27.05.2012 - 06:00
Avel·lí Artís-Gener, Tísner (#Tisner, @artis_gener), no solament va ser un jugador empedreït de Scrabble, sinó també un dels artífexs de la versió catalana d’aquest joc de paraules. Per retre-li homenatge quaranta jugadors han fet avui al matí, al Palau Moja de Barcelona, una partida, reproducció de la primera que va dirigir Tísner amb la versió catalana d’aquest joc lingüístic, el 1990. La iniciativa va ser d’Oriol Comas, Màrius Serra i Miquel Sesé i l’organització, de la Institució de les Lletres Catalanes.
L’acte ha tingut un moment molt emotiu quan Mireia Artís, filla del Tísner, ha recordat el seu pare. Les seves paraules han acabat amb una llarga ovació dels participants en el concurs de Scrabble.
En acabat Màrius Serra ha fet públic el misteri que s’havia anunciat aquests darrers dies: demà, centenari del naixement del Tísner, els principals diaris del país publicaran uns mots encreuats molt especials: reproduiran l’última graella que va publicar en Tísner el 1990, però amb les definicions de cada responsable dels mots enreixats de cada mitjà. I ho ha aprofitat per adreçar un missatge als polítics: ‘Si una colla d’éssers enrevessats com nosaltres, que vivim entre reixes, ens hem posat d’acord, que en prenguin bona nota uns quants, perquè treballin per una sola idea, la que ha dit la Mireia recordant en Tísner: Visca Catalunya Lliure!‘
La primera partida de Scrabble en català fou l’any 1990 i la va apadrinar en Tísner
Oriol Comas, especialista en jocs: ‘Vaig conèixer en Tísner l’any 1990. Pensava que calia editar en català, l’Scrabble, aquest joc lingüístic, perquè no hi era. I per convèncer el propietari que en tenia els drets en castellà, Manel Borràs (artífex de Juguetes Borrás), vaig pensar que calia tenir un bon padrí i organitzar un gran esdeveniment. Així que vaig demanar al Tísner si volia ser el padrí del joc. De seguida em va dir que sí. També vaig anar a veure el conseller d’Ensenyament d’aleshores, que era en Josep Laporta, que va resultar ser un admirador dels mots encreuats del Tísner, i també hi va donar suport.’
‘Manuel Borràs va tirar endavant l’edició del joc (es va morir el 14 de maig proppassat, i per això en l’acte d’avui també li dediquen un petit homenatge). Aleshores em vaig posar en contacte amb el Lluís de Yzaguirre, lingüista computacional, que era professor de la UB (avui ho és de la UPF), perquè analitzés la freqüència de cada lletra en la llengua catalana. El català té unes 600.000 paraules, que vol dir uns cinc milions de lletres. Amb això, va calcular quantes ‘a’, ‘b’, ‘c’… hi havia. Va ser el primer estudi que establia la freqüència de les lletres per a fer la versió de Scrabble. Vam aplicar alguns factors de correcció i vam donar un valor a cada lletra. A diferència d’alguna altra llengua, vam incloure-hi la ‘ç’ (a França no la tenen), i la ‘l·l’ i la ‘ny’. Era una manera de prestigiar la versió catalana.’
‘El Primer Campionat de Scrabble en Català es va fer el 26 de març de 1990, dins el Saló de l’Ensenyament. Va ser una partida duplicada, dirigida per Tísner i per mi, en què van participar cinquanta parelles de nens d’escoles catalanes diverses. Van guanyar la Meritxell Bassols i el Joaquim Pascual, de Sant Celoni, que també van guanyar el segon campionat, el febrer del 1991, sota la direcció de Tisner, Màrius Serra i Oriol Comas.’
‘Recordo també molt vivament que, el maig del 1991, en Tísner, en Màrius i jo vam participar en la Setena Trobada d’Escoles Mallorquines, organitzada per l’Obra Cultural Balear a Artà. Vam fer-hi modalitats de jocs de Scrabble diferents, com una gran partida subhastada i partides simultànies.’
