20.05.2014 - 06:00
La Plataforma per la Llengua ha analitzat les propostes sobre el català dels programes de les eleccions europees i ha conclòs que el PP i el PSOE sempre havien vetat que el català hi fos oficial. El darrer vet va ser el 2011 amb l’entrada del croat. Ahir l’entitat va explicar que si el català no podia ser oficial era per ‘voluntat expressa’ del govern espanyol, perquè el reglament preveu que l’estat membre interessat el pot proposar quan vulgui. D’ací se’n deriven dues conseqüències importants: primera, que el català –a diferència de les llengües oficials– rarament s’inclou en els programes de promoció de la llengua; i segona, que la UE pot invalidar una llei catalana que afavoreixi el català.
La Plataforma per la Llengua argumenta que el català és un cas excepcional i únic a Europa, on no hi ha cap llengua de les dimensions, el prestigi social, la presència i l’ús del català que no sigui llengua plenament oficial.
Recorda que el govern espanyol mai no ha tingut voluntat ferma que el català fos oficial i recorda que només va fer una proposta el 2004, molt allunyada de l’oficialitat, amb prerrogatives restrictives i prou rebuscada, feta pràcticament per ser rebutjada. En canvi, 34 anys després de l’ingrés a la UE, Irlanda va proposar el 2005 que l’irlandès fos tan oficial com les altres llengües. La proposta va ser acceptada per tothom i l’irlandès ara és oficial.
Que el català no sigui llengua oficial de la UE no vol dir simplement que no es pugui parlar al Parlament Europeu, sinó que té conseqüències importants per als ciutadans. La plataforma ha elaborat l’informe ‘Què implica que el català no sigui llengua oficial de la Unió Europea?‘ (pdf) per demostrar, per exemple, que no es pot fer servir normalment com a vehicle de comunicació en les relacions entre els ciutadans i els poders públics europeus, o bé que els representants polítics no la poden fer servir en els estaments europeus de la mateixa manera que es fa servir el danès, el finès, l’estonià o el maltès.
