15.03.2013 - 08:42
La nit anterior els vuit nois de Txarango van recollir els tres premis Enderrock de la Música Catalana que han guanyat per votació popular: millor disc pop-rock, (“Benvinguts al llarg viatge”), millor directe i millor grup revelació. Ara, entre gires i concerts, l’Àlex Pujols (baixista) i en Sergi Carbonell (teclista) viuen en una masia del Lluçanès.
Quant fa que viviu al Lluçanès?
S. Doncs de fet avui, 1 de març, fa exactament un any que vam venir a viure aquí! I va ser una mica de casualitat, vam veure la casa per Internet, ens va semblar brutal i ara som tres de Txarango que hi vivim. L’entorn és molt bonic i sempre que podem sortim a córrer o amb les bicis. Jo al Lluçanès hi havia vingut bastant a tocar amb el grup Virus però, és clar, sempre de nit, i ara ho he redescobert. Tornar de gira amb la furgoneta i llevar-te aquí és un luxe.
A. Jo vivia a Sta. Eugènia de Berga i ja feia temps que buscava una casa de pagès per viure-hi, però era complicat. Realment quan vam veure aquest lloc vam pensar el mateix que diuen els Nyandú, que això és un indret privilegiat.
I parlant de música, com va néixer Txarango?
S. Ara farà dos anys i mig, en Marcel l’Alguer i jo compartíem pis a Barcelona i allà va sorgir la llavor del projecte. Ens ho volíem prendre seriosament i professionalitzar-nos. Volíem muntar un projecte per portar-lo al més lluny possible, perquè tots ja havíem estat en altres grups de música però sempre eren només un hobby.
El vostre disc reflecteix un viatge, una vida de caravana i músic ambulant, feu aquesta vida?
A. Ara més que mai! Més que quan vam treure el disc. Tot el que dèiem a les cançons ho hem viscut molt intensament aquest any. Hem viatjat moltíssim i hem pogut reflectir a les nostres vides les lletres de les cançons.
S. L’estiu passat teníem un concert cada dos o tres dies, ens el vam passar a la carretera!
I què és el millor i el pitjor d’aquest ritme de vida?
S. És una experiència increïble i som molt afortunats d’estar-ho vivint. És un camí d’aprenentatge, cada dia arriben nous reptes i això ens fa créixer com a persones. Fem coses que si haguéssim pensat fa un any hauríem dit que eren impossibles, ens anem superant mica en mica i això és fantàstic. Com a part negativa doncs que tota la bogeria del projecte Txarango ens té com absorbits, i no tenim temps per estar amb la família o els amics, que suposo que ho entenen i algun dia ens ho perdonaran.
A. Segur que renunciem a coses, però el que estem vivint és tan gran i tan agraït que realment val la pena.
Les vostres cançons són com dosis d’optimisme i alegria, amb què us inspireu?
S. Una mica amb el que vivim i experimentem. Sí que ho entenem tot des d’aquest punt alegre i la música és festiva i ballable, però amb lletres treballades i ben escrites. Volem dir alguna cosa i que no sigui només festa per festa. És com intentar canviar el que no ens agrada de la nostra societat però des del positivisme, aportant alternatives i construint. També creiem que la gent ha de tenir somnis i aspiracions i caminar cap elles, perquè una mica la felicitat resideix en el camí i la pròpia recerca.
També dieu que “junts podem arribar més lluny”…
S. Aquesta frase la va escriure l’Àlex, i és amb tota la gent que hem coincidit en el món de la música hem vist que de seguida et donen la mà i t’ajuden, perquè realment tot és més fàcil si anem a la una i no cadascú fent la seva guerra.
Som molt més forts si estem junts, en tots els àmbits de la vida.
Des del primer moment vau apostar per posar el disc de descàrrega gratuïta, per què?
S. Ara mateix la industria musical està canviant molt, i no es pot viure de vendre discos com potser si que es podia fa deu o vint anys. Nosaltres pensàvem que realment era més important fer arribar la música a molta gent i, per altra banda, també ho fèiem convençuts que la cultura havia d’estar a l’abast de tothom. Si algun dia arriba un segon disc, que esperem que sí, també el posarem de descàrrega lliure.
Heu estat uns dels grans triomfadors dels premis Enderrock, quin dels premis us ha fet més il·lusió?
A. El premi de millor disc l’hem rebut molt contents pel que significa, perquè un disc és on es veu tot el treball d’un grup, el que pensa i el que diu. Que el públic l’hagi triat com a millor disc del 2012 és un gran orgull, nosaltres ja n’estàvem molt contents, però veure com la gent se’l fa seu i el vota és molt gratificant.
S. En el disc hi teníem unes expectatives posades i ara aquelles expectatives s’han superat i no deixen de superar-se. Nosaltres vam intentar fer-ho el millor possible, hi vam dedicar tota la nostra passió i energia i sabíem que si sortia malament no ens penediríem de res, perquè ho havíem intentat.
Amb quin record us quedeu d’aquest darrer any?
S. Tinc molt present la fotografia de quan vam tocar a la Mercè de Barcelona davant de 40.000 persones, que és una cosa que no sé si tornarem a viure mai més. Recordo el moment de sortir a l’escenari, entrebancar-me i caure! Vaig aixecar el cap i em va impactar moltíssim la imatge, era al·lucinant la gentada que hi havia.
A. Jo tinc un record molt especial de la Plaça Major de Vic pel concert del Mercat de la Música Viva. És el lloc on vaig anar al meu primer concert i tocar-hi em feia molta il·lusió. Quan vam sortir a l’escenari i vaig veure la plaça plena emocionalment va ser molt intens.
Diríeu que us queda alguna cita pendent?
A. El que tenim ganes de fer és, de cara l’estiu vinent, tocar per Espanya i Europa. Són ganes de sortir i fer que el viatge sigui una mica més llarg, ja hem estat a Bèlgica, Dinamarca i França i han estat experiències brutals. Que la teva música et porti a viatjar és fantàstic.
