09.02.2014 - 20:00
El comissari Montalbano arriba a casa dijous al vespre i, desastre, no hi ha el sopar preparat. I la nevera és buida! Aquell dijous, a casa el comissari, com cada dijous sense excepció des de fa anys, tocaven rogers a la planxa. Però on era l’Adelina, l’encarregada del sopar? Aquí hi passa alguna cosa estranya… Aquest és el punt de partida de ‘Sis personatges en cerca de Camilleri‘, la lectura dramatitzada d’una obra escrita per Pau Vidal i Monia Presta, en què sis personatges de les novel·les d’Andrea Camilleri cerquen el Camilleri real, en un divertit joc pirandel·lià.
De l’espectacle, dirigit per Elisenda Roca, se n’ha fet una única funció, a la Capella del carrer de l’Hospital, dins el BCNegra que s’ha acabat aquest cap de setmana. No fou una representació qualsevol: una hora abans de començar ja s’havia format una llarga cua al carrer. La sala es va omplir a vessar, amb més de quatre-cents espectadors; una setantena es van quedar a fora sense poder entrar. Per als qui no hi vau poder ser, us n’oferim un tastet en vídeo, de set minuts, en què el comissari Montalbano (Jordi Boixaderas) discuteix amb Lívia (Rosa Vila), la seva promesa, abans no entri en escena Catarella (Jordi Vidal), fent una nova i divertida demostració de malentesos lingüístics, al més pur estil del Camilleri més enginyós.
No hi havia ni rogers a la planxa ni cap mena de sopar fet i Catarella no en pescava ni una… Però és que aquell vespre era un vespre maleït de totes passades: Lívia arriba d’imprevist i enxampa Montalbano i la seva amant sueca, Ingrid (interpretada per Monia Presta mateix), que acabava de dir que estava embarassada i que es passejava per la casa; els ajudants del comissari, cada vegada més mosques, van amunt i avall amb informes reclamats pel seu cap, que, com és habitual, té les millors idees i intuïcions en les hores més intempestives…
Els ocupa un cas no resolt, que els fa anar de corcoll: a Vigata ha desaparegut un vell molt estimat, que diuen que és calb i un fumador empedreït. Ep, l’acaben trobant: és precisament… Camilleri (Joan Roca), que interpel·la el seu propi personatge, Montalbano, dient-li que aquesta és la vida que li ha tocat viure i que, mal que li pesi, l’ha d’acceptar.
L’obra va acabar amb un llarg aplaudiment i el públic dempeus. L’Andrea Camilleri real ja havia dit abans de la representació, i va recordar novament en públic durant la xerrada oberta amb Vidal al BARTS divendres passat, que se sentia entusiasmat amb la idea i que fins i tot esperava estrenar l’obra a Itàlia. De moment ja ha rebut una còpia del text, totalment inèdit, en italià, traduït per Pau Vidal mateix. Mentrestant, al nostre país, ‘Sis personatges en cerca de Camilleri’ espera poder-se programar aquesta temporada en alguna sala comercial.
Camilleri sobre Catalunya: ‘Sou poble i sou nació’
Camilleri, de vuitanta-vuit anys, va participar divendres en una xerrada oberta al públic amb Pau Vidal, traductor de la seva obra, també durant la BCNegra. Va explicar un reguitzell d’anècdotes sobre la seva vida, les seves novel·les i sobre l’ofici d’escriptor. També va parlar de política, del procés sobiranista català i del referèndum. ‘Quan hi ha una llengua i una cultura, s’és poble i s’és nació’, va dir, sobre Catalunya. Va afegir que de la manera de conviure amb les altres nacions se’n pot dir de moltes maneres: autonomia, independència… I va acabar dient: ‘Crec que Vázquez Montalbán segurament hauria estat de part de Catalunya’. Vegeu la xerrada íntegra:
Vegeu-lo també amb l’àudio original:
Lliurament del premi al Saló de Cent
Camilleri, en la BCNegra d’enguany, ha estat guardonat amb el premi Pepe Carvalho. I en l’acte de lliurament va fer un emotiu discurs en què va assegurar que no es cansaria mai de repetir la seva gratitud envers l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán, inspirador del principal personatge dels seus llibres, que per això es diu Montalbano. Camilleri va acabar el discurs recordant el dia de la mort de Montalbán, notícia que va saber a través dels diaris a primera hora del matí. I explica com la seva dona va entrar a l’estudi on s’havia tancat per plorar la mort del seu amic portant-li el correu del dia. Entre els paquets que havia rebut aquell mati hi havia l’última novel·la publicada a Itàlia de Montalbán, que premonitòriament portava per títol ‘Happy End’ (‘Final feliç’), amb un subtítol significatiu: ‘La història no s’acaba aquí.’ ‘Missatge rebut, Manolo’, va dir aleshores Camilleri. Us oferim íntegre el vídeo de l’acte.
