07.05.2013 - 06:00
Per Sant Jordi de fa cinc anys, el pati del Palau Moja de Barcelona va acollir els primers usuaris del fòrum de lectura ‘Què llegexies?‘, un dels projectes més reeixits de promoció de la lectura a la xarxa, a iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes. En aquest temps, s’hi han registrat gairebé quinze mil usuaris (14.819) i s’ha parlat d’11.282 llibres. Ara ‘Què llegeixes?’ ha desenvolupat una nova prestació, ‘La meva biblioteca‘, una eina utilíssima per a mantenir el registre dels llibres que tenim a casa. Carlota Torrents, responsable del ‘Què llegeixes?’, ens parla d’aquests cinc anys.
El fòrum literari és organitzat en tres grups: el grup dels petits, amb un llapis d’icona, que és fins a 11 anys; el bolígraf és el grup dels joves, de 12 anys fins a 16; i hi ha un tercer grup, els adults, de 17 anys endavant. Al ‘Què llegeixes?’, s’hi poden deixar comentaris dels llibres llegits, proposar llibres per llegir col·lectivament, hi ha sorteig de llibres, jocs que es van renovant, col·laboracions amb més associacions literàries com ara Espais Escrits i Amics dels Clàssics…
—En què consisteix aquesta nova eina que anomeneu ‘La meva biblioteca’, l’aportació més nova del fòrum literari?
—Aquesta eina va néixer fa uns mesos amb la voluntat de ser un registre personal dels llibres que tenim a casa, a la manera de ‘Library Thing‘. Aquests dies l’anem acabant d’implantar. És una manera molt útil de portar un ordre dels llibres que tenim. ‘La meva biblioteca’ permet de saber quins llibres tinc als prestatges, quins tinc en ‘e-reader’, quins he llegit, quins tinc ganes de llegir, quins he deixat i a qui, i quins dels que he llegit crec que haurien de ser entre els 1.000 llibres fonamentals de la història de la literatura. Alhora, ‘La meva biblioteca’ també és una bona manera d’identificar lectors similars i crear una gran biblioteca, la d’una comunitat amb referents culturals compartits.
—Ara hi ha 11.282 llibres registrats a la biblioteca general. Tots els llibres que es registren a la biblioteca personal també s’incorporen a la general?
—Sí. I amb aquest nombre de llibres registrats ja podem tenir un bon retrat de què és una biblioteca popular. Amb onze mil llibres crec que ja n’hi ha prou i de sobres perquè hi trobis els més populars i els més habituals a les biblioteques personals. Pensa que aquests llibres els han entrats els lectors, no ho ha fet cap crític que intenti construir un cànon, sinó els lectors a partir dels llibres que tenen, llegeixen o consulten. Això fa que, tret que tinguis gustos molt especials, si fas una cerca del primer centenar de llibres que et vinguin al cap, els hi trobis. O que n’hi trobis un 80%. Això vol dir que, si busques Espriu, n’hi trobaràs pocs, de títols; o Vinyoli o Julià de Jòdar o Gombrowicz. En canvi, hi trobaràs tot Rodoreda o Ken Follet o Umberto Eco o Stefan Zweig. Amb els joves passa si fa no fa. Ara com ara, hi trobes tot Carranza o tot Laura Gallego o tot Sierra i Fabra o tot ‘Harry Potter’. O tot Cornelia Funke o tot Suzanne Collins. En canvi, autors de menys llibres però potser més importants no hi són, perquè no els criden l’atenció.
—Com s’ha arribat a tenir gairebé quinze mil lectors registrats?
—Ha estat un procés lent. El projecte no té pas un pressupost que en permeti una campanya de difusió. De manera que el ‘Què llegeixes?’ s’ha anat difonent amb el boca-orella i la inquietud de molts lectors, que cerquen aquest espai per poder compartir la passió lectora. És fonamental per a molts lectors de totes les edats, tant per a adults com per a nens. Molts lectors se senten sols en les seves lectures i cerquen a la xarxa uns altres lectors amb qui tinguin afinitats lectores. Aquesta és una de les grans virtuts del ‘Què llegeixes?’. Els lectors hi entren i s’hi queden, perquè els agrada de comentar els llibres que llegeixen i també per a fer consultes, per trobar ànimes bessones.
—Més virtuts?
—Al ‘Què Llegeixes?’ hi ha un respecte absolut per a qualsevol lectura que s’hi comenta. L’ambient és molt positiu perquè és respectuós, fins al punt que els lectors es van inventar una mena de ‘book crossing’ (en les trobades presencials), però amb els llibres embolicats.
—I com es trien?
—Aquesta és la gràcia, els llibres s’agafen sense saber quins són. Per què? Perquè es considera que si un ‘quellegista’ recomana un llibre, deu ser per alguna cosa. És una bona manera de trencar apriorismes. Els lectors del QL es donen una oportunitat. Les recomanacions són molt escoltades i per això les llistes de llibres pendents són llargues. La frase clau del ‘Què llegeixes?’ és: ‘Des que sóc al QL llegeixo més i millor. Però també tinc més llibres pendents.’ Són prescriptors entre ells.
—Quins llibres es recomanen més els quellegistes per grups d’edat?
—Els petits llegeixen molts llibre d’aventures i novel·les seriades i sagues. Costa de trencar algunes inèrcies, com ara el Geronimo Stilton, en favor d’uns altres llibres. No per anar-hi contra, sinó per mostrar que hi ha més vida després de Stilton. D’aquest grup, el més ben valorat és la nissaga de ‘Harry Potter’, després ve ‘El zoo d’en Pitus’ i la ‘Matilda’ de Roald Dahl. Els del bolígrafs, els joves, es mouen per ‘febrades’: la febre de la Laura Gallego, per exemple, o la darrera febre, la de ‘Els jocs de la fam’. I en els adults, més que les sagues, agrada la literatura de gènere. Els adults, fa un parell d’anys que van descobrir la narrativa de Jesús Moncada: els usuaris van començar a llegir Jesús Moncada i va ser tot un èxit. Va ser un dels autors més recomanats durant molts mesos. És molt gratificant que et facin conèixer nous autors. Als adults també els agrada d’afrontar desafiaments literaris: ‘Ulisses’ de Joyce, Espriu… Autors que poden semblar molt evidents, però que tenen barreres. Això també ha passat amb ‘Vida privada’ de Josep M. de Sagarra o amb Flaubert. També funcionen molt bé les lectures compartides. Han llegit ‘Les ànimes mortes’ de Gógol, les ‘Històries naturals’ de Perucho, o els llibres d’Eduard Màrquez. Hi ha voluntat de llegir autors catalans, més enllà dels clàssics internacionals. Només cal veure quins són els més ben valorats: Jaume Cabré, Gabriel García Márquez i Mercè Rodoreda. En canvi, els joves són molt més influïts per les tendències comercials.
—‘Què llegeixes?’ també fa trobades presencials?
—Un grup de joves i adults es troba un cop el mes o dos. Però és un grup reduït. Ho fan pel seu compte. A mi m’hauria agradat celebrar els cinc anys amb una festa, però no hem tingut pressupost per a fer-la.
—I quines perspectives de futur teniu?
—Desenvolupar una aplicació per a mòbil de ‘La meva biblioteca’ i del ‘Què llegeixes?’ en general; volem continuar creixent com creixem, sense pressa i fidelitzant els lectors; i intentar treballar més i millor les sinergies amb les escoles i biblioteques. M’agradaria que quedés clar que el ‘Què llegeixes?’ és un projecte per als lectors, però sobretot és dels lectors. Perquè la gràcia del QL és la participació dels lectors, votant, comentant llibres… Amb ells aprenem més dels llibres i dels hàbits de lectura. És el que s’acosta més a les recomanacions del llibreters.
