02.06.2013 - 06:00
Una trentena de batlles de la Franja de Ponent, lingüístes i experts, a més dels representants de tres consells comarcals, han signat la Declaració de Mequinensa, com a continuïtat de la que fa trenta anys va aconseguir promoure l’ensenyament del català a les escoles de la Franja. L’acord en defensa del català i contra la denominació de LAPAO, l’han subscrit batlles i regidors de partits com el PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonés, Convergència Democràtica de la Franja i un del PP. Aquests batlles portaran la llei de llengües de l’Aragó a la justícia. Demanen la derogació de la llei i reclamen la continuïtat de l’ensenyament del català.
Els batlles s’han compromès a fer les accions necessàries davant la Justícia, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a anomenar llengua catalana i llengua aragonesa els parlars de les àrees orientals i pirinenques, i no Lapao i Lapapyp. La batllessa de Mequinensa, Magda Gòdia, ha llegit la declaració conjunta dels batlles, ja que fa 30 anys en aquest mateix escenari els alcaldes de la Franja van aprovar la primera ‘Declaració de Mequinensa’. Gòdia ha llegit les dues pàgines de la declaració pactada a la reunió en llengua catalana i castellana. A la trobada s’han sentit les diferents variants del català a les comarques orientals de l’Aragó, i també la llengua aragonesa del nord.
Ara els pobles catalanoparlants de l’Aragó volen evitar que es perdi la seva llengua i reclamar que no es negui una evidència històrica i científica. Per això la cimera ha inclòs amb les ponències de lingüistes i sociòlegs de la Universitat de Saragossa, que han explicat la denominació de català per la llengua de la Franja de Ponent. També s’ha parlat de les evidències històriques i reals de l’existència de la llengua aragonesa al Pirineu d’Osca, i que ara la nova Llei vol anomenar Lapapyp (Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenques i prepirinenques). El proper pas immediat serà la presentació de mocions a tots els ajuntaments en defensa del català com ja ha fet el Campell (La Llitera), l’Ajuntament de Lleida o la Diputació de Lleida.
Preocupació per les escoles
Una de les principals preocupacions dels batlles dels pobles aragonesos catalanoparlants és, a banda de denominació de la llengua, la pèrdua de l’ensenyament del català a les escoles de la Franja de Ponent, un dels grans reptes aconseguits fruit de la primera declaració de Mequinensa. La segona declaració expressa “la preocupació dels pobles i associació de mares i pares de que es posin en perill les titulacions en els nivells B i C als centres educatius”, molt importants pels aragonesos que volen anar a treballar a Catalunya. Segons la declaració dels alcaldes “la Llei de Llengües de l’Aragó condemna definitivament a mort la llengua aragonesa que encara sobreviu i deixa la protecció del català en mans” de Catalunya, tot i ser “pròpia, històrica i tradicional de l’Aragó”. La declaració lamenta “el ridicul universal” que està fent l’Aragó generant aquest conflicte.
La trobada a Mequinensa ha aplegat una trentena de batlles i regidors del Baix Cinca, la Llitera, la Matarranya, i també la Ribagorça i el Baix Aragó, en concret d’Albelda, el Campell, El Torricó, Arenys de Lledó, Areny de Noguera, Valldellou, Beseit, Benavarri, Beranui, Bonansa, Calaceit, Camporrells, Castillonroi, Favara, Sorollera, la Freixneda, Mequinensa, Montanui, Pena-roja de Tastavins, El Pont de Montanyana, Sant Esteve de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolba, Torrent de Cinca, Tovelilla, Viacamp i Lliterà i Saidí.
La Diputació i la Paeria, en defensa de la unitat de la llengua
Aquestes últimes setmanes ja hi ha hagut pronunciaments oficials contra la llei del govern aragonès. La Diputació de Lleida va ser la primera institució a manifestar el seu refús a la llei de llengües, dijous passat, i ahir mateix l’Ajuntament de Lleida va aprovar una moció, amb els vots del PSC i CiU, contra el nom de LAPAO i en defensa de la unitat de la llengua.
Informació relacionada:
‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’
El poble de Duran i Lleida, el primer de condemnar el LAPAO
El català i l’aragonès, ‘esborrats’ del mapa
La Federació Llull demana la retirada de la llei de llengües aprovada a Aragó
Vicent Partal: L’assalt contra el català i el control de la perifèria
Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
Marta Rojals: Watxiflei
Francesc Ricart: Els noms i les coses: el del català a la Franja
Enllaços
Array
