15.03.2014 - 06:00
El Sant Jordi del 2015 és l’horitzó que planteja l’ANC per a fer la declaració d’independència de Catalunya, tant si hi ha hagut consulta com si no. El full de ruta 2014-2015, elaborat per una comissió nomenada pel secretariat de l’entitat, s’haurà d’aprovar en l’assemblea general del 5 d’abril a Tarragona. Un dels membres del secretariat, Ignasi Termes, parla de desobediència, del viratge que ha de suposar la declaració d’independència i respon l’amenaça del diari ABC, que en un editorial demana a l’estat que processi els responsables de l’ANC.
—Per què el 23 d’abril del 2015?
—És una data simbòlica, i més aviat fa referència al període de temps, a un calendari, i no tant a una data exacta. En aquest cas no proposen un full de ruta amb una única línia, sinó que ara fa un plantejament mirant d’analitzar diversos escenaris. Nosaltres posem el que seria desitjable, que és poder celebrar la consulta amb tota normalitat i garanties com a objectiu principal. La principal novetat és aquesta, que els fulls de ruta tenien una direcció, i ara aquesta direcció es diversifica preveient que hi hagi diversos escenaris que no depenen de nosaltres, que no podem controlar però que els hem de contemplar.
—Però aquest horitzó del Sant Jordi de l’any que ve el manteniu fins i tot si no es pot fer la consulta. És una manera de posar també una data límit a les plebiscitàries.
—Sí, va en aquest sentit. Siguin quin sigui l’escenari el procés no es pot dilatar en el temps. Les alternatives d’accions en altres escenaris han de mantenir el calendari.
—Escòcia s’ha donat dos anys entre el referèndum i la declaració d’independència. Per què en el nostre cas n’hi pot haver prou amb menys d’un any?
—No hi ha la mateixa voluntat que el govern britànic d’establir un període de negociació, que si fos real i existent comportaria un calendari més allargat. En aquest cas sabem que no hi ha aquesta voluntat per part de l’estat espanyol i en qualsevol dels escenaris hem prendre la iniciativa i poder negociar d’igual a igual amb una declaració d’independència feta. Abans es demostra que és impossible.
—Sánchez-Camacho us acusava de voler aturar i controla ports i aeroports.
—Va ser una tergiversació. A l’ANC no tenim cap mena d’intenció de controlar nosaltres aquestes infrastructures. Qui n’haurà de mantenir el control és el país. Són infrastructures de funcionament de l’estat indispensables, que no poden deixar de funcionar. Creiem que han de ser les institucions catalanes que se’n facin càrrec des del primer dia perquè continuïn funcionant sense problema. Aquestes infrastructures, que depenen de l’estat espanyol, s’haurien de poder controlar. En una situació de declaració d’independència són les primeres que s’haurien de controlar de forma ràpida perquè no deixessin de funcionar.
—Quan parleu d’actes de sobirania voleu dir que faran falta actes de desobediència.
—Quan parlem d’actes de sobirania volem dir que comencem a pensar com a estat propi i que actuem així, que emprenguem accions des d’aquest punt de vista, que hi ha una legitimitat que sobrepassa la legislació espanyola, que en tot moment impossibilitarà l’existència d’un nou estat català. I ho haurem de superar amb aquesta declaració, que faci virar el poble català.
—L’ABC ja demana que l’estat dissolgui l’ANC i que us processin a tots.
—Això referma la línia que segueix l’estat espanyol, que en comptes de voler obrir cap via d’entendre quina és la situació catalana, amenaça i dinamita cap mena de pont, en aquest cas amb amenaces directes a una entitat que no fem res absolutament il·legal i m’agradaria saber si podrien arribar a emprendre una acció així. És una amenaça que coincideix amb la prepotència que segueix en aquest procés l’estat espanyol, perquè penso que tenen el poder de l’estat però que no es fixen en cap moment que aquest procés té la força d’una societat civil que avança en aquesta direcció. Unes amenaces d’aquesta mena estan totalment fora de lloc.
—Us fa por que arribi a passar?
—Ho hauríem de contemplar com a possibilitat, sí. No entenem com la podrien executar, perquè no hi hauria cap argument jurídic que pogués sostenir una acció així. Però com a mínim hem d’estar preparats.
—Què farà l’ANC aquest Onze de Setembre?
—Ho decidirem el 5 d’abril. Des de fa mesos arriben per moltes vies a l’ANC propostes i idees sobre què es pot fer enguany. La totalitat de les accions que fem no és la idea d’una persona que s’ha il·luminat, sinó que és la suma de diverses idees. Com que hi havia molt interès a pensar què es faria per superar la Diada de l’any passat vam anar rebent propostes, i en tenim més de dues-centes, de tot tipus. Ara les exposarem al conjunt del secretariat i veurem què té de bo cadascuna d’aquestes idees.
—Dieu que aquesta Diada ha de ser recordada com aquella que va fer possible la consulta.
—Aquest any tenim una data més important, que és el 9 de novembre, però no hi arribarem si no emprenem accions abans, i aquest Onze de Setembre és molt important.
