Sant Jordi, ‘l’altra’

El mes de gener d’enguany fou marcat per ‘l’altra’, en femení: naixia L’Altra Editorial, menada per Eugènia Broggi, que havia deixat Empúries i el Grup 62 i tornava a l’ofici aixecant una empresa petita, de procés més artesanal. Gairebé al mateix temps apareixia la segona novel·la de Marta Rojals, ‘L’altra’ (la Magrana). Durant la primera setmana a les llibreries se’n van vendre tants exemplars que en el rànquing de més venuts de l’estat espanyol, sumant català i castellà, fou el setzè llibre més venut. Avui ja n’ha distribuïts trenta mil i l’editorial n’ha anunciat la traducció a l’italià. Aquesta, diguem-ne, etiqueta, ‘l’altra’, més enllà de les coincidències, marca aquest Sant Jordi perquè engloba un seguit de singularitats, algunes poc visibles, que són ‘l’altra’ Sant Jordi.

Les «altres» editorials

El fenomen de les editorials petites no és nou: ja fa alguns anys que joves editors s’embarquen en l’aventura d’obrir una editorial petita i marcada per una voluntat eminentment literària. El cas de L’Altra d’Eugènia Broggi i de Sembra Llibres de Joan Carles Girbés en són els últims naixements. Però el que és rellevant és la importància creixent que van agafant aquestes editorials petites en el conjunt del mercat editorial català. I, a més, s’organitzen i marquen un estil nou, positiu, i un fer que vol ser alternatiu, que les diferencia del discurs oficial del Gremi d’editors i de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

Ens referim al ‘fair play’ que gasten aquests editors: en general, creuen que no es fan la competencia sinó que entre tots s’ajuden per crear nous lectors; i una part s’ha associat per mirar de millorar la seva visibilitat. Periscopi i Raig Verd, per exemple, s’animen a compartir despatx i ho celebren fent una inauguració oberta a tothom. D’altres, com Males Herbes, cansats de festes literàries massa tibades, decideixen convocar una nova festa el vespre de Sant Jordi, per tancar la diada, una festa gamberra al Sidecar.

Un altre exemple: L’Altra Editorial, que ja hem dit que fa pocs mesos que ha engegat, anima els lectors a reivindicar un Sant Jordi diferent: ‘Volem combatre la idea que Sant Jordi és la festa dels llibres comercials, les novetats i els autors mediàtics: hem parlat amb molts llibreters i ens consta que el dia de Sant Jordi es venen també molts llibres de fons. És per això que volem fer una crida per demanar-vos a tots que ens recomaneu un llibre que us hagi marcat d’alguna manera. Farem una llista amb totes les recomanacions i la farem pública el dia 22 d’abril.’

I un altre: l’exemple de l’editorial Adesiara, especialitzada en clàssics, que presenta les seves obres de Sant Jordi amb la sentència: ‘Per Sant Jordi, penseu com Sèneca i fareu bona tria: «Els llibres, més val pocs i bons que molts i dolents.»’ 

I encara un altre exemple, el de l’associació Llegir en català, de com prepara aquest Sant Jordi, amb parada pròpia (Passeig de Gràcia, 49), que aplegarà les onze editorials que agrupa. Ho explica Laura Huerga, responsable de Raig Verd: ‘La solidaritat, la comprensió i el suport que ens donem en el dia a dia els uns als altres es veurà i es viurà reflectit a la nostra parada. Hem creat ja una etiqueta a Twitter per engrescar els lectors; hem fet unes xapes de ‘Llegir en Català’ que regalarem amb cada compra, portarem les nostres samarretes de ‘Llegir en Català’; i hem fet uns punts de llibre amb un suggeriment de cada editorial. L’associació és un grup heterogeni que utilitza les seves diferències per reforçar les carències individuals, i fa servir els seus punts en comú per donar força i empenta al projecte. De moment, funcionem així i ens va molt bé.’

Llegir en català

Les onze editorials petites d’arreu dels Països Catalans que s’han associat sota el nom de ‘Llegim en català. Associació d’editorials independents’ són: Alrevés, L’Avenç LaBreu, Llibres del Delicte, El Gall, Gregal, Meteora, Periscopi, Raig Verd, Saldonar. I fa pocs dies que s’ha anunciat la incorporació de Sembra Llibres, també.

Continua Laura Huerga: ‘L’Associació ens serveix per comunicar i difondre més i millor els nostres llibres i les nostres editorials, i s’empara en tres objectius vitals: aconseguir més lectors, aconseguir més lectors de bona literatura i aconseguir més lectors de bona literatura en català. Aquestes paraules són d’Aniol de Periscopi i trobo que defineixen molt bé el projecte. I comença a donar els seus resultats, però potser perquè ja portem unes quantes activitats fetes: Per exemple, el concurs a Viquipèdia per enriquir la informació en català, castellà i anglès sobre els nostres autors publicats en català va ser un èxit. El club de lectura a la Fnac ‘Un al mes no fa mal’ per fer entendre que, com a mínim, podem llegir un llibre al mes i a sobre que sigui un bon llibre, El tupperbook de Sant Cugat, el mes Llegir en català a la meravellosa llibreria ‘A peu de pàgina’, o la col·laboració per donar presència a Llegir en Català a la flamant llibreria de Poblenou NoLlegiu on per Sant Jordi ens dedica un espai especial a Llegir en Català… i molts projectes que tenim encara.’

Les «altres» llibreries

Aquest Sant Jordi també arriba renovat a través del naixement de noves llibreries, i d’altres que han viscut un relleu generacional, que tenen una concepció nova del que ha de ser una llibreria, fugint de la despersonalització de les grans superfícies i també de l’estil d’algunes de les llibreries clàssiques que en aquests darrers anys han hagut de tancar (Ona, Proa Espais, Catalònia, Robafaves). Són joves que aposten per obrir llibreries enteses com a cases de cultura, llibreters afamats de bones lectures, prescriptors actius, entusiastes i atents a les apostes d’aquestes noves i petites editorials també. Llibreries com La Imposible, No Llegiu, La Calders, La Caníbal, Dòria, L’Espolsada…

En aquest sentit, l’editora Laura Huerga reflexiona: ‘El llibreter petit (encara que jo prefereixo anomenar-lo llibreter de barri o llibreter de poble, perquè crea una comunitat al seu voltant), amb voluntat cultural marca la diferència perquè ens coneix i perquè es llegeix i recomana els nostres llibres. Això no només vol dir que enriqueix la seva comunitat, també vol dir que s’afegeix molta feina. Però és també la seva diferència, la seva identitat i la seva manera de guanyar lectors, sobretot en un context tan difícil com l’actual.’

Els temps són els que són i les dades relatives a la compra de llibres en llibreries, tant del 2013 com del primer trimestre del 2014, continuen marcant a la baixa: gremi i associació d’editors parlen d’un 14% menys de facturació el 2013. Però el discurs oficial de llibreters i d’editors no recull l’aventura dels nous editors i llibreters i, sobretot, el nou estil. Tampoc recull fets tan significatius com l’aventura que ha viscut enguany la llibreria Documenta del carrer Cardenal Casañas, que demostra que hi ha amants de la literatura, dels llibres, de la cultura, que no estan disposats a deixar que es continuin tancant llibreries: la Documenta s’ha vist forçada a abandonar el local de Ciutat Vella per la llei Boyer. Davant d’això, l’històric llibreter Josep Cots es va buscar un soci jove, Èric del Arco, i va engegar el projecte ‘Per una nova Documenta’, i va aconseguir 50.000 euros per finançar el canvi d’emplaçament de la llibreria: quatre-centes persones van aportar quantitats petites i grans (gairebé 16.000 euros a través de microfinançament i la resta amb comptes de participació). És molta gent que ha cregut en aquesta llibreria i que ha volgut que continui.

Josep Cots va ser el primer, l’any passat per Sant Jordi, en fer explícitament visibles les editorials petites, oferint en la seva parada de la Rambla només títols d’aquests projectes editorials. I enguany, l’aposta de risc continua, proposant la poesia com a centre d’interès, amb poetes a tort i a dret. Seran ells els qui despediran la Documenta de Ciutat Vella.

Una collita de Km 0 

Per tancar, parlem dels autors, més enllà de les singularitats evidents en l’àmbit temàtic, per qüestions d’actualitat, com són els llibres vinculats al Tricentenari  del 1714 i els llibres sobre el procés d’independència (que de fet van explosionar l’any passat). Si posem el focus en els autors, a diferència de l’any passat, que ‘Victus’ es va endur la glòria gairebé en solitari, enguany trobem un panorama més ric i divers i de qualitat entre els autors d’aquí.

Ja hem parlat de ‘L’altra’ de Marta Rojals, sobre la qual només cal afegir que l’èxit d’aquest segon títol ha provocat el revifament de les vendes de la seva primera novel·la, ‘Primavera, estiu, etc’, que també es troba entre els deu llibres més venuts de les darreres cinc setmanes. I, tot i que no signa exemplars, es preveu que tots dos siguin dels més venuts aquest Sant Jordi.

Però més enllà del ‘fenomen Rojals’, enguany trobem un bon nombre de títols de joves per sota la quarentena, que prefiguren un futur esplèndid per a la literatura catalana. Parlem de Yannick Garcia (premi Documenta), Oriol Ponsatí-Murlà (premi Just M. Casero), Joan Todó, Sergi Pons Codina…

I també trobem una sèrie d’autors nascuts a la dècada dels seixanta, que basculen entre els quaranta-cinc anys i els cinquanta, que amb les novel·les d’enguany ja no se’ls pot considerar promeses, sinó que ja ofereixen una obra consolidada. És el cas de Vicenç Pagès Jordà (premi Sant Jordi), Toni Sala, Manuel Baixauli, Joan Carreras… Un nombre considerable d’aquests autors publiquen a l’editorial Proa. I és el seu editor, Josep Lluch, que aporta aquest punt de vista: ‘Es consolida una generació. En Vicenç Pagès Jordà arriba a la consagració i això coincideix amb el Premi Nacional de Cultura; Manuel Baixauli i Toni Sala es confirmen com uns novel·listes potents; en Joan Carreras també queda consolidat, a més havent guanyat el Premi Ciutat de Barcelona. I amb aquesta qualitat, també s’acaba la idea que en alguns àmbits interessats s’ha fet córrer, que eren autors de consum intern.’