular la salut infantil i el contacte amb la natura i en estructurar un programa qe busca la manera que nens i nenes d’un entorn socioeconòmic desfavorable coneguin, estimin i gaudeixin d’un entorn natural privilegiat amb l’objectiu últim de millorar el seu benestar i la seva salut respiratòria.
Per tot això els deia que aquesta etapa tenia tanta significació per a la Fundació Roger Torné:ens vincula a una necessitat actual i concreta de la infància i ens impel·leix a buscar alternatives, encara que, per descomptat, no en solitari. La cooperació, el treball en xarxa, és imprescindible. La xarxa social més potent no es mesura pels seguidors a Twitter i a Facebook, sinó en les relacions que generem amb el nostre treball quotidià.
Estem convençuts que una vida saludable hauria de ser l’opció més fàcil, més econòmica i també més divertida per als nens i nenes, tot i que, ara per ara, encara suposa un repte difícilment assolible per a moltes famílies. No obstant això, també sabem que és possible. Nosaltres vam començar fa vuit anys preguntant-nos què podem fer nosaltres. Jo crec que va ser un bon començament.
Josep Torné i Pardell (1923 – 2000)
Empresari. Apolític. Un home sensible amb la marginació social i la pobresa, que considerava inapropiades en una societat viable i justa. Gran admirador de les persones que treballen de manera altruista per als altres.
Fou mecenes i fundador de la Fundació Roger Torné i del Banc d’Aliments de Barcelona, la primera entitat benèfica de l’Estat espanyol que va distribuir aliments de manera gratuïta.
