16.09.2012 - 06:00
Com reacciona un pare davant el naixement d’un fill discapacitat? En Bird, el protagonista de ‘Una qüestió personal‘, és un intel·lectual frustrat que es veu atrapat en un matrimoni fracassat. Tanmateix, mai no ha hagut de fer front a una crisi personal tan greu com la possibilitat de viure per sempre més atrapat per la responsabilitat de tenir un fill malalt. ‘És una novel·la autobiogràfica i, en aquest sentit, és d’una honestedat implacable’, explica l’editor Josep Cots d’Edicions de 1984 a VilaWeb. Ôe, un dels autors més destacats de la literatura japonesa contemporània, Premi Nobel de Literatura 1994, era inèdit fins ara en català.
—Què us va fer decidir a publicar ‘Una qüestió personal’ en català?
—’Una qüestió personal’ la vaig llegir cap als anys 1990 i és d’aquelles obres que et queden fixades per la bellesa de la seva construcció. Formava part de l’extensa llista de llibres que m’agradaria editar i que ara, en aquest cas, ho he pogut acomplir.
—Us va sorprendre que sigui el primer títol del Nobel que es tradueix a la nostra llengua?
—Sabia que no estava publicat, estic al dia dels autors que l’edició catalana ha deixat de banda, com ho era fins avui Ôe i, malauradament, no és una sorpresa: n’hi ha tants d’autors que no hem pogut llegir en la nostra llengua, que més que l’excepció, és la norma.
—Quins valors literaris destacaríeu de l’autor japonès i en concret d’aquest llibre?
—Ôe és una de les figures més detacades de la literatura japonesa contemporània. Les seves novel·les són innovadores formalment i examinen la sensació d’alienació i ansietat entre els membre de la generació posterior a la Segona Guerra Mundial. La història i la identitat cultural són temes recurrents en la seva obra i la seva ficció és profundament intel·lectual i emocionalment crua.
—La temàtica que afronta no és fàcil per la duresa humana que conté. És el seu principal valor?
—’Una Questió personal’ és una novel·la autobiogràfica escrita pel profund impacte que va causar a l’autor el naixement del seu fill amb hidrocefàlia. En aquest sentit, és d’una honestedat implacable i tracta de la crisi existencial que provoca en el pare una situació com la que va viure. Estic molt satisfet de la traducció d’Albert Nolla.
—Teniu previst publicar altres títols? Ens els podeu avançar?
—Continuaré amb Ôe, oi tant!, em reservo, però, d’anunciar quines obres seran. No m’agrada fer el tastaolletes amb els autors, quan publiquem un autor procurem oferir una bona panoràmica de la seva obra, per tal que el lector en pugui guadir i així pugui valorar-ne la seva importància.
