18.04.2014 - 12:24
El ‘sabio catalán’ és un dels personatges de la cèlebre novel·la de Gabriel García Márquez ‘Cien años de soledad’. És el vell erudit que regenta una llibreria amb llibres molt antics, on Aureliano compra els que li calen per a desxifrar els pergamins de Melquíades. El personatge, marcat per la nostàlgia de la de la seva terra natal, on acaba tornant, i, alhora, la de Macondo. Manté correspondència amb Aureliano, fins que un dia aquest no vol llegir una carta enviada des de Barcelona que informa de la mort del ‘sabio catalán’. D’aquest personatge, en va sortir una frase famosa del llibre: ‘Tota primavera antiga és irrecuperable’. ‘El sabio catalán’ fou un homenatge de García Márquez a un escriptor català, de Berga, força desconegut: Ramon Vinyes.
Vinyes (Berga, 1882 – Barcelona, 1952), escriptor i editor, fou l’autor d’obres teatrals com ara ‘Al florir els pomers’ (1910), ‘Qui no és amb mi…’ (1929),’ Peter’s Bar’ (1930) i ‘Comiats a trenc d’alba’ (1938), i va publicar el recull de prosa poètica ‘L’ardenta cavalcada’ (1909). Pòstumament, se n’editaren també uns quants llibres de narracions, com ara ‘L’albí’ o ‘El noi de Bagà’.
Malgrat l’oblit durant molt temps a Catalunya, Vinyes va tenir un reconeixement important a Colòmbia. El 1913 hi emigrà. Visqué un any a Ciénega i després a Barranquilla. Hi fundà la revista Voces (1917-20), on va marcar línia editorial, hi esdevingué el mestre de les noves generacions d’escriptors i hi publicà escrits d’autors catalans, espanyols i americans. Va obrir una llibreria on es reunien els joves literats colombians. Des del 1920 va fer viatges a Catalunya i a partir del 1931 es va establir novament a Barcelona. Fins que va esclatar la guerra i es va exiliar, després d’haver passat un any a França, novament a Colòmbia.
Fou aleshores que va conèixer García Márquez, i uns quants autors més aplegats en el Grup de Barranquilla; van conformar-lo escriptors com José Félix Fuenmayor, Álvaro Cepeda Samudio, Germán Vargas, Alejandro Obregón, Ramon Vinyes i Gabriel García Márquez, entre més, que va esdevenir una tertúlia d’intel·lectuals entre el 1940 final dels anys 1950. L’escriptor colombià recordava en el primer volum de les seves memòries, ‘Vivir para contarla’ (Mondadori, 2002), la primera i única conversa que va arribar a tenir a soles amb Ramon Vinyes.
L’única conversa privada de García Márquez i Vinyes
En aquella conversa, al bar Japy, on es reunien sovint, García Márquez duia una carpeta amb l’esborrany del primer capítol de la seva primera novel·la, ‘La hojarasca’ (1955), on va posar els fonaments de l’univers que més tard va desplegar a ‘Cien años de soledad’. Vinyes li va demanar si hi podia fer un cop d’ull. Després d’haver llegit els papers mecanografiats i plens de correccions als marges, Vinyes va dir, tal com recordava l’escriptor colombià: ‘Es veu que és un material encara cru, com és lògic. Però va bé.’ Després d’uns quants comentaris tècnics, sobre l’ús del temps, Vinyes li va donar un parell de consells.
El primer, l’evocava així García Márquez: ‘Em va aconsellar que la ciutat de la novel·la no s’anomenés Barranquilla, tal com jo havia decidit en l’esborrany, perquè era un nom tan condicionat per la realitat que deixaria al lector molt poc espai per a somiar.’ I el segon fou aquest: ‘No ensenyeu mai l’esborrany de res que escrigueu.’
Després, explica García Márquez, Vinyes va tornar a Barcelona, el 15 d’abril del 1950. Recordava el buit que havia deixat en el grup de tertúlia, i el començament de la correspondència que van mantenir amb ell, a través de Germán Vargas. ‘Va començar una correspondència freqüent i intensa, en la qual explicava molt poca cosa de la seva vida i molt d’una Espanya que continuaria considerant terra enemiga mentre visqués Franco i mantingués l’imperi espanyol sobre Catalunya.’
El reconeixement
Ramon Vinyes es va morir el 1952 a Barcelona, recordat i valorat en els ambients intel·lectuals de Colòmbia, però oblidat al seu país. No fou fins trenta anys després de la seva mort, en ocasió del centenari del naixement, quan hi va haver els primers reconeixements públics a la seva figura a Catalunya. ‘Des de final de la dècada de 1980 es va editar la seva obra –en bona part, inèdita–, i uns quants crítics i experts en la seva figura, com Jordi Lladó i l’editor Jaume Huch (Edicions de L’Albí), van elaborar estudis que van ajudar a situar el seu nom en la història de la literatura catalana.
El 2012, el Teatre Nacional de Catalunya va recuperar el nom de Vinyes estrenant la comèdia ‘Ball de titelles’, del 1936.
Més informació sobre Ramon Vinyes:
Ramon Vinyes, a la web de l’AELC.
Ramon Vinyes, a Enciclopèdia.cat
