17.05.2013 - 13:02
‘És un espia o un sobiranista?’, es pregunta la revista Time en aquest article dedicat al cas de Nouredine Ziani, el director de l’Espai Catalanomarroquí de la Fundació Nous Catalans detingut ahir i pendent d’expulsió per ordre del CNI. En un extens reportatge, la periodista Lisa Abend explica les acusacions de salafisme i d’espionatge que fa el govern espanyol, però emfasitza la tasca pel sobiranisme de Ziani i el fet que la immigració pot ser un factor determinant en el referèndum.
Abend diu: ‘El CNI diu que Ziani col·laborava amb els serveis secrets marroquins i que donava suport als extremistes islamistes. Però els que donen suport a Ziani sospiten que la seva deportació és motivada pel fet que aquest últim any ha treballat com intermediari amb la comunitat musulmana per a una organització que promou la independència de la regió semi-autònoma de Catalunya’.
Continua així: ‘Sigui quina sigui l’explicació certa, el cas de Ziani ofereix una visió interessant sobre la tempesta que s’acosta sobre la independència de Catalunya. Tot i que els catalans han defensat sempre la identitat cultural i històrica diferent respecte dels espanyols, el conflicte polític amb l’estat central es va situar en primera línia la tardor del 2012, quan el govern regional va respondre a la intensificació dels conflictes sobre els impostos i la llengua començant un procés que es diu que portarà a un referèndum sobre la independència.’
I afegeix: ‘Tot i que una votació com aquesta és il·legal tenint en compte la constitució, molts opinen que si els catalans guanyen suport moral per al referèndum Espanya es veurà forçada a permetre’l. I aquí és on entra en joc Ziani.
La revista repassa la tasca que fa la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC, ajudant els immigrats a integrar-se en la societat catalana. I destaca també que ‘una de les funcions principals és la d’explicar als nouvinguts el procés d’independència’.
Diu que el l’informe d’acusació del CNI no parla del procés sobiranista, sinó dels suposats vincles amb l’extremisme islàmic. I recull declaracions de Ziani, dient: ‘Tota la meva trajectòria, tot el que he fet, ha estat el contrari de l’extremisme. Sempre he treballat per a la integració i l’harmonia social’.
El reportatge recull declaracions d’Àngel Colom, president de Nous Catalans, que parla de les motivacions polítiques de l’expulsió.
La immigració, un factor determinant en el referèndum
Mentre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, diu que l’expulsió no té res a veure amb les activitats de Ziani a favor de la independència, el suggeriment dels favorables a la independència que hi pot haver una motivació política remarca la consciència sobre el fet que la considerable població immigrada pot ser determinant en qualsevol decisió futura.
I recorda, tal com feia ahir Àngel Colom en aquesta entrevista amb VilaWeb, el precedent del Quebec: ‘Quan el Quebec va celebrar l’últim referèndum sobre la independència el 1995 el 90% dels immigrats acabats de nacionalitzar van votar contra la separació del Canadà. Aquesta dada pesa amb força en la ment dels impulsor de la independència de Catalunya, que saben que la gent que ha obtingut recentment la ciutadania espanyola poden tenir por a perdre-la’.
Recull les declaracions d’Hermes Castro, president de l’associació d’immigrats llatinoamericans Fedelatina. ‘Els llatinoamericans tendeixen a ser més políticament actius que no els europeus. I molts d’ells tenen una certa afinitat cap a la independència. En un començament no ho entenen, però després diuen: ‘Volen separar-se d’Espanya, tal com vam fer nosaltres fa dos-cents anys’.
I també publica declaracions de l’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, que adverteix d’una contradicció en l’acusació del CNI contra Ziani: el fet que alhora sigui un agent dels serveis secrets marroquins i promogui el salafisme. ‘És curiós. El govern del Marroc s’oposa al salafisme, fa el que pot per combatre l’extremisme. Com pot ser que faci les dues coses alhora?’.
Acaba destacant unes declaracions de Ziani: ‘És un crim per a un immigrant involucrar-se en el procés polític de Catalunya? És un crim sentir-se català? Si això és a democràcia, no la vull.’
