16.12.2012 - 06:00
Milers de persones es van manifestar ahir a Castelló de la Plana en commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló, que representava el reconeixement de la unitat lingüística dels intel·lectuals valencians. La marxa, a la qual van participar quinze mil persones segons Castelló per la Llengua, anava encapçalada per una gran bandera catalana i la pancarta ‘Que no et retallen la llengua. Pels drets lingüístics i socials’, i va rebre el suport de quasi dues-centes entitats en defensa de la llengua de tots els Països Catalans. La protesta va ser, així, la primera resposta de tota l’àrea lingüística contra l’avantprojecte de llei d’educació del ministre espanyol José Ignacio Wert.
Com va destacar el portaveu de la plataforma, Avel·lí Flors, la manifestació tenia tres objectius fonamentals. D’una banda, mostrar el rebuig a l’avantprojecte de llei d’educació espanyola del ministre José Ignacio Wert, que ‘relega les llengües cooficials a una posició secundària’, i defensar la immersió lingüística. D’una altra, els convocants reclamaven al president de la Generalitat, Alberto Fabra, que solucionés la interrupció de les emissions de TV3 al País Valencià després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol. Per la plataforma, la solució passaria per un acord de reciprocitat entre les televisions públiques del País Valencià, Catalunya i també les Illes. En aquesta línia, la manifestació volia denunciar alhora ‘l’intent de privatització de Canal 9’, una televisió que hauria de ser pública i plural, amb més presència del català. En aquest sentit, els manifestants van mostrar la solidaritat amb els treballadors de RTVV, on hi ha un ERO que afecta 1.200 treballadors.
A la capçalera hi havia el màxim dirigent del PSPV, Ximo Puig, el diputat de Compromís Joan Baldoví, el diputat de la CUP Quim Arrufat, Agustí Cerdà (ERPV), Joan Francesc Mira i el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno. Entre els manifestants es va desplegar la famosa senyera infinita d’Almenara i es van cantar albades des de la Casa de les Normes, on es va signar l’acord ortogràfic.
Al final es va llegir un manifest que va posar com a exemple ‘la lliçó d’unitat’ de les Normes de Castelló i va cridar a revifar en un context ‘d’atacs a la llengua’. L’anunci del projecte de reforma educativa que liquida la immersió lingüística va fer que la manifestació, convocada des de feia algunes setmanes, hagués adquirit un nou to que es va fer notar amb els crits i les pancartes.
El portaveu de Somescola.cat, Josep Maria Cervelló, va assenyalar que la manifestació constatava que la resposta contra el projecte de reforma educativa havia de ser de tot el territori, ‘que respongui d’una manera unànime en defensa de la llengua’.
En una línia semblant, la portaveu del sindicat STEI de les Illes, Maria Antònia Font, va dir que la marxa a Castelló demostrava que som un sol poble i parlem català. ‘L’atac afecta totes les comunitats en llengua pròpia, hem vingut a dir que estem a favor de la unitat lingüistica i les llengües d’ensenyament pròpies, perquè si no és la llengua vehicular la llengua del territori, els nens aprenen només l’espanyol.’
El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, va remarcar que es reivindicava el 80è aniversari de les Normes de Castelló, ‘signades per unes persones que tenien seny i consideraven que calia anar junts com ara’.
Recordant les Normes, contra Wert
Fa vuitanta anys que les principals institucions culturals del País Valencià signaren les Normes de Castelló amb què s’acceptava la unitat lingüística amb tota la seva diversitat. Per a commemorar el vuitantè aniversari de les també anomenades Normes del 32, s’havia convocat la manfiestació a Castelló de la Plana, en defensa de la llengua, justament en un moment en què és més atacada que mai. De fet, la manifestació també era una resposta popular a l’atac contra l’ensenyament en català del govern espanyol.
Aquesta és la primera gran marxa contra el projecte de Wert en què hi ha hagut representants de tots els Països Catalans. La jornada ja havia començat al matí amb conferències. A les sis de la vesprada la manifestació va sortir de la plaça de la Independència fins a la Pèrgola, on després van començar les actuacions d’Obrint Pas, Agraviats i KOP.
Prop de dues-centes entitats han donat suport al ‘Manifest per la llengua’, on es recorda ‘el context d’atacs sense precedents immediats cap a la llengua’, i s’hi declara: ‘Només n’eixirem ben parats si ens mantenim units i hi responem de manera ferma i contundent.’ Denuncien que l’avantprojecte de la Llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOMQE) ‘pretén relegar el català, el basc i el gallec a una posició d’indigència i marginalitat en els respectius sistemes educatius’ i que és l’enèsim intent del poder central unitarista i monolingüe de trencar el compromís de convivència entre les llengües i les cultures en el marc de l’estat’.
Per això recorden l’acte commemoratiu dels cinquanta anys de les Normes de Castelló, quan el 25 d’abril de 1982 la Plaça de Bous va ésser un clam en defensa de la unitat de la llengua. Allà on Joan Fuster pronuncià un dels discursos més cèlebres, marca històrica i de referència per als defensors de la llengua i la cultura. ‘Trenta anys després, volem recuperar aquell esperit unitari i proclamar en veu ben alta, com va fer Joan Fuster en aquella ocasió, que contra les maniobres hostils al nostre idioma, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més clara’.
Més informació:
Edició local de VilaWeb Castelló
