12.02.2014 - 06:00
L’expectativa electoral a les eleccions europees dels populistes espanyols d’Unión, Progreso y Democracia (UPyD) és alta. Segons algunes enquestes poden arribar a obtenir set diputats al Parlament Europeu; afegirien sis diputats a l’únic que tenen en aquest moment, Francisco Sosa Wagner, que tornarà a ser cap de llista. Sosa ha passat els cinc anys de legislatura com a diputat no adscrit a cap grup parlamentari europeu. L’esperança d’aconseguir més diputats porta ara UPyD a cercar un grup per a actuar amb més força, capacitat d’influència i ordre. Però el problema ve de la indefinició ideològica de la formació, que va néixer com un partit antiindependentista i molt vinculat a l’oposició de l’activitat armada d’ETA.
Bona part dels dirigents d’UPyD provenen de les files del PSOE o del seu entorn polític, però segons la definició formal és un partit ‘nacional, progressista i transversal’. Aquesta ambigüitat, pròpia dels partits populistes, i el fet de no haver-se afiliat a cap gran família política europea dificulta l’entrada de la formació liderada per Rosa Díez a cap grup parlamentari europeu. Tot amb tot, alguns membres del partit han fet circular la voluntat d’entrar al grup liberal –l’Aliança de Liberals i Demòcrates d’Europa.
No pot anar al grup socialista, on hi ha el PSOE; no pot anar al grup popular, on hi ha el PP i Unió; no pot anar als Verds-Aliança Lliure Europea, integrat per partits sobiranistes i independentistes com ERC, ICV o l’SNP escocès. A més, no vol anar a parar al grup dels euroscèptics, perquè no encaixa amb les seves propostes per Europa. Tan sols li queda l’entrada en el grup dels liberals i demòcrates, un grup on toparia amb CDC, PNB i Coalició Canària. N’hem parlat amb Marc Guerrero, vice-president de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates d’Europa (ALDE), i amb alguns membres del grup parlamentari europeu. I n’hem extret aquestes set conclusions, que són les set barreres que poden impedir l’entrada d’UPyD al grup liberal-demòcrata:
Incoherència ideològica
L’Aliança de Liberals i Demòcrates d’Europa tan sols accepta partits liberals. També inclou els membres del Partit Democràtic Europeu, que integra el Moviment Democràtic francès de François Bayrou, el PNB i l’Aliança per Itàlia de Francesco Rutelli, entre més. UPyD es troba ideològicament entre la família socialista i la conservadora, però en cap cas en la línia liberal europea. Segons Marc Guerrero, la incorporació del partit populista espanyol no té cap sentit i seria completament surrealista des de la perspectiva liberal. Són jacobins i centralistes, diu el vice-president de l’ALDE.
Actitud agressiva i valors democràtics
Un altre element que penalitza UPyD per entrar al grup liberal és l’actitud que té en la política espanyola. Una actitud agressiva dels portaveus, que no casa gens amb les formes i la manera d’entendre l’actuació democràtica dels partits liberals europeus. De fet, els principals dirigents del liberalisme europeu són informats puntualment dels excessos verbals i polítics de Rosa Díez i els seus col·laboradors.
Els drets dels pobles
Els liberals europeus són l’única família política que han acordat una posició comuna a escala internacional a favor del dret de decidir dels pobles i, concretament, de Catalunya. Aquest respecte al dret d’autodeterminació, que comprèn els drets individuals i els col·lectius com un valor democràtic bàsic, és incompatible amb el programa polític d’UPyD. Recordem que la formació demana la suspensió de l’autonomia catalana i la inhabilitació d’Artur Mas, president d’un partit liberal europeu, per la voluntat de fer una consulta democràtica i pacífica sobre la independència.
La mida no és la cosa més important
S’ha fet córrer la brama que UPyD es trobarà oberta la porta del grup liberal a l’eurocambra si obté un gruix important de diputats a les eleccions del 25 de maig. Algunes enquestes els donen set diputats. Però, segons fonts del grup liberal a Brussel·les, el nombre no ho és tot. Els principis ideològics, els valors democràtics i el respecte als drets dels pobles i les nacions són alguns dels aspectes que determinen l’acceptació d’un grup, i també l’equilibri de forces intern dins el grup i de l’aliança a l’àmbit europeu.
Que la mida no és determinant ho demostra la configuració del grup després de les últimes eleccions, quan la Lliga Nord –que havia aconseguit nou diputats– va sol·licitar d’entrar al grup liberal. La petició va ser rebutjada de pla per qüestions ideològiques, de respecte als drets humans i d’incoherència amb el projecte polític. A més, nou diputats italians trasbalsaven la correlació de forces dins el grup i eren incompatibles amb els altres sis diputats italians del grup, provinents del partit Itàlia dels Valors d’Antonio Di Pietro i l’Aliança per Itàlia de Francesco Rutelli.
Confiança en la representació
Contra la importància de la mida, hi ha també la qüestió de la confiança política que pot dipositar el grup en els seus diputats. Els grups parlamentaris europeus tenen una classificació interna de qualitat dels seus membres, en què en mesura la capacitat d’influència, la participació en negociacions de directives i de programes legislatius i l’activitat a la cambra. Doncs en aquest rànquing els diputats de CDC, Ramon Tremosa, i del PNB, Izaskun Bilbao, són molt ben situats, perquè han participat en algunes de les negociacions i redaccions de normatives més importants de la legislatura. Dit d’una altra manera, el grup pot confiar en ells per encarregar-los la representació en els afers més importants de la legislatura. En canvi, els liberals europeus posen en dubte la possibilitat de confiar en els diputats ultranacionalistes espanyols, ni que siguin set.
Una competició immoral?
El partit liberal europeu tampoc no veu amb bons ulls la batalla que es prepara en les eleccions europees entre UPyD, PP i Vox, que presenten candidats amb l’etiqueta de ‘víctimes del terrorisme’. UPyD posarà al segon lloc de la llista Maite Pagazaurtundua, germana d’una víctima d’ETA. El PP estudia de situar en una posició molt destacada de la llista María del Mar Blanco, germana de Miguel Àngel Blanco, assassinat per ETA. I Vox és un projecte d’ultradreta impulsat per José Ortega Lara, que va ser segrestat per ETA durant 532 dies. Aquesta lluita de capitalització de les víctimes a les eleccions europees desplau profundament als liberals europeus, que ho consideren immoral.
Estratègia de creixement de l’ALDE
Els liberals europeus han anat preparant aquests últims anys una estratègia de creixement basada en la relació sòlida i contrastada. Amb la incorporació dels partits anomenats ‘demòcrates’ europeus –centristes d’aprofundiment democràtic–, l’ALDE s’ha apropat a partits com el PNB. El seu creixement a l’estat espanyol es basa a incorporar partits sobiranistes –i autonomistes com Coalició Canària– i no pas partits espanyols que no reconeguin les nacions sense estat.
