Sense lligams amb Espanya

Les últimes pàgines del llibre ‘Seixanta anys d’anar pel món’ serveixen a Eugeni Xammar per fer balanç de l’experiència allunyada de la seva pàtria. Explica que s’ha tornat a instal·lar a la seva casa de l’Ametlla del Vallès i parla del seu allunyament de Catalunya. Xammar ha tingut des de ben jove un compromís innegable amb la voluntat de llibertat de Catalunya que l’ha acompanyat en totes les actuacions cíviques i professionals. En aquest fragment, el periodista explica que el seu exili forçat per una condemna per ‘rojo-separatista’ ha reduït el seu lligam amb Espanya a la simple possessió del document d’identitat.

«Abans de la guerra civil espanyola, i durant la guerra, jo havia viscut trenta anys absent d’Espanya. Un cop acabada la guerra el que fins llavors havia estat una absència es va convertir en una veritable separació. Condemnat, sí, senyors, condemnat, com ja consta en aquest llibre, per ‘rojo-separatista (una mitja veritat), a confiscación total de bienes, inhabilitación absoluta y perpetua y extrañamiento perpetuo del territorio nacional’, trencats, doncs, per voluntat d’un tribunal espanyol, els meus lligams materials amb Catalunya, a mi no em va costar res, absolutament res, de reduir els meus lligams amb Espanya a la simple possessió d’un document d’identitat.

Mai no he volgut tenir l’estatut de refugiat i no pas per raons sentimentals, sinó per pures raons de càlcul. A tot arreu els refugiats eren tractats més malament que els ciutadans d’un estat reconegut, fos quin fos, i davant aquesta situació em va semblar que després d’haver acceptat tota la vida els inconvenients de la ciutadania espanyola (ja ho va dir Cánovas del Castillo: ‘Son españoles los que no pueden ser otra cosa’), hauria estat poc intel·ligent, quan el cas es va presentar, de no aprofitar els avantatges per magres que fossin. Girat d’esquena a Espanya i guanyant-me la vida al marge de tot contacte amb Espanya, convençut d’altra banda que l’emigració política espanyola –i per via de conseqüència catalana– no tenien cap esdevenidor pràctic, el nou règim espanyol va esdevenir per mi una preocupació totalment secundària, per no dir inexistent.»

Text extret del llibre ‘Seixanta anys d’anar pel món‘, d’Eugeni Xammar, publicat per Quaderns crema

© 2007, by hereus de Josep Badia
© de l’edició, 1991, 2007 by Quaderns Crema, S.A.U.