Rússia, una olla de cols plena de tocatimbals

VilaWeb
12.08.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 1925 Josep Pla, redactor de La Publicitat, i Eugeni Xammar, de la Veu de Catalunya, emprenen un viatge a la Unió Soviètica. A l’estació de Moscou, Xammar i la seva esposa són rebuts pel revolucionari Andreu Nin, perseguit per la policia espanyola en relació amb l’assassinat, quatre anys abans, del president espanyol Eduardo Dato.

A diferència de Josep Pla, Xammar no queda pas gaire ben impressionat d’allò que veu a Rússia. En fa una crítica molt lúcida i molt extensa, de la qual hem seleccionat dos fragments: el d’avui, de caràcter general, i el de demà, que fa extensiu a Espanya.


«D’aquell viatge comú a Rússia en van resultar una mitja dotzena d’articles meus, superficials, sense cap mena d’importància, i una seriosa enquesta periodística de Josep Pla publicada de primer en forma d’articles a ‘La Publicitat’ i reunida més tard en volum amb el títol: ‘Rússia – Una enquesta periodística’. El llibre de Josep Pla és un treball remarcable i molt documentat que encara avui es pot llegir amb plaer i profit.

Tot xerrant mentre ell acabava de vestir-se i esperant l’hora d’anar a esmorzar a can Nin, que no vivia lluny, vaig adonar-me que quaranta-vuit hores a Rússia havien estat suficients per a fer a Josep Pla una certa impressió. Més tard, aquell mateix dia, tot dinant a l’Hotel Savoy en Pla, la meva dona i jo, em vaig convèncer que els nostres parers, el d’en Pla i el meu, sobre Rússia –més ben dit, sobre la Unió Soviètica– no es distingirien precisament per la seva unanimitat. I així fou, en efecte. Mentre Josep Pla es capficava cada dia més i volia saber com eren o com funcionaven les coses, jo estava cada dia més convençut que la Unió Soviètica era una olla de cols, l’organització de l’Estat soviètic una embolic o un mite, els dirigents del país una colla de tocatimbals o de ‘gangsters’ i que a la Unió Soviètica només hi havia una força real coherent i guiada per intencions que res no tenien de bones, però que eren perfectament clares: la policia secreta encarregada de crear un estat general de por i d’enviliment indispensable per a bastir-hi al damunt un sistema que, en realitat, no era sinó una nova forma d’esclavatge.»



Text extret del llibre ‘Seixanta anys d’anar pel món‘, d’Eugeni Xammar, publicat per Quaderns crema

© 2007, by hereus de Josep Badia
© de l’edició, 1991, 2007 by Quaderns Crema, S.A.U.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem