30.06.2012 - 12:23
El debat sobiranista ha entrat de ple en el PSC, amb les dades encara calentes de l’últim baròmetre del CEO que indica una majoria absoluta de l’independentisme a Catalunya. El president del grup del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, demana en un article publicat avui a El Punt Avui que hi hagi un sector independentista en el partit, per minoritari que pigui ser, perquè quedés clar ‘que no ens fan por determinats temes de l’agenda política’.
‘Es tracta d’abandonar la por a les paraules i que les qüestions que giren al voltant dels drets dels pobles tornin a l’ideari bàsic del PSC, en el qual sempre han estat presents. Simplement es tractaria, a parer meu, que sense por es pogués admetre que en el PSC, que no és un partit independentista, hi hagués una tendència independentista admesa i organitzada, que segurament seria minoritària, però quedaria clar que no ens fan por determinats temes de l’agenda política’, escriu Nadal, que refexiona sobre la necessitat de respondre a sentències com la del Suprem contra la immersió lingüística i la del Constitucional d’ara fa dos anys.
Parlar d’independència
El PSC, de la mà de la fundació Rafael Campalans, ha entrat de ple en del debat sobiranista. En unes jornades celebrades ahir per la fundació, Montserrat Tura va demanar que no hi hagués por a parlar d’independència, i Miquel Iceta va admetre que el parlament pot convocar una consulta sobre aquesta qüestió. I avui s’ha presentat a Sant Feliu de Codines la plataforma Avancem, que demana una posició més oberta sobre la sobirania nacional.
Una consulta sobre la independència
El portaveu del PSC al parlament i president de la fundació Rafael Campalans, Miquel Iceta, ha assegurat que el Parlament de Catalunya podria demanar una consulta sobre l’encaix entre Catalunya i Espanya, si és avalada per una àmplia majoria, com ara dues terceres parts o tres cinquenes parts dels diputats.
En el discurs de clausura de la jornada ‘Autogovern, federalisme i dret de decidir‘, organitzada per la fundació que presideix, s’ha declarat profundament federalista, però ha admès que es poden abordar plantejaments independentistes.
Iceta ha afirmat que el procediment d’elaboració de l’Estatut ha llastrat les relacions de Catalunya amb Espanya, i ha criticat que el Tribunal Constitucional (TC) retallés una norma avalada en referèndum per una àmplia majoria de catalans. ‘Mai més em feu votar una cosa que després vindran quatre senyors i me la canviaran’, diu Iceta que li diu la seva mare sobre la sentència de l’estatut.
Malgrat haver admès que el federalisme té molts detractors, tant en les files independentistes com en les autonomistes, ha reivindicat aquesta opció, ha dit que no es donava per vençut i que continuaria reivindicant l’encaix de Catalunya en una Espanya federal.
‘Miro l’escut d’Espanya, que és clarament federal, i segueixo pensant que aquest és el meu ideal, el penso defensar, tot i que estic disposat a escoltar altres arguments’, ha declarat.
Tura demana al PSC que perdi la por de parlar d’independència
Iceta ha respost així l’envit llançat per l’ex-consellera i diputada del PSC, Montserrat Tura, que ha reivindicat que l’esquerra catalana no secessionista ha de perdre la por de parlar de la independència de Catalunya, una opció que ha admès que creix entre els ciutadans. Ha demanat incorporar ‘sense dogmes, tabús i amb rigor’ la demanda de més llibertat que reclama una part de Catalunya.
Tura ha citat els casos del Quebec i d’Escòcia, i ha valorat que el Canadà i el Regne Unit han acceptat el debat quan s’ha plantejat una proposta d’independència.
Junqueras demana per carta a Navarro que defensi el concert com fa al País Basc
Per la seva banda, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha enviat una carta al primer secretari del PSC, Pere Navarro, per demanar-li que defensi el model de concert econòmic per Catalunya com fan al País Basc els socialistes. La carta de Junqueras i les declaracions de Tura arriben pocs dies després de les declaracions de dirigents socialistes carregant contra el pacte fiscal impulsat pel govern d’Artur Mas per ‘perniciós i completament injustificat’.
