31.01.2012 - 06:00
L’any 1963 es va publicar la novel·la “El planeta dels simis”, de Pierre Boulle. Es tracta d’una sàtira fantàstica dels costums humans on els simis consideren els humans criatures bestials mancades de consciència i experimenten amb ells. L’adaptació cinematogràfica de la novel·la no va trigar massa i ens va deixar una pel·lícula fonamental en la història del cine, que portava el mateix nom, “El planeta dels simis”, estrenada en 1968. Recentment ha arribat a les pantalles “L’origen del planeta dels simis”, de Rupert Wyatt. Com la seua predecessora, la pel·lícula ens parla de l’experimentació amb animals.
L’obra de Boulle, publicada ara en català per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, pertany al subgènere de la distopia, un dels més productius de la literatura i el cinema de ciència-ficció del darrer segle. A la distopia pertanyen també novel·les com “Metròpolis”, “Un món feliç”, “La taronja mecànica” o “1984”. En “El planeta dels simis”, Boulle reflexiona sobre el maltractament dels animals i remarca els límits de la biomedicina. Segons Juli Avinent, autor que signa un dels articles del dossier sobre “El planeta dels simis” que publica Mètode en el seu darrer número, aquesta obra de ciència-ficció ens permet mirar-nos amb els ulls d’un “altre” molt similar a nosaltres: els simis. D’aquesta manera, es converteix en un espill on podem veure les nostres qualitats i defectes amb una actitud reflexiva. Boulle sembla advertir-nos contra la decadència espiritual que observa al nostre món i deixa entreveure com els humans no som superiors als simis de l’obra.
L’adaptació al cinema de l’obra de Boulle va tenir un impacte que encara perdura avui dia. Els guionistes del film estrenat en 1968, on Charlon Heston interpretava el personatge central, van donar-li una visió política d’actualitat que la novel·la no presentava. Amb un cost de sis milions de dòlars, la versió cinematogràfica de la novel·la va recaptar-ne més de trenta. En 2011, ha estat Rupert Wyatt qui ha fet una bona relectura de l’obra de Boulle amb “L’origen del planeta dels simis”, una preqüela del film dels anys seixanta. La història que narra Wyatt, la de l’experimentació d’una multinacional amb ximpanzés per trobar la cura contra la malaltia de l’Alzheimer, es converteix en una denúncia oberta del maltractament animal i del seu ús en laboratoris científics.
Poden els científics utilitzar animals de laboratori?
Els homes ens hem servit des de sempre de la resta dels animals com a instruments per a satisfer les nostres necessitats. El món de la ciència no és una excepció. En determinats camps, els científics utilitzen animals per als seus experiments i això comporta greus problemes ètics i jurídics. En alguns àmbits, com la medicina i la farmacologia, els experiments amb animals tenen molta rellevància, fins al punt que, de vegades, l’ordenament jurídic imposa que es realitzen, tal com explica el professor de Dret de la Universitat de València, Gabriel Doménech.
No obstant això, molts científics qüestionen la utilitat d’aquests assajos argumentant que els resultats obtinguts amb animals no serien iguals que els que se n’obtindrien amb homes. Segons el professor Doménech “açò justifica que siguem cauts i crítics” amb aquests tipus d’experiments, “però no significa que els assajos no tinguen cap utilitat”.
La creixent preocupació pel benestar animal s’ha vist reflectida en la normativa jurídica, com és el cas de la Directiva comunitària 2010/63/UE. Les seues disposicions giren al voltant de reemplaçar la utilització d’animals per a fins científics i educatius per altres alternatius, reduir el nombre d’animals vius utilitzats fins on siga possible i refinar els procediments causar-los el menor patiment possible.
Sembla difícil trobar algun paràmetre arbitrari que permeta valorar i comparar el benestar de les persones i el de la resta d’animals. En l’obra de Boulle el protagonista recorda sense escandalitzar-se els experiments amb animals que va veure a la Terra. L’angúnia que li provoquen els experiments realitzats pels simis prové del fet que el subjecte és humà, i ell s’hi identifica. En aquest sentit, la nova pel·lícula estrenada el 2011 fa una hàbil relectura de la novel·la de Boulle i posa l’accent en un punt clau: Quins són els límits de la investigació biològica?
Llig el dossier complet dedicat al “Retorn del planeta dels simis”, coordinat per Fernando Sapiña.
Enllaços
Array
