13.08.2012 - 06:00
Aixecadors de pedres, acordionistes, dansaires, jugadors de pilota, estiradors de corda… Aquests són els ingredients bàsics de les moltes festes que es fan durant el mes d’agost a moltes poblacions basques. I són, també, les activitats que apareixen al programa de la festa basca que se celebrarà d’avui a diumenge a Saint Pierre i Miquelon, un minúscul arxipèlag a més de quatre mil quilòmetres del País Basc, just al sud de Terranova.
Saint Pierre i Miquelon és, de fet, l’únic territori sota sobirania francesa que resta a l’Amèrica del Nord, l’única reminiscència de la Nova França que s’estenia per una bona part dels Canadà, del Quebec i dels EUA actuals. Amb poc més de sis mil habitants, aquesta col·lectivitat d’ultramar francesa té unes quantes particularitats: és un bocí de la Unió Europea (i de l’euro) a l’Amèrica del Nord i una bona part de la població és d’origen basc, el gran tret distintiu de Saint Pierre i Miquelon.
Topònims com la Punta dels Bascos o l’illa de Miquelon (la més grossa de l’arxipèlag, el nom de la qual prové, suposadament, de Mikel), la notable repetició de cognoms com Apesteguy, Borotra, Detcheverry (a Miquelon, més de la meitat dels sis-cents habitants el comparteixen), Goicoechea, Haran, Légasse i Lizarraga, i la presència de banderes basques als jardins de moltes cases, així ho testimonien. De fet, a la bandera oficial de Saint Pierre i Miquelon, hi apareix una petita ‘ikurriña’, al costat de les banderes bretona i normanda, les tres comunitats que més pobladors han aportat a l’arxipèlag des que es va començar a habitar d’una permanent, el segle XVIII.
Territori disputat una vegada i una altra per França i la Gran Bretanya, el 1815 va restar, definitivament, sota sobirania francesa. Tot amb tot, la població va continuar essent formada, com en el passat, per pescadors de balenes, de primer, i de bacallà, després, provinents d’Euskadi Nord, de la Bretanya i de Normandia. En el cas dels bascos, la presència es va reforçar encara en ple segle XX, amb una segona onada de pescadors temporers del sud d’Euskadi a partir de la dècada del 1950, que van trobar a Saint Pierre el port ideal per a explotar els grans bancs bacallaners en aigües de Terranova. Ara, la florent indústria pesquera es va aturar en sec la dècada de 1990, quan el Canadà i, després, França van declarar una moratòria de la pesca del bacallà per causa de la sobreexplotació efectuada pels grans vaixells russos, coreans i japonesos en aquella la zona.
D’avui a diumenge, el trinquet centenari Zazpiak Bat de Saint Pierre, situat al cor de la vila, s’omplirà de descendents de bascos que, si bé ja no conserven la llengua, sí que tenen ben presents les seves arrels.
