23.10.2012 - 06:00
Parlar de Darwin a Barcelona és parlar d’Almirall, Bartrina, Peius, Odón de Buen o del republicanisme federal; de l’Anís del Mono o de les controvèrsies sobre les certeses; i de Jaume Josa o sobre el mètode del viure amb ciència i art. És a dir, dels introductors, dels publicistes i dels estudiosos. Conec la dèria de Josa per Darwin, deu ser un dels homes del món que més n’ha sofert les conseqüències. El trobo colgat en muntanyes de llibres que van donar a conèixer, escampar i polemitzar la teoria de l’evolució. De les primeres edicions a la darrera novetat. Josa és tot un personatge, un científic investigador hereu de l’Acadèmia dels Desconfiats i un erudit savi i amè, divulgador de la història de la ciència, saludat pels artistes de l’avantguarda. Es delecta en les coses de profit i ha fet per manera que cièn-cia, literatura i art avancin amb idèntic coneixement i creativitat.
Les coses, amic Josa, no han de ser necessàriament útils sinó –com hem après del jove Darwin– observables i raonables. Més que darwinista et veig com un home que es fa amb la natura feréstega dels llibres. Això és el que fas amb els llibres tot seguint el mètode: observar com canvien els títols, com se’n fan noves edicions i anotar com d’altres de nous neixen d’aquells. El pensament és una muntanya de llibres en equilibri suspès.
Si t’he de dir la veritat, l’origen de l’home no m’interessa pas massa, com a origen, però sí com a procés… Tampoc el ball de dates sobre els milions d’anys cap amunt cap avall. Em semblen uns problemes externs a mi. En canvi, encara val molt la pena llegir Darwin per la font de documentació i de comportament damunt del fet natural, i la metodologia que se’n desprèn. Dades i reflexions sobre «el misteri dels misteris».
Un naturalista que es posà a llegir la natura?
I una gran idea política: entendre la història comuna que uneix tots els éssers vius. Al final de la seva vida Darwin va valorar l’esforç que havia fet amb un epitafi sense fi: «El mapa del món deixa de ser una fulla morta.» I havent dit això, regracià generosament la participació de tots els que l’ajudaren, sabent que no els tornaria a veure. Un home de bé.
Un home sol per a una teoria tan rica?
La paternitat s’atribueix sense exclusió a Darwin, encara que A. R. Wallace ha de ser considerat cofundador de la teoria de l’evolució. Wallace era sindicalista i militant a favor dels treballadors –«la terra per a qui la treballa»– i practicava l’espiritisme. Tot això i aquestes teories provocaven un xoc en la societat victoriana. Wallace explicava un pensament descrit com a selecció natural. Van presentar ambdós, conjuntament, la teoria en una conferència a la Linnean Society i després Darwin va enllestir el seu llibre.
Ara el retraten com un home de mal caràcter…
Segurament els membres d’un club privat de Londres no el devien considerar tan esquerp quan es dedicaven a fer reunions on corria la beguda a dojo. He llegit que fins i tot contractà alumnes del King’s College perquè li cantessin a l’habitació. Darwin era treballador, disciplinat i amb metodologia de naturalista. No oblidem que el primer Darwin és geòleg com una font de comprensió dels éssers orgànics. Una estudi més com a suport del éssers vius i no un estudi sobre les pedres.
No puc imaginar que en la dictadura nacionalcatòlica descobrissis de nen una teoria científica. En quin ambient familiar et vas formar?
Els pares, pare i mare, havien estat mestres de la República a Ridaura i després de la guerra van ser depurats i expulsats del cos. No van ser rehabilitats fins el primer govern socialista. La mare es va sentir lliure fins l’últim moment. Darwin representava un exemple d’investigador de la natura que bàsicament alliberava dels prejudicis.
I Darwin a l’escola?
Vaig tenir una formació religiosa als escolapis i mai no vaig sentir que l’estudi de les ciències naturals tingués un comportament antireligiós. Tenia de professor de Filosofia Octavi Fullat, que en aquell moment estava escrivint la seva tesi doctoral: ‘La moral atea d’Albert Camus’. Després, per tradició familiar, vaig fer la carrera de mestre. Allà em van examinar de religió i em va tocar el tema 6, «La Creación». En explicar que la interpretació del relat bíblic no calia que fos literal, una veu del tribunal em digué: “Cíñase al catecismo”. Nosaltres venim d’aquí!
I a la universitat?
És aquí on va néixer el meu autèntic interès per Darwin, el 1963. En aquell curs comú vaig fer les assignatures de geologia, amb el gran paleontòleg de mamífers en Crusafont; de biologia, amb el doctor Prevosti, el pare de l’escola catalana de genètica, que ens explicava en directe els primers descobriments de l’ADN i de la genètica molecular, junt amb el doctor Parés en microbiologia; i de química, amb l’Enric Casassas, que ens deia: «Els estudiants han d’estudiar i fer altres coses.» A causa d’això vaig fer el servei militar obligatori a la secció mòbil de Veterinària Militar, a Mallorca. Fregar terres i quadres! I em vaig convertir en professor d’analfabets.
I cap a l’estranger…
Vaig estudiar el treball enorme i dinàmic fet sobre la investigació i l’ensenyament de la biologia a les escoles i a les universitats del Regne Unit. Allà vaig iniciar la biblioteca Darwin, de visita a Down House, on s’havien redactat tants punts cabdals, trepitjant el terra per on Darwin transitava pensant. Al cap d’uns anys, quan havia de fer el pròleg per a ‘El origen de las especies’ (Austral, 1988), no el vaig voler escriure sense tornar-hi. Ni la febre m’impedí d’anar-hi!
He conegut molts biòlegs que havent passat per les teves classes aprenent i rient, treballen en les fronteres de la ciència amb esperit lliure. En canvi, el món carca es mira malament el que es fa en els laboratoris. A Amèrica i a Roma, els creacionistes.
Sempre hi ha hagut polèmica. I molt sovint la polèmica està més alimentada per posicions prèvies que per qüestions científiques. Tot i així molts contraris a les teories de Darwin demostren tenir-ne un gran coneixement. La polèmica entre ciència i religió, i l’actual del disseny intel·ligent, no tenen res de nou, encara que es disfressi amb genètica molecular. Dit això, la teoria de l’evolució no s’ha de prendre com a dogma i els debats són necessaris a l’entorn científic.
Llig l’entrevista sencera a la web de Mètode.
Vicenç Altaió és escriptor i director del KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals), Barcelona.
Enllaços
Array
