18.07.2012 - 06:00
‘M’exalta el nou i m’enamora el vell’. Aquests versos tan coneguts i significatius de J. V. Foix sintetitzen el FestFoix, aquest homenatge al poeta, un dels grans renovadors de la literatura catalana, en ocasió dels vint-i-cinc anys de la seva mort. El poeta i periodista David Castillo s’ha encarregat de donar forma a l’espectacle organitzat pel CCCB en el marc de ‘Kosmópolis, cap al 2013‘. FestFoix se celebrarà al teatre del CCCB, dijous a les 19.00.
Hi participaran alguns dels degans de la poesia catalana, que, segons Castillo, tenen una obra més sòlida: Feliu Formosa, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona i Màrius Sampere. I també i sobretot les noves fornades de poetes joves, representades per quatre dones joves que a més de fer poesia en saben recitar: Sílvia Bel (no l’actriu), Teresa Colom, Núria Martínez Vernis i Estel Solé. Jaume Vallcorba, responsable de Quaderns Crema, col·laborador, amic i editor de l’obra poètica de Foix, obrirà l’acte amb unes paraules d’introducció al poeta. La música electrònica amenitzarà el recital, dirigida pel dj Vicent Fibla. I l’acte, que pot durar un parell d’hores, es tancarà amb l’adaptació del poema ‘És quan dormo que hi vaig clar’ de Joan Manuel Serrat, interpretat per Gerard Quintana i Enric Hernàez. ‘Hem volgut trencar el recital convencional, tot i que la veu hi tindrà tot el protagonisme’, ha dit Castillo.
L’acte d’homenatge a J. V. Foix, s’ha fet tenint en compte que va travessar el segle XX, des d’abans de la barbàrie de la guerra, els anys vint, amb el manifest groc i les avantguardes, fins els anys setanta, amb la primera generació de represa cultural, que fa una icona de Foix, i de Joan Brossa.
Per Castillo, Foix avui és molt vigent, ell que fou un poeta que va tastar la modernitat i la tradició, que va participar en el Noucentisme i en les Avanguardes, que lliga amb Ausiàs March i que gasta una prosa renovadora que el vincula amb la modernitat europea: ‘Foix és un investigador. Amb ell no solament pots entendre la literatura, sinó també la manera de crear.’
I recorda que els poetes de la generació dels setanta eren seguidors de Foix o ho eren de Ferrater, encara que avui preval Vinyoli. En canvi, ha triat poetes veterans més acostats a Ferrater que no pas a Foixi que llegiran poemes de Ferrater, mentre que les joves poetesses en llegiran de Foix. Creu David Castillo que no és casual que la joventut sigui representada per quatre poetesses joves: ‘Les coses han canviat i per primera vegada, la història de la literatura catalana, la porten les dones.’
