14.10.2011 - 06:00
Un dels municipis del nostre país que més va patir durant la guerra de Successió va ser Xàtiva, puix que va viure dos setges ferotges de les tropes felipistes, fins que no es va rendir, el 12 de juny de 1707. Poc després, la ciutat fou incendiada i els xativins, dits popularment des d’aleshores socarrats, foren deportats a la Manxa. La victòria dels Borbons a la veïna Almansa no sols va tenir per conseqüència la crema de la ciutat, sinó també el canvi de nom, car des del 1707 es va dir San Felipe (o Nueva Colonia de San Felipe). No fou fins el 1811, durant les primeres corts de Cadis, que el diputat xativí Joaquim Llorenç Villanueva va aconseguir de recuperar el nom original de la vila. Dos-cents anys després de la restitució, l’associació d’Amics de la Costera (i l’ajuntament a última hora) volen celebrar aquesta recuperació.
Per Ximo Corts, president d’Amics de la Costera, ‘el fet històric que es commemora palesa la voluntat de supervivència de la ciutat. En uns moments històrics, la transició del segle XVIII al XIX, en què un grup de persones il·lustrades i receptives a les noves idees liberals intentaven que la ciutat es recuperara de la sotragada de la centúria abans, la recuperació del nom va tenir un gran valor simbòlic.’
L’activista xativí recorda que aquest mateix grup, format per clergues, professionals liberals i burgesos, ja havia propiciat la fundació del Seminari Patriòtic, l’antecedent de l’actual ensenyança secundària: ‘Si els seus projectes (capitalitat provincial i seu bisbal per a Xàtiva) hagueren reeixit, la ciutat no seria avui la mateixa. Dos-cents anys després, doncs, convé mantenir la memòria d’aquells fets (amb les seues contradiccions: els liberals de Cadis volien implantar un model centralista i jacobí) i reflexionar sobre el paper subaltern a què semblen abocar la ciutat i el país els actuals dirigents polítics, amb l’ajuda inestimable d’una indiferència i una apatia generalitzades entre els sectors més il·lustrats i teòricament capdavanters de la societat valenciana, i la xativina.’
Activitats solapades
La denúncia de Corts té un reflex en la commemoració mateix dels bicentenari de la recuperació del nom del municipi. El mes de juny passat, en vista del silenci de l’ajuntament, l’associació d’Amics de la Costera va fer públic un programa d’activitats commemoratives, amb l’edició d’un cartell, una serigrafia d’Ernest Garcia Lledó amb l’efígie del diputat Joaquim Llorenç Villanueva, i un logotip del bicentenari. ‘L’ajuntament no deia absolutament res ni cap autoritat municipal no va assistir a l’acte de presentació del logotip, el cartell i la serigrafia’, es queixa Corts. Però de sobte, quan l’associació ja es disposava a fer les activitats programades, durant els mesos de setembre i octubre, ‘l’equip de govern municipal improvisà uns actes en resposta a una moció socialista, sense posar-se prèviament en contacte amb nosaltres’, comenta.
El fet que l’ajuntament ignorés la programació de l’entitat dirigida per Corts els ha obligat a endarrerir els seus actes per a evitar solapaments, i no és fins aquest cap de setmana, quasi vint dies després de la data oficial del canvi de nom fa dos segles (28 de setembre de 1811), que no es descobreix una làpida commemorativa a la plaça del Mercat (avui mateix, a les 20.00) i se celebra un concert extraordinari a l’església de Sant Pere (dissabte, a les 21.00).
Corts també anuncia la preparació d’un opuscle ‘per a divulgar entre el públic els avatars per què ha passat el nom de la ciutat fins a la recuperació definitiva del topònim valencià el 1979, per acord del primer ajuntament democràtic després de la dictadura’, i la presentació de l’edició facsímil dels estatuts del Seminari Patriòtic, iniciativa pedagògica il·lustrada de la primeria del segle XIX. La commemoració del bicentenari es clourà amb una taula rodona, al final de novembre, amb la participació d’historiadors i polítics.
