28.08.2013 - 06:00
L’estada de Xammar als EUA, a començament dels anys cinquanta, s’allargà molt més enllà d’aquells tres mesos de contracte temporal, tal com ell havia pronosticat. Després de Nova York va anar a Washington, on va trobar la feina ‘més interessant, de més llarga durada i més ben pagada’: al Banc Internacional de Reconstrucció i Foment, institució vinculada al Banc Mundial. La feina consistia a dirigir una traducció que contenia informació de fets que no eren de domini públic.
Xammar té interès a explicar-ne dues anècdotes, de les quals reproduïm la primera. Ens situem a Cuba, entre el 1948 i el 1952, durant el govern corrupte de Prio Socarrás, ben bé abans de la darrera dictadura de Fulgencio Bautista, que fou derrocat per Fidel Castro.
«La primera [anècdota] és l’arribada a Miami amb un yatch particular d’un dels ministres del govern del president Prio Socarrás. Un ministre que portava un nom català. Es deia Alemany, i en arribar a Miami es va dirigir a les oficines del Banc més important de la ciutat (els Estats Units són un país de bancs locals molt importants. Les grans cases bancàries de Nova York, conegudes arreu del món, són gairebé desconegudes als estats nord-americans perifèrics). El senyor Alemany va demanar un camió de la Casa Brings, especialitzada en el transport de moneda, per tal de transportar del seu yatch a la seu del Banc uns diners que hi volia dipositar.
¿Tants diners portava el senyor Alemany que necessitava un camió de la casa Brings? Es tractava de quaranta-cinc milions de dòlars.
Per molt familiaritzats que els directors de bancs americans estiguin amb el dòlar quaranta-cinc milions de dòlars són molts dòlars, a Miami com a tot arreu. El director del Banc de Miami va consultar amb el Banc Federal de Reserva mentre el senyor Alemany, una mica ofès, preguntava des de quan els bancs americans desconfiaven de la moneda del país.
Tot es va arreglar de pressa. El Banc Federal va contestar que no hi havia inconvenient a acceptar un dipòsit de quaranta-cinc milions de dòlars sempre que els bitllets no fossin falsos. I el senyor Alemany, ex-ministre d’Instrucció Pública de Cuba, viu content a Miami, si encara no s’ha mort, amb el producte de les seves rendes.»
Text extret del llibre ‘Seixanta anys d’anar pel món‘, d’Eugeni Xammar, publicat per Quaderns crema
© 2007, by hereus de Josep Badia
© de l’edició, 1991, 2007 by Quaderns Crema, S.A.U.
