22.07.2011 - 18:25
Un cop confirmat que l’explosió d’Oslo és un atemptat la pregunta que tothom es fa és per quina raó. La primera qüestió a respondre és qui són els autors de l’atemptat. No es poden descartar altres autories però la que apareixia com a més plausible en primer lloc és la d’un atemptat gihadista. Noruega és un país molt tranquil i no sembla que tingui cap grup capaç d’organitzar un atemptat com aquest, amb un cotxe bomba. Tanmateix la confirmació que hi ha hagut un atac amb armes automàtiques contra un campament de joves laboristes treu força a aquesta hipòtesi.
Si fos gihadista
Si fos un atemptat gihadista, per què? Noruega és un país conegut arreu del món per les seves iniciatives en favor de la pau i és el país del món que dedica més diners del seu pressupost a col·laborar amb estats del tercer món. I no és membre de la Unió Europea, encara que sí que ho és de l’OTAN.
Però aquests, vist des de la distància, poden ser detalls menors. Si al-Qaeda vol venjar la mort de Bin Laden, un gran atemptat en una capital europea és la manera de fer-ho. I segurament la raó final de fer-ho a Oslo té més a veure amb la capacitat operativa que amb cap altra motiu. La vigilància des de fa anys a ciutats com Londres, París o Berlín és enorme i fa molt difícil cometre un atemptat. A Oslo, en canvi, no sembla que hi hagués una gran vigilància. De fet, pel que sembla han pogut aparcar el cotxe bomba a la porta de l’oficina del primer ministre.
La hipòtesi més sensata és, doncs, que Oslo ha estat triada només per la facilitat d’atemptar en una capital europea. Tot i això, no es poden perdre de vista alguns elements més.
En primer lloc, el fet que hi ha soldats noruecs a l’Afganistan des del 2001. Noruega hi juga un paper molt petit. Només hi té cinc-cents soldats i hi ha divuit membres de la coalició que en tenen més. I en qualsevol cas, ja fa deu anys que hi són. Per què ara?
Una altra causa podrien ser les caricatures de Mahoma publicades en un diari danès, que tanta polseguera van causar. Al 2006 un petit diari noruec les va tornar a publicar i això va causar manifestacions contra les ambaixades noruegues a Síria i Paquistan.
Per altra banda, Noruega també participa, encara que de forma marginal, a l’operació a Líbia contra Gadaffi.
Finalment, podria haver-hi l’opció, molt remota, relacionat amb el tracte que Noruega va dispensar a Mulla Krekar, un antic líder iraquià d’Ansar al-Islam que es va refugiar a Noruega i que després va ser posar en arrest domiciliari per les autoritats del país. No consta, però, que el seu cas hagi despertat grans protestes.
Si no fos gihadista
La confirmació que hi ha hagut un atac amb armes automàtiques contra un campament de joves del Partit Laborista, en el qual sembla que havia de parlar el primer ministre, treu molta força a la hipòtesi gihadista. Sobretot perquè mai els gihadistes han usat armes automàtiques a Europa ni han provocat mai un enfrontament directe. Aquesta forma de funcionar seria més pròpia d’algun grup local.
La mirada va cap a l’extrema dreta. L’augment de pes del Partit del Progrés l’ha convertit en el segon grup del parlament, certificant que l’extrema dreta és una força important en el panorama polític del país. Però no hi ha notícies significatives d’atemptats protagonitzats per grups de l’extrema dreta.
Si això fos així també hi hauria una possible resposta a una pregunta que és per quin motiu el cotxe bomba el fan explotar passat el migdia, quan ja no quedava ningú pràcticament en les oficines del govern. La forma d’operar gihadista maximitza el nombre de morts.
(Aquest article es va escriure en les primeres hores després de l’explosió d’Oslo. La posterior dimensió de la matança en l’illa d’Utoia deixa clar que els atemptats, especialment si es pot relacionar l’un amb l’altre, són obra de l’extrema dreta local).
