01.07.2013 - 06:00
Els polítics catalans han reaccionat a l’èxit del concert del Camp Nou. Ahir Marta Rovira (ERC) fou la primera de parlar-ne i digué que, havent vist aquell acte, calia fer la consulta el 2014. Joan Herrera (ICV) va dir que es veia clar que calien solucions polítiques, però que per al seu partit el dret de decidir també havia de tractar sobre el model econòmic. I el secretari d’Organització de CDC, Josep Rull, va dir que el concert era una mostra d’esperança i llibertat del poble de Catalunya.
Marta Rovira: ‘El desembre d’enguany, quan ho tinguem tot preparat, no caldrà esperar ni un segon més’
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va valorar satisfeta i emocionada el Concert per la Llibertat d’abans-d’ahir al Camp Nou. En una entrevista al canal 3/24, va demanar que el missatge dels noranta mil assistents fos assumit pel govern espanyol, que n’era un dels principals destinataris. I va adreçar aquest avís a Rajoy: ‘Hauria de mirar d’entendre que hi va haver un gran clam i una gran unitat social a favor de l’exercici democràtic del nostre país, i hauria de mirar d’estudiar com exercim aquesta democràcia.’
Sobre els assistents al concert, va dir que, abans que independentistes, eren demòcrates. I per això va remarcar que la demanda que s’hi havia adreçat als principals partits era de poder votar: ‘La gent demana una consulta, tan aviat com sigui possible, per decidir quin país hem de tenir.’
Quant al calendari, va voler aclarir: ‘El 2013 ens preparem per fer la consulta amb tot el rigor jurídic i polític, fins a tenir-ho tot a punt. I al desembre, quan ho tinguem tot preparat, no caldrà esperar ni un segon més; només caldrà posar data per al 2014.’
D’una altra banda, va parlar de les eleccions plebiscitàries com una possibilitat si totes les altres vies fracassessin, però no va dir si creia que els partits favorables al dret de decidir hi havien de concórrer en una llista única.
Sobre la posició d’ERC –com a partit de suport al govern– en l’ERO de TV3 i Catalunya Ràdio, va dir que el partit no compartia la manera com s’enfocava la reducció pressupostària a la CCMA. ‘En un moment de tanta dificultat econòmica i si tothom fa sacrificis, també se n’han de demanar als mitjans públics’, va reconèixer. Però afegí que els darrers anys la televisió i la ràdio públiques ja havien fet un esforç superior a la mitjana. ‘Demanar un esforç addicional pot fer perillar greument el model, essencial per una societat democràtica.’
Joan Herrera: ‘Calen solucions polítiques i no pas un mur infranquejable’
El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, va felicitar ahir els organitzadors del concert per l’èxit de participació. En va destacar que la petició del dret de decidir que s’hi havia palesat era transversal, i que això significava un canvi històric, perquè era ja hi havia una majoria social que reclamava aquest dret: ‘Entenem que hi ha hagut una mobilització multitudinària, cultural, ciutadana i cívica, que demana democràcia.’
També va dir que esperava respostes polítiques, perquè ara es vivia una crisi sense precedents i la relació amb el govern espanyol s’havia degradat molt. Va lamentar que el govern espanyol no entengués ‘absolutament res’ i només cerqués ‘un xoc de trens’. Per això –va dir– ICV cerca a l’estat espanyol sectors partidaris del dret de decidir de Catalunya, com ho és, segons ell, Esquerra Unida. Per Herrera, expressions cíviques com la de dissabte són útils per a incorporar molta més gent a aquesta demanda.
Quant a l’actitud del PP, va recordar: ‘El PP històricament no ha estat un actor a favor de la llibertat i, lamentablement, pel que es refereix a llibertats nacionals és un obstacle i sempre ho ha estat.’
D’una altra banda, en la clausura de l’Escola d’Estiu d’ICV al Prat de Llobregat, Herrera va dir que Catalunya vivia una degradació econòmica sense precedents i que això no responia únicament a les relacions Catalunya – estat espanyol, sinó que és una situació generalitzada al sud d’Europa.
Per això va demanar polítiques que defensessin l’interès general en comptes de governs que cedissin davant els mercats, com havien fet el PP i el PSOE. I va posar-ne l’exemple del ‘minipacte’ per les polítiques econòmiques a la Unió Europea.
En conseqüència, va demanar de crear un front contra l’austeritat, contra les polítiques del BCE i a favor de la democràcia per a les eleccions europees del 2014. Sobre aquesta coalició, va dir que no creia que s’hagués de repetir el tripartit que havia governat Catalunya.
Josep Rull: ‘És una mostra d’esperança i llibertat’
El secretari d’Organització de Convergència Democràtica de Catalunya, Josep Rull, va definir així el concert del Camp Nou: ‘És una mostra d’esperança i llibertat del poble de Catalunya.’ Tot i que el moviment és imparable –va dir– cal continuar treballant: ‘Encara hi ha sectors de la societat que es miren de lluny aquest procés. Hem de connectar amb tots els entorns.’
Va dir que Convergència sempre havia fet tant com havia pogut perquè Catalunya i Espanya s’entenguessin. Però ‘ara l’entesa no és possible, ja no hi ha marge’, va dir. I, encara: ‘Catalunya no és viable com a autonomia dins Espanya, però ho és perfectament com a estat sobirà a Europa.’ Va animar a continuar treballant en aquest procés: ‘És molt viu, perquè en plena crisi econòmica Catalunya té una onada d’optimisme.’ I va dir quina era la condició indispensable del procés: ‘Un referèndum en què el poble de Catalunya pugui decidir.’
D’una altra banda, el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, es va defensar de les crítiques d’algunes forces polítiques i va dir que el concert superava la política i els partits. ‘La realitat els passarà per sobre. Ara, un poble dempeus demana llibertat i democràcia’, va dir referint-se a les formacions que no havien assistit al concert.
Ahir també va parlar el líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que va demanar al president espanyol, Mariano Rajoy, que prengués exemple del primer ministre britànic, David Cameron, a l’hora d’afrontar el referèndum de Catalunya. En un apuntament al seu bloc, va demanar a Rajoy que fes una proposta atractiva per als catalans, que abandonés les polítiques recentralitzadores i que permetés la consulta. Segons ell, al Regne Unit aquesta actitud havia servit a Cameron per a atreure els escocesos a la causa britànica.
‘Rajoy no ha posat cap alternativa sobre la taula envers la consulta que majoritàriament volem fer a Catalunya, i menys encara ha vingut al Palau de la Generalitat a parlar-ne. I no tan sols això, sinó que, en lloc de seduir els catalans, els repel·leix, els decep amb lleis que són autentiques mines contra l’Estatut a partir d’una reinterpretació de la Constitució’, va escriure.
I acabà dient: ‘Cameron sedueix, Rajoy genera rebuig. Cameron atrau escocesos a la causa britànica i Rajoy provoca adeptes de la causa independentista farts de tanta superioritat i maltractament.’
