06.02.2013 - 06:00
L’escriptora Isabel-Clara Simó ha presentat una nova novel·la, ‘Els invisibles‘ (Amsterdam). La desaparició d’una nena de quatre anys durant una excursió amb els seus papers serveix de punt de partença per a acostar-se al poble imaginari de Volterà i a les històries d’alguns habitants. Són personatges marcats per circumstàncies tràgiques, de fugides endavant o de renúncies. Tots formen una novel·la coral situada en un municipi migpartit per una carretera. És una història metafòrica i simbòlica, on Catalunya apareix reflectida com un poble vençut i dividit per una frontera artificial (amb Catalunya Nord).
L’escriptora assenyala que vol deixar en mans del lector les possibles interpretacions sobre aquesta invisibilitat que sofreix el poble, però en dóna pistes: ‘Podria ser un cant a les dones invisibles, als pobles sense estat, als treballadors o a qualsevol persona anònima d’un món manegat només per una petita elit.’ Remarca que, al capdavall, els seus ‘invisibles’ són tot l’immens exèrcit de gent que no té presència, i a qui cada quatre anys se li demana el vot, que és l’única existència que els permeten’, es lamenta. Però afegeix: ‘La gent que no té veu és la majoria, de manera que si són solidaris tenen la força que els manca, i creieu-me que als poderosos els fa molta por això.’ També ha assegurat que els conflictes polítics que apareixen en el llibre no tenen a veure amb la seva recent experiència com a dirigent de Solidaritat Catalana per la Independència.
Sobre el procés sobiranista, Isabel-Clara Simó ha reconegut que fa un any tenia unes expectatives més grans, i s’hi ha mostrat pessimista. L’escriptora no ha atribuït aquesta sensació a la crisi: ‘Les condicions objectives són millors, però veig que ens hem refredat una mica i estic una miqueta decebuda que siguem encara tan covards.’
Dins la seva bibliografia, Simó situa ‘Els invisibles’ entre les obres de llarga durada (ha tardat més de quatre anys a escriure-la).
