12.06.2012 - 10:32
La dona decideix la professió a la que es vol dedicar, la parella amb la que es casarà o el moment en què tindrà fills. Per què no decidir també, juntament amb un metge, la manera de parir? Aquesta és una de les qüestions tractades al llibre ‘Els secrets d’un part feliç‘ (Pagès Editors), de Marta Espar, periodista especialitzada en salut. L’objectiu és explicar quina és la situació actual de l’assistència al part a l’estat espanyol. Segons Espar, vivim un moment revolucionari, si es té en compte que durant anys s’ha assistit al part de manera molt tecnològica, gràcies als avenços. Això ha fet que disminueixi la mortalitat, però al mateix temps, s’ha descuidat molt la cara humana del part.
Els hospitals comarcals, innovadors
La periodista assegura que les persones que han revolucionat el part a Espanya es troben en hospitals comarcals, com ara el de Santa Caterina, de Salt o el de La Plana, a Vila-real. Tot i això, un dels majors problemes és la desinformació. En el moment de donar a llum, la dona ha de saber quin és el ventall de possibilitats que té a l’abast. “Sovint, la por o la manca d’informació fa que la dona confiï cegament en el ginecòleg, que el veneri. En realitat, el metge només hauria d’intervenir quan hi ha complicacions, com per exemple, quan falta oxigen al nadó”, explica. És aquesta la funció que té en països més avançats en aquests temes, com Anglaterra, on la llevadora té un paper més important.
Millor dreta que estirada
Si no hi ha complicacions, la mare pot escollir en quina posició donar a llum, explica Marta Espar. Per contra, si n’hi ha, les cesàries són “un invent meravellós”. Aquesta pràctica mèdica pot salvar vides, però citant a Michel Odent, si s’aplica sense indicació mèdica hi ha tres vegades més de perill d’hemorràgia post part per la dona com de complicacions mèdiques pel nadó.
Espar insisteix en com la tecnologia, a vegades, pot ser contraproduent. Per exemple, pràctiques clíniques que s’estan duent a terme de manera molt generalitzada, com és el cas de l’episiotomia, creu que “haurien d’aplicar-se només a casos molt concrets”. Parir amb l’epidural ja no es sinònim d’haver d’estar estirada sense notar res. Avui en dia, aquesta anestèsia s’ha modernitzat molt i fins i tot s’ha inventat la “Walking Epidural”, que permet que la dona es mogui, assistint així al part de forma més humanitzada i respectuosa.
Donar llum a casa s’associa al part natural. En canvi, fer-ho a l’hospital es relaciona amb un alt grau de control i medicalització. El debat, per Marta Espar, no se centra en lloc on es pareix, sinó que té clar que el millor és parir en un hospital com si la dona estigués a casa.
Enllaços
Array
Array
