31.01.2014 - 06:00
‘Desig de xocolata’, de Care Santos, és l’obra guanyadora del XXXIV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. L’escriptora de Mataró va recollir el guardó ahir al Palau de la Generalitat. L’obra és estructurada en tres actes, i relata la història de tres dones d’èpoques diferents unides en el temps per la seva passió per la xocolata. L’únic nexe, de fet, és una vella xocolatera de porcellana que sobreviu al pas del temps i que passa per les mans de totes tres. D’aquesta manera l’autora ressegueix la tradició xocolatera de Barcelona, des del segle XVIII eçà, explicat amb voluntat d’emocionar i encomanar una passió que també és la seva.
L’obra, d’aire costumista, arrenca als nostres dies, en el moment que es trenca una vella xocolatera de porcellana. Sara, la protagonista d’aquesta primera història, és una dona moderna, i il·lustrada, propietària d’una xocolateria. El relat contextual d’aquest període s’atansa a la Barcelona olímpica, des d’una visió no pas gaire positiva.
A diferència de Sara, la segona dona no obté la xocolatera en un bescanvi comercial, sinó que la roba. És Aurora, una noia de classe social baixa del segle XIX, filla d’una minyona d’una residència rica. L’única manera de posseir una peça de valor com aquella era, atesa la seva condició social, mitjançant el furt.
L’origen de tot plegat és el tercer personatge, Mariana, una jove del segle XVIII obsequiada amb la famosa xocolatera. La història de Mariana és la història d’una noia que aspira a alliberar-se de l’encotillament a què els costums propis de l’època sotmeten les dones.
Un viatge per la tradició xocolatera
A través de les tres històries, el lector també viatja en el temps i viu l’evolució de la tradició xocolatera a Barcelona, una ciutat que passa per ser el bressol del consum d’aquest producte. El llibre recorre els temps de l’elaboració més artesanal de la xocolata, al segle XVIII; pels mestres xocolaters com la casa Ametller, al segle XIX; i fins a la sofisticació contemporània, en què l’elaboració ha esdevingut tot un art aplicat a les postres dels millors restaurants i pastisseries de la ciutat.
La xocolata uneix les protagonistes més enllà de la xocolatera. ‘Té a veure amb les seves passions, amb l’amor de la seva vida, amb alguna malifeta o amb algun regal especial’, explica Santos sense voler revelar més detalls de la trama.
L’autora diu que en els seus llibres sempre prefereix parlar ‘de les petites gestes quotidianes’ més que no pas de la gran història. Mitjançant la ‘microhistòria’, afegeix, també es mostra la ciutat de Barcelona, la seva evolució i el pas de l’aristocràcia a la burgesia, de la industrialització a la modernitat, etc.
‘Em preocupa emocionar’
El propòsit de Santos és, primer de tot, emocionar, segons que explica ella mateixa. ‘És el que més em preocupa’, confessa. Quan escriu una novel·la, sempre procura ‘explicar les coses de manera emocionant, i que faci disparar els batecs del cor del lector’. D’altra banda, també remarca que té tirada a explicar les històries dels objectes, en aquest cas la xocolatera de porcellana, i fer aflorar històries humanes a través de les dels objectes.
La xocolata? ‘Una excusa i una passió.’ La xocolata va associada a les grans passions de les vides, diu, des que som petits fins que som grans. I remata: ‘Un amic xocolater em va dir un dia que a nou persones de cada deu els agradava la xocolata, i que el desè mentia.’
Referent de la novel·la juvenil
Care Santos (Mataró, 1970) és periodista i escriptora. Va estudiar dret però de seguida es va dedicar a l’escriptura i al periodisme en diversos mitjans com el Diari de Barcelona i la revista Presència del Punt Avui.
Ha obtingut diversos premis literaris, com el Gran Angular, Ramon Muntar, Joaquim Ruyra i Protagonista Jove, amb les seves novel·les juvenils. A Planeta ha publicat ‘Habitacions tancades’ i ‘L’aire que respires’. El mateix grup publicarà el mes de març ‘Desig de xocolata’ en català, i posteriorment es traduirà al castellà i al francès.
El premi Ramon Llull ha rebut enguany cinquanta-set originals. D’aquests, només quatre han estat finalistes mereixedors de la lectura a consciència per part del jurat. El guardó ha mantingut la dotació, de seixanta mil euros. El jurat era format per Antonie Caro, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales.
