La fe en les llengües indígenes

  • Uns quants jesuïtes del nostre pais han tingut un paper fonamental en la defensa i valorització dels idiomes propis de Bolívia i el Paraguai

VilaWeb
Martí Crespo
19.03.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El segon capítol d’Afers exteriors sobre Bolívia, emès dilluns, s’ha dedicat a la generació de joves jesuïtes catalans que van ésser destinats a mitjan segle XX al país andí. Com explica un d’ells, Josep Ros, el Vaticà va decidir de repartir molts jesuïtes per tot el món i als de la província tarraconense els va tocar d’anar a Bolívia i el Paraguai, dos països on es van destacar per l’atenció i la defensa dels pobles (i pobres) indígenes i les seves llengües.

Miquel Calçada, així, va conversar amb Rafel Garcia Mora, president de Fe y alegría, una entitat jesuïta responsable de més de quatre-centes escoles catòliques on assisteixen tres-cents mil alumnes, i amb l’esmentat Ros, fundador de Formasol, que treballa amb les comunitats indígenes a la província de Santa Cruz. I també amb Xavier Albó, nascut el 1934 a la Garriga (Vallès Oriental) i actualment tota una autoritat en l’estudi sociolingüístic de les llengües ameríndies a Bolívia.

Doctor en lingüística i antropologia a la Universitat de Cornell de Nova York i llicenciat en teologia a la Facultat Borja de Barcelona i de la Loyola University de Chicago, el 1971 va cofundar juntament amb el jesuïta manresà Lluís ‘Lucho’ Alegre (1935-2012) el Centro de Investigación y Promoción del Campesinado (CIPCA), una institució per a ajudar a ‘buscar els camins més eficaços perquè els camperols bolivians trobin camins propis per al seu desenvolupament estructural i la seva integració al país’. Dos grans objectius que no s’han començat a materialitzar fins al cap de tres dècades i mitja, amb l’arribada a la presidència d’Evo Morales.

El CIPCA és una magnífica mostra del compromís d’aquell grup de jesuïtes catalans que van aterrar a partir dels anys 1950 en una Bolívia racista i classista, on la majoritària població indígena no tenia cap pes polític, econòmic ni social. El màxim exponent d’aquesta tasca dedicada a la gent més pobra, humil i desplaçada fou el pare Lluís ‘Lucho’ Espinal i Camps (1932-1980), arribat al país el 1968 en plena època dictatorial. El 21 de març de 1980 fou segrestat pels militars, torturat i assassinat.

Un vessant molt important del CIPCA és la recerca antropològica, cultural i lingüística de la trentena llarga de pobles de Bolívia, i als seus butlletins i publicacions participen alguns jesuïtes catalans més, com l’educador Francesc Pifarré (autor de ‘Los guaraní-chiriguano‘) i Enric Jordà, un dels principals estudiosos i divulgadors de la minoritària llengua mojo (arawak) parlada a la regió amazònica de Bolívia.

Al Paraguai ha passat una cosa semblant. El guaraní, probablement la llengua indígena de l’Amèrica del Sud amb més reconeixement legislatiu i social, ha rebut els últims cinquanta anys el suport i l’interès obstinat d’alguns sacerdots jesuïtes del nostre país. És el cas del mallorquí Bartomeu Melià (Porreres, 1932), establert al Paraguai el 1954 i amb un gran paper en la normalització i normativització del guaraní, llengua nacional amb l’espanyol des del 1967 i cooficial des del 1992. És membre de la Comissió Nacional de Bilingüisme del Ministeri d’Educació i Culte de la República del Paraguai i treballa d’assessor del Programa d’Educació Bilingüe Intercultural del Teko Guaraní des del 1990 (entrevista).

Melià va agafar en certa manera el relleu d’un altre jesuïta, Antoni Guasch i Bufí (Santa Eulàlia del Riu, Eivissa, 1879 – Sevilla, 1965), que va dedicar molta part de la seva vida a estudiar l’idioma guaraní. En reconeixement a la seva tasca d’investigació i difusió d’aquesta llengua es va posar el seu nom al Centro de Estudios Paraguayos Antonio Guasch.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem