01.08.2013 - 06:00
Fragments com aquest que reproduïm per inaugurar la sèrie són d’una actualitat esbalaïdora. Eugeni Xammar ens parla dels temps de la proclamació de la República espanyola, del contrast de sentiments que suscita l’elaboració, escapçada i aprovació de l’Estatut i de la seva visió, poc optimista, del desenllaç de tot plegat.
Amb tot, també hi ha una diferència clara entre el 1931 i avui. Aleshores Xammar es demanava: ‘Les dificultats d’Espanya serien l’oportunitat de Catalunya?’ I la resposta era un no rotund. Avui segurament pocs catalans gosarien ésser tan pessimistes.
«Dels meus contactes amb Irlanda i amb irlandesos durant la Primera Guerra Mundial n’havia quedat indeleblement impresa al meu cervell una fórmula sentida mil vegades: ‘England’s difficulty is Ireland’s opportunity’ (la dificultat d’Anglaterra és l’oportunitat d’Irlanda). La Primera Guerra Mundial, gran dificultat per a Anglaterra, fou l’oportunitat per a conquerir de primer l’autonomia i tot seguit la independència. I per a mi no hi havia dubte. Com més hi pensava, més naturalment i fàcilment arribava a la conclusió que Espanya amb la proclamació de la República entrava en un gran període de dificultats que anirien essent més greus amb els dies, els mesos i els anys. El període d’eufòria –republicanització dels estancs, bandes militars tocant l’Himno de Riego i els Segadors, etc.– seria entretingut però curt. No passaria gaire temps sense que les dificultats d’Espanya comencessin. I la pregunta que jo em feia era aquesta: ‘¿Les dificultats d’Espanya serien l’oportunitat de Catalunya?’ Ho podien ésser, sense cap mena de dubte, però a condició que els catalans en tinguéssim consciència. Altrament, les dificultats d’Espanya serien per a Catalunya unes dificultats encara més grosses. Prendre per un acte polític una bafarada d’entusiasme popular, creure que a Espanya la República era un règim viable, pensar que Espanya donaria de bon grat, sense recança i sense protesta, un Estatut d’autonomia a Catalunya, era senzillament beure a galet. La feina dels catalans havia d’ésser, doncs, la de preparar les coses per poder aprofitar les dificultats d’Espanya i convertir-les en oportunitats per a Catalunya. Això per una banda. Per l’altra, calia reconèixer que preparats per a aquesta feina els catalans no ho estaven gaire. Més ben dit, no ho estaven gens. Creure en la viabilitat d’un règim republicà a Espanya era un error polític que un dia o altre, si no es rectificava, els catalans l’hauríem de pagar car. Les cabres pels seus pecats porten els genolls pelats.»
Text extret del llibre ‘Seixanta anys d’anar pel món‘, d’Eugeni Xammar, publicat per Quaderns crema
© 2007, by hereus de Josep Badia
© de l’edició, 1991, 2007 by Quaderns Crema, S.A.U.
