22.05.2014 - 20:00
Quan algú diu que es va quedar amb un pam de nas vol dir que es va quedar sorprès. Però d’on ve aquesta expressió? Quin n’és l’origen? Això, quedar-se amb un pam de nas, diuen que li va passar a una vella xaruga, tipa de treballar tota la vida. Diuen que hi havia tres feines que li pesaven més que totes les altres: anar a cercar aigua a la font; traginar els càntirs i haver de tallar llenya. I li costava molt filar. Un dia que traginava el càntir tan gros, finalment el va deixar vora la font i del broc en va sortir un peixet. El va agafar i quan era a punt de clavar-li un cop per menjar-se’l, el peix li va parlar: ‘No te’m mengis, no em matis, deixa’m anar! Si ho fas, et concediré tres desigs…’ Ho explica el rondallaire Albert Estengre a ‘Quedar-se amb un pam de nas‘.
VilaWeb publica cada dia de l’any, de dilluns a dissabte, un conte tradicional del nostre país, en vídeo, i per a tots els públics, de la mà d’Albert Estengre. Podeu seguir i comentar els contes a les xarxes socials amb l’etiqueta #300contes.
